Localització |
Sala de les campanes |
---|
Diàmetre (en cm) |
51 |
---|
Altura del bronze |
44 |
---|
Vora |
4 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
77 |
---|
Fonedor | ROSES, VICENTE |
---|
Any fosa |
1770 |
---|
Descripció |
La campana té diverses inscripcions al terç. La primera és a més enigmàtica: "✱ JPHJON ✱". Semblen diverses sigles o inicials i les tres primeres podrien correspondre amb el nom llatí "JOSEPH" (Josep). Seguidament té la data de fosa: "✱ ANO 1770. Finalment trobem aquesta inscripció: "✱ AVE MARIA". Aquesta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu, que podem traduir com: "ET SALUDE MARIA". És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Lc, 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració). |
---|
Terç (T) |
(cordó)
(06) "✱ JPHJON ✱"
(cordó)
(06) "✱ ANO 1770 ✱ AVE MARIA"
(cordó) |
---|
Mig (M) |
(00) (creu)
(cordó) |
---|
Peu |
(4 cordons) |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa sala de les campanes. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Es volteja per a la romeria a l'ermita.
|
---|
Truja |
Fusta nova de perfil idèntic a l'antiga. |
---|
Estat original |
Fins a l'any 2003 va conservar la instal·lació tradicional. Aquesta tenia una truja de fusta de perfil tradicional valencià, molt desgastada pel pas del temps i una maça exterior per interpretar els tocs horaris. Els rodaments, amb coixinet de fusta, descansaven sobre els murs de la torre. Disposava d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
|
---|
Estat actual |
Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Té una truja de fusta nova, idèntica a l'antiga. Els rodaments també són nous per facilitar el volteig. Té batall lligat però no està reforçat amb cable de seguretat. |
---|
Mecanismes de toc |
Toc manual |
---|
Intervencions |
La campana va ser fosa l'any 1770. No indica el nom del fonedor, no obstant l'anàlisi dels elements decoratius i tipus de lletra utilitzada ens remeten a les campanes foses per Vicent Roses, fonedor de Benissoda. La campana, una volta fosa, seria beneïda i pujada al campanar. És molt semblant a la campana gran d'Alcàntera de Xúquer, atribuïda també a Vicent Roses i del mateix any. L'any 2003 va ser restaurada, baixant-la del campanar per iniciar els treballs. Es va canviar la truja de fusta per altra nova, idèntica a l'anterior. També es canviaren els rodaments i ferratges. |
---|
Propostes |
Cal reforçar el batall amb un cable de seguretat per evitar la seua caiguda en cas de trencament.
|
---|
Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
|
---|
Valoració |
Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
---|
Instal·lació |
La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
---|
Autors de la documentació- MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
- 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (2008)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (29-10-2016)
|
Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
---|
Actualització |
23-08-2018 |
---|
| 10 Fotos |
---|