Campana de les hores (Eulàlia, Alfonsa, Maria de les Mercès) (B) - Catedral Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA - CATALUNYA

(Referència 5623)
Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar del rellotge
Diàmetre 232
Altura del bronze 160
Vora 20
Pes aproximat 7230
FonedorCALBETÓ, FRANCESC
Any de fosa 1865
Descripció La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a les seves extraordinàries dimensions.
En el medi posa en llatí, a la part exterior, "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA" és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. En aquest cas el verb està bé escrit respecte a la campana dels quarts. Igualment hi figura un accent sobre el cognom del fonedor, cosa gens habitual en l'epigrafia de les campanes.
A la dreta està l'escut de Barcelona.
A la part interior, la més accessible per l'escala d'accés, es llegeix en llatí " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto" que malgrat les parts no documentades es pot traduir com REGNANT L'EXCELSA REINA DE LES ESPAÑES I DE LES ÍNDIES LA VERITABLEMENT AUGUSTA REINA ISABEL SEGONA, AQUESTA CAMPANA FOU ANOMENADA EULÀLIA ALFONSA MARIA DE LES MERCÈS, (PER L'ÚS DEL) PRIMER RELLOTGE AMB REGULADOR SEMIELÈCTRIC ELABORAT EN ESPAÑA. EL SENAT (L'AJUNTAMENT) (DE BARCELONA VA CÓRRER AMB LES) DESPESES DE LA CONSTRUCCIÓ L'ANY DEL SENYOR 1865.
A l'esquerra hi ha una imatge de Santa Eulàlia.
Anses Quatre anses en creu, en forma d'homes
Terç (T) (Garlanda)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA"
(03) (escut de Barcelona)
(06) " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto"
(09) (Santa Eulàlia)
Prima Re 4 +39
Hum Fa#3 -14
Tercera La 4 +46
Quinta Mib 5 +10
Octava Lab 5 -16
Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge
Tocs actuals de campanes Hores del rellotge
Truja Estructura de ferro forjat
Estat original Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la campana destinada a fer saber en quina hora som. Es fongué el dia 11 d'agost de 1865, i pesa 3,5 Tones. És la més gran de la catedral.
El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro. Se Li posaren els noms de Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès. En fou padrí el general segon caporal (és a dir, qui seguia al capità general en l'escalafó militar), en representació del Príncep d'Astúries, el futur Alfons XII. A la cerimònia hi assistiren una gran quantitat de ciutadans.
La dedicaren a Santa Eulàlia, doncs és a qui també esta dedicada la catedral, des de l'any 877, juntament amb la Santa Creu, a més de ser la compatrona de la ciutat de Barcelona.
El 2 de novembre, l'Eulàlia fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que l'Honorata i la primera batallada, feta amb un cop de mall, es feu a les tres i mitja de la tarda.
La primera vegada que sonà automàticament fou el 20 de gener de 1866, a les 12 del migdia, d'acord amb el rellotge fet per A. Billeter. A la gent no li agradà el seu so, digueren que vibrava massa i sonava d'una manera inharmónica, no donant la nota prevista, un Mi bemoll.
La construcció d'una campana per a les hores havia estat acordada per l'Ajuntament presidit per l'alcalde accidental, en Pau Soler i Mestres i l'1 de desembre del 1848, es publicà l'anunci d'un concurs per tal de construir la nova campana de les hores.
S'havia acordat, també, que la nova campana, tan gran que s'oiria d'una hora lluny, es diria Eulàlia.
El 4 de gener següent es realitzà la subhasta, essent adjudicada a Josep Forns, constructor. Aquest li encarregà la feina al fonedor Josep Calvetó el qual començà a muntar els forns a la plaça del Rei, per a fondre-la, el 7 de febrer. Però, després de varis intents, i en no quedar mal bé, el 6 juny de 1852, veient les dificultats, decidiren deixar-ho córrer,
Uns anys després, el 1864, lo tornaren a intentar. L'Ajuntament, presidit per l'alcalde Valentin Cabello, acordà, el dia 4 d'abril, la construcció una campana per a les hores, mantenint el nom d'Eulàlia acordat prèviament. També s'acordà la construcció d'un nou rellotge i una campana només pels quarts.
Li encarregaren la feina al rellotger A. Billeter, i aquest als fonedors Isidre Buenaventura Pallés. Aquests l'intentaren construir el 5 de novembre d'aquell mateix any, però tampoc els anà prou bé. Aquella campana era molt gran.
Aleshores, en Billeter encarregà la fosa de les campanes al fill d'en Calvetó, i aquesta vegada ja anà millor. Al tercer intent es donaren per bones les peces construïdes."
Estat actual El mall pica en el punt, quedant separat correctament.
Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat
Propostes La campana ha de seguir sonant amb el mecanisme actual, i en allò que fora possible, moguda pel rellotge BILLETER existent.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • BOS i BOLÓS, Josep [Ø 183 cm] (1997)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 07-11-2016
17 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-08-2017
    Convertir a PDF