Maria (1) - Ermita del Roser - BENEIXIDA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 4758)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 51
Altura del bronze 44
Vora 4
Pes aproximat 77
FonedorROSES, VICENTE
Any fosa 1770
Descripció La campana té diverses inscripcions al terç. La primera és a més enigmàtica: "✱ JPHJON ✱". Semblen diverses sigles o inicials i les tres primeres podrien correspondre amb el nom llatí "JOSEPH" (Josep). Seguidament té la data de fosa: "✱ ANO 1770. Finalment trobem aquesta inscripció: "✱ AVE MARIA". Aquesta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu, que podem traduir com: "ET SALUDE MARIA". És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Lc, 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració).
Terç (T) (cordó)
(06) "✱ JPHJON ✱"
(cordó)
(06) "✱ ANO 1770 ✱ AVE MARIA"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu)
(cordó)
Peu (4 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Es volteja per a la romeria a l'ermita.
Truja Fusta nova de perfil idèntic a l'antiga.
Estat original Fins a l'any 2003 va conservar la instal·lació tradicional. Aquesta tenia una truja de fusta de perfil tradicional valencià, molt desgastada pel pas del temps i una maça exterior per interpretar els tocs horaris. Els rodaments, amb coixinet de fusta, descansaven sobre els murs de la torre. Disposava d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Té una truja de fusta nova, idèntica a l'antiga. Els rodaments també són nous per facilitar el volteig. Té batall lligat però no està reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc Toc manual
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1770. No indica el nom del fonedor, no obstant l'anàlisi dels elements decoratius i tipus de lletra utilitzada ens remeten a les campanes foses per Vicent Roses, fonedor de Benissoda. La campana, una volta fosa, seria beneïda i pujada al campanar. És molt semblant a la campana gran d'Alcàntera de Xúquer, atribuïda també a Vicent Roses i del mateix any. L'any 2003 va ser restaurada, baixant-la del campanar per iniciar els treballs. Es va canviar la truja de fusta per altra nova, idèntica a l'anterior. També es canviaren els rodaments i ferratges.
Propostes Cal reforçar el batall amb un cable de seguretat per evitar la seua caiguda en cas de trencament.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (29-10-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-08-2018
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 24-09-2018
    Convertir a PDF