Sorda (6) - Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA - CATALUNYA

(Referència 490)
Arxiu sonor de la campana

Localització sala de campanes
Diàmetre 77
Vora 8
Pes aproximat 264
FonedorPOMEROL, JOSÉ (REUS)
Any de fosa 1905
Descripció La campana té una breu epigrafia, pròpia de campana industrial, sense relació amb el campanar on està ubicada, i amb nombroses garlandes. En la cara externa al centre hi ha una imatge, que sembla de la Immaculada, mentre que a l'altra banda hi ha els Sagrats Cors. Al seu pe hi figura en español " FUNDIDA EN REUS POR D. JOSE POMEROL AÑO 1905".
Anses Decorades amb cares humanes
Terç (T) garlanda / 3 cordons / garlanda
Mig (M) (00) (Immaculada) (06) (Sagrats Cors)
Mig peu (MP) (06) (marca de fàbrica) " FUNDIDA EN REUS POR / D. JOSE POMEROL AÑO 1905" / garlanda
Peu Garlanda
Prima Lab 4 -11
Hum Si 3 -38
Tercera Do 5 +18
Quinta Fa 5 +35
Octava La 5 +36
Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que. no pot ser brandada.

Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral

Truja Fusta amb un capçal de pedra
Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La Clàssica es trobava per baix. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

Estat actual Electromall pica baix, amb possible perill de trencament de la campana.

Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
  • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
  • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
  • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
Actuacions urgents Regulació de l'electromall, per evitar el seu trencament.

La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.

Propostes A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
Notes Primera documentació de la campana:
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 17-12-2016
11 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF