La Caterina (3) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 478)
Arxiu sonor de la campana

Localització sala de campanes
Diàmetre 84
altura del bronze 75
Vora 9
Pes real 554
Any de fosa 1305
Descripció La campana porta una inscripció estesa en tres línies. La primera en l'espatlla, un lloc poc usual, on figura l'any: "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # ", és a dir "ANNO DOMINI MCCCV", que significa "L'ANY DEL SENYOR 1305". La breu inscripció es troba entre unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen unes columnes i un frontó d'un temple grec. La inscripció s'havia llegit, en temps antics, com MCCCL, o siga 1350, ja que la U té un pal més llarg que l'altre, però no hi ha cap dubte, tant per que la mateixa U és emprada en paraules clares com AUE MARIA, i per què també coincideix amb el bisbe del moment. La primera transcripció exacta de la data de la campana es deu als treballs del Dr. Salvador-Artemi MOLLÀ i ALCAÑIZ per a la seua tesi doctoral.
La segona inscripció està estesa en dos línies, amb nombroses abreviatures, marcades, com en l'anterior, per una espècie de Ω : + : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS : UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI" . La primera part és fàcil d'interpretar: "AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI. SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS.", és a dir "DÉU VOS GUARDE MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SEMYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU VÓS ENTRE LES DONES I BENEIT ÉS EL FRUT DEL VOSTRE VENTRE. SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES." La part final es pot interpretar com "FRATER RAIMUNDUS VALENTINUS EPISCOPUS ME FECIT FIERI", és a dir "FRAI RAMON BISBE DE VALÈNCIA EM VA FER FER". Frai Ramón DESPONT, O. P., fou bisbe de València des de 1289 a 1312. No figura el nom del fonedor, i les úniques decoracions, a banda de les esmentades "columnes" són alguna creueta amb decoracions vegetals, així com certes lletres també decorades.
"AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRACIA per GRATIA, en un moment en el qual les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí.
Continua amb la salutació d'Isabel a la seua cosina Maria en Lc 1:42 "BENEDICTA TU INTER MULIERES, ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI" que sol traduir-se com BENEÏDA TU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU VENTRE.
Anses La campana tenia originalment sis anses en disposició hexagonal, però la caiguda de la campana en el segle XIX va causar la mutilació parcial de cinc de les anses, i la desaparició de la sisena, les quals foren substituïdes per sis trepans en la part superior de la campana.
Aquesta disposició hexagonal, encara habitual en Europa, és pràcticament única en les campanes de les nostres catedrals.
Espatlla (H) 2 cordons /
"+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # " [CG2] (Hi ha unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen columnes d'un temple grec, amb el seu frontó) /
2 cordons
Terç (T) 2 cordons /
"+ : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS :" /
2 cordons /
"UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI : " [CG2] /
2 cordons /
2 cordons
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(1 cordó) /
(2 cordons)
Peu (1 cordó gros)
Prima Do 5 +30
Hum Mi 4 -29
Tercera Fa# 5 -46
Quinta Do 6 +34
Octava Mib 6 -31
Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana repica quan volteja la Bàrbera. Aquestes dues campanes no entren a formar part dels tocs de mort, però si del repic. Sols volteja, probablement a partir del XIX, en les grans festivitats.
Tocs actuals de campanes Repic quan volteja la Bàrbera. No forma part dels tocs de mort. Sols volteja, llevat d'escasses excepcions, en els vols del Corpus Christi. Ja no forma part del repic. També sol tocar-se en el cas de visites acompanyades a la sala de campanes.
Truja Truja de fusta de carrasca, probablement del XIX, encara que el braç és anterior.
Estat original La campana procedeix de l'antic Campanar Vell i fou traslladada al Campanar Nou - actual Campanar de la Catedral - cap a 1420. Es tracta per tant de l'única campana anterior a la torre, i una de les més antigues de les Catedrals; si més no la més antiga existent - fins al moment - en ús de les campanes de les Catedrals de la Corona d'Aragó.
Estat anterior En 1968 aquesta campana no fou mecanitzada. No obstant, i per necessitat de treball, van posar, en els forats de bastida, una biga de ferro, a escassos centímetres de la campana, de manera que aquesta no es podia moure, sense tocar amb la biga.

En 1988, com una de les primeres actuacions del Gremi de Campaners, anterior al toc manual, es va llevar la biga i la campana va voltejar amb corda.

Estat actual Bon estat. Batall antic amb soquet. Anses trencades a mitjans del XIX, per caiguda de la campana per un obús tirat des de la Ciutadella, contra uns revolucionaris que ocupaven el campanar. Malgrat això, la campana no va perdre la sonoritat original.
Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 554 quilos i no de 343 com li correspondria pel seu diàmetre.
Mecanismes de toc Vol manual amb dues cordes: amb ballesta a l´esquerra, i amb postissa a la dreta. Repic manual.
Intervencions En temps recents l'actuació més directa fou la baixada de la campana del seu lloc, la restauració del conjunt (sense desmuntar la truja, cosa que no fou possible atès el seu estat de conservació) i el transport, exhibició i toc de la campana, durant sis mesos, en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, en 1992.
En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Propostes La campana presenta un estat acceptable en conjunt, però caldria pensar en un projecte de restauració més ambiciós del dut a termini en campanes normals, fins i tot antigues, degut a les especials característiques de la Caterina.
La truja de fusta és de baixa qualitat, probablement descompensada, i feta de pedaços mal ensamblats, i podria ser convenient, a llarg termini, la seua substitució, atès que no sembla més antiga del segle XIX, tot i que no presenta problemes de seguretat a curt termini.
No obstant, el punt més delicat és la conservació del bronze, amb aparició de taques verdes escamoses, probablement degudes a sulfurs. En la restauració del metall s'haurà de tenir en compte que la campana ha de seguir tocant, ha de continuar instal•lada en el seu lloc actual, i que les possibles capes de protecció han d'estar supeditades a la puresa sonora, és a dir que no hauran d'interferir en el toc i la reverberació de la campana.
En conseqüència es tracta d'un delicat treball de restauració de metall, que haurà de tenir en compte totes aquestes limitacions.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interès Cultural de la campana.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una réplica.
Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1992)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 05-11-2016
183 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 31-03-2017
    Convertir a PDF