La Quotidiana (1) - Catedral de Santa Maria - GIRONA - CATALUNYA

(Referència 552)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 84
Altura del bronze 75
Vora 9
Pes aproximat 343
FonedorBARBERÍ (OLOT)
Any fosa 1941
Descripció La campana presenta una llarga inscripció en llatí. En el mig té una representació dels quatre màrtirs sobre un altar; dues palmes encreuades, Sant Esteve i l'escut capitular on diu "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" és a dir SEGELL DEL CAPÍTOL DE L'ESGLÉSIA GIRONINA.
En el mig peu diu "TE MARTIRUM CANDIDATUS DÑE LAUDE EXERCITUS. AVE PRINCEPS MARTIRUM. QUATOR SANCTORUM MARTIRUM GERMANI, PAULINI JUSTURI ET CITII PATROCIO DICATA RITULIQUE ANTISTITIS BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI. HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO." que es pot interpretar com L'EXÈRCIT DE MÀRTIRS VESTITS DE BLANC ET LLOA. SALVE PRIMER DELS MÀRTIRS. DEDICADA A LA PROTECCIÓ DELS QUATRE SANTS MÀRTIRS GERMÀNIC, PAULÍ, JUST I ASCISI MITJANÇANT BENEDICCIÓ DEL BISBE EN EL MES DE MAIG DE 1941 VAIG SER HONRADA PEL CLERO I EL POBLE DE GIRONA ALS QUALS CRIDO CADA DIA PERQUÈ ES REUNEIXIN.
Finalment al peu diu "NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR" que pot significar PEL QUE M'ANOMENEN QUOTIDIANA. També hi figura la marca de fonedor: "BARBERI FUNDIDOR / OLOT"
Terç (T) (garlanda)
Mig (M) (00) (4 cossos de màrtirs sobre mesa d'altar) (03) (Dues palmes encreuades) (06) (Sant Esteve) (09) (Escut capitular) "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" [CH1]
Mig peu (MP) (00) "TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE / LAUDE EXERCITUS" [CH2.5]
(06) "AVE PRINCEPS MARTIRUM" [CH2.5]
"QUATOR SANCTORUM MARTIRUM GERMANI, PAULINI JUSTURI ET CITII PATROCIO DICATA RITULIQUE ANTISTITIS / BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI. HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO." [CH2.5]
Peu (00) "NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR" [CH2.5]
(06) (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR / OLOT" [CH1]
Prima Fa#4 -07
Hum La 3 +27
Tercera Si 4 -04
Quinta Fa 5 +40
Octava La 5 -41
Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. No és improbable que aquesta campana petita no tingués un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Truja Fusta model valencià
Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la restauració. Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins una estructura interior, i sembla que només era oscil·lada i no tenia la possibilitat de quedar aturada invertida.
Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estat actual Es troba ubicada en la part baixa de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més agudes han de situar-se en la part més alta de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més petites han de situar-se igualment en la part superior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt.
Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura.
El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell inferior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part alta de l'estructura, per dos motius: pel seu so més agut (que s'expandeix millor des del més alt) i pel seu menor pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura).
La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 20-06-2018
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 17-10-2019
    Convertir a PDF