Mònica, Campana dels Quarts (A) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA - CATALUNYA

(Referència 560)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes del rellotge
Diàmetre 89
altura del bronze 75
Vora 6
Pes aproximat 408
FonedorBARROT, MESTRE NICOLAU
Any de fosa 1486
Descripció La campana té una complexa epigrafia en minúscula gòtica, de la qual tan sols el nom del fonedor està en català; la resta en llatí amb una abreviatura grega. Posa "(Ecce Homo) xps # rex # uenit # i # pace # deus # ho # fcs # est + mete& # saata # spotanea # honore # do # et # patie # libtoe&º " / "anno # dni # mº # ccccº # lxxxviº # (Calvari) # fuit # factum # cimbalum # hoc (santa màrtir) # per # mr& # nicolau # barrot # xxii idu # "
Es tracta potser de la campana de factura gòtica que hem documentat amb més abreviatures i més decoracions. Les abreviatures s'hi indiquen tant amb un senyal damunt algunes lletres (vocals o consonants) com amb una mena de 2 (que representem amb "&") que correspon a una terminació. La interpunció " # " està formada por tres punts superposats.
La inscripció s'hauria d'haver escrit "xpistos rex venit in pace deus homo factus est + mentem sanctam spontaneam honorem deo et patrie liberationem - anno domini mcccclxxxvi - fuit factum cimbalum hoc per magister nicolau barrot xxii idu" que podem traduir com CRIST VA VENIR EN PAU. DÉU S'HA FET HOME. AMB VOLUNTAT PIADOSA I LLIURE (TOCO) PER HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA. L'ANY DEL SENYOR 1486 FOU FETA AQUESTA PETITA CAMPANA PEL MESTRE NICOLAU BARROT. La part final és encara més difícil d'interpretar: EL DIA 13 DELS IDUS que indica una data, però manca el mes.
Els quatre "º" tenen diverses imatges minúscules - 1 cm de diàmetre - : (línia superior): Mare de Déu?; (línia inferior) imatge no reconeguda; Sant Jordi; Mare de Déu amb Nen). Totes les lletres són minúscules, tot i que les "a" semblen més aviat majúscules. /
Per baix hi ha un Ecce Homo, una bellíssima Santa Màrtir i una Crucifixió per sota de la qual hi ha un sol amb cara humana.
En el mig peu apareix un animal, gens fàcil de reconèixer, que persegueix un altre, més fàcil d'identificar com un conill, ambdós de pocs mil·límetres de grandària.
Anses Decorades
Terç (T) (Cordó) /
(00) (Ecce Homo) " xps # rex # uenit # i # pace # deus # ho # fcs # est + mete& # saata # spotanea # honore # do # et # patie # libtoe&º " /
(cordó) /
(garlanda) /
"anno # dni # mº # ccccº # lxxxviº # (09) (Calvari) # fuit # factum # cimbalum # hoc (03) (santa màrtir) # per # mr& # nicolau # barrot # xxii idu # " [mg4] (El & representa un signe semblant a un 2, de major volum que les altres lletres amb unes corbes semblants al dígit i invertides respecte a una 's' allargada; correspon a l'abreviatura d'una terminació. La interpunció "#" està formada por tres punts superposats. Els quatre "º" tenen diverses imatges minúscules - 1cm diàmetre - : (línia superior): Mare de Déu?; (línia inferior) imatge no reconeguda; Sant Jordi; Mare de Déu amb Nen). Totes les lletres minúscules, tot i que les "a" semblen més aviat majúscules. /
(2 cordons) /
(09) (sol)
Mig (M) (2 cordons) /
(3 cordons)
Mig peu (MP) (03) (dos animalets un darrere l'altre, de 1 cm aproximadament; el perseguit és un conill) /
(3 cordons, el superior més gruixut)
Peu (Cordó) /
(garlanda vegetal) /
(cordó)
Prima Sol 4 -08
Hum Re 3 +13
Tercera Mib 5 -21
Octava Fa 5 -06
Tocs tradicionals de campanes Aquest timbre s'ha reservat sempre i exclusivament per al toc dels quarts del rellotge.
Tocs actuals de campanes La campana tocava regularment els quarts del rellotge fins que en 2004 vam recomanar que es desconnectàs, per a evitar que l'esquerda augmentara a causa dels tocs repetits (156 al cap del dia, 56.940 en un any normal).
Truja Biga de ferro fixa
Estat original La campana, d'estranya forma i sonoritat, va ser construïda per a marcar el pas dels quarts d'hora. Manca, fins i tot, de batallera, per la qual cosa mai va tindre batall intern, i es percudia des de l'exterior.
Aqueix ús, cridem-li "civil" va ser el motiu de la seua conservació en 1936. Penjava segurament d'una biga de fusta i estaria en una posició elevada, però de tot allò no queda cap resta.
Estat anterior En 1989 ja havia sigut desplaçada de la seva posició a una biga metàl·lica, ubicada tan sols a dos metres sobre el sòl de la sala, i era percudida amb un motor trifàsic que movia un mall extern. Probablement en aquell moment encara no estava esquerdada.
Estat actual Falta una de les anses, des d'antic. En la segona visita de 2004 vam confirmar allò que abans havia sigut una sospita: la campana estava esquerdada des de feia algun temps (hi ha taques d'aigua que ha passat a través de l'esquerda). Probablement la ruptura s'ha produït a causa de la utilització d'un mall massa gran per a una campana molt fina.
La campana està fixada sols amb dues abraçadores en forma d'u, fetes per vareta roscada i doblada, una perillosa fixació a causa de la fragilitat d'aquest material una volta doblat, així com per l'existència de sols quatre punts de fixació: en el moment de fallar un dels quatre cauria la campana.
Mecanismes de toc Electromall interior
Intervencions En temps recents (cap al 2000) es va substituir l'electromall mogut per motor trifàsic de la instal·lació de GUIXÀ per un altre electromall BODET de corrent monofàsic. Mentre que el primer estava ubicat a les 03 i percudia per fora, el segon toca per dins i a les 09, en una zona pròxima a l'esquerda, sense que pugui deduir-se en aquest moment que hi haja relació de causa / efecte entre el mecanisme actual i el trencament.
Actuacions urgents Aquesta campana requereix l'actuació més urgent de totes les altres. Ha de restaurar-se, per soldadura, per una empresa competent, alemanya o francesa. Sense aquesta actuació no ha de tornar a tocar.
Aquesta soldadura permetrà la recuperació de la sonoritat original de la campana, ara perduda.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlli la campana de tota l'estructura metàl·lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Ha d'instal·lar-se en la posició més alta possible de la sala de campanes del rellotge, per a expandir millor el seu so agut.
El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant un mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana després del toc.
En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern.
Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguin els quarts, preferentment de dia i de nit.
No obstant això, i a causa del seu extraordinari interés epigràfic i decoratiu, seria convenient que aquesta campana fora accessible, mitjançant una plataforma, que servira al seu torn d'accés per al manteniment dels mecanismes de la gran campana de les hores.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Possiblement es tracti de la campana gòtica més i millor decorada de tot l'Estat. Com a objecte és sens dubte la campana més interessant de Catalunya, mentre que la seva sonoritat peculiar ens recorda el seu únic i exclusiu ús original: el pas del temps, sempre assenyalat amb campanes de diferent so.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-01-2017
145 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 27-03-2017
    Convertir a PDF