| Localització | Cel·la de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 137 |
| Altura del bronze | 110 |
| Vora | 9.2 |
| Pes aproximat (en quilos) | 1489 |
| Fonedor | BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN |
| Any fosa | 1946 |
| Descripció |
< TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > Interpretació: Tu ets l’ornament d’aquesta seu, tu honor del nostre poble, oh Maria Assumpta i exaltada al Cel, atrau-nos darrere teu. SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM Interpretació: Primera campana de la basílica gironina posterior a la gran destrucció. Consagrada a la Santíssima Verge Maria Assumpta per el bisbe de Girona l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Doctor En Josep Cartañà el dia 16 de maig del 1940. ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI. Interpretació: Regint l’església de Déu el Papa Pius XII i Espanya l’egreguíssim Francisco Franco. El dia 20 de juny de 1946 vaig ser destruïda per un funest succés. Posteriorment vaig ser refeta amb el mateix metall i solemnement beneïda el dia 28 d’octubre del mateix any. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Mare de Déu Assumpta, Escut d’Espanya franquista, Escut gironí. |
| Anses | 0 |
| Espatlla (H) |
1 cordó Sanefa vegetal amb medallons decorats amb un Crismó. |
| Terç (T) | Sanefa descendent amb flors i fulles. |
| Mig (M) |
(02) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (04) Escut d’Espanya franquista envoltat per l’àguila. (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. (08) Antic escut provincial de Girona. (10) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (12) Immaculada Concepció damunt un núvol subjectada per dos àngels, vestida amb túnica i mantell, amb les mans damunt el pit. |
| Mig peu (MP) |
(05-07) < TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > 1 cordó (05-04) SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM 1 cordó (05-047 ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE 1 cordó (05-047) DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI. |
| Peu |
1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó |
| Prima | Do 1 +6 |
| Hum | Do# 0 -32 |
| Tercera | Mib 1 -14 |
| Quinta | La 1 +35 |
| Octava | Do 2 -1 |
| Tocs tradicionals de campanes | El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. |
| Tocs actuals de campanes | El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. |
| Truja | Fusta model valencià |
| Estat original | Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la caiguda en 1946. Després li van posar el jou metàl·lic que encara existeix a la torre, adaptat a una campana fabricada sense anses. Darrere d'aqueixa refosa de la campana es va reordenar el conjunt de manera que ja no estaven directament ubicades en les finestres, romanent en unes estructures interiors de formigó fins a la restauració. A pesar del jou metàl·lic la campana podia quedar aturada invertida mitjançant un límit metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig. |
| Estat anterior |
En 1989 seguia en l'estructura interior. Es conserva en la sala el jou de ferro original on posa " TOMAS - SOLES / Y CA GERONA / 1946". |
| Estat actual |
La campana no té anses, i està foradada per fixar-la al jou. Es tracta d'una solució industrial, habitual en els anys 40, per abaratir costos de producció, sense afectar la sonoritat de la campana. Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. |
| Mecanismes de toc | Electromall i motor MAMIAS d'impulsos |
| Intervencions | L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. |
| Propostes |
Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. |
| Protecció | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Actualització | 24-01-2024 |
| 33 Fotos | |
