Campanó de les Hores (B) - Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 6187)

Localització Terrassa
Diàmetre (en cm) 85
Pes aproximat (en quilos) 219
Any fosa 1742
Descripció La campana porta una coneguda oració de protecció: " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # "
La frase forma part de l'anomenada Benedicció de Sant Benet: "Crux Sancti Patris Benedicti. Crux Sancta Sit Mihi Lux Non Draco Sit Mihi Dux Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana Sunt Mala Quae Libas Ipse Venena Bibas" que podem traduir com "Creu del Sant Pare Benet. La Santa Creu siga la meua llum, no siga el dimoni mon guia. Aparta't, Satanàs! No suggerisques coses vanes, maldat és el que brindes, beu tu mateix el verí." La seua difusió va començar probablement en la regió de Baviera cap a l'any 1647. En aquella època, durant el procés judicial seguit a unes fetilleres, aquestes van declarar que no havien pogut danyar a la pròxima Abadia de Metten, perquè estava protegida pel signe de la Santa Creu. En el dit monestir es van trobar pintures amb representacions de la Creu junt amb les inicials que acompanyen hui a la Medalla. Però les misterioses lletres no van poder ser interpretades fins que en un manuscrit de la biblioteca es va trobar la imatge de Sant Benet i l'oració composta per les inicials. En realitat, un manuscrit anterior (segle XIV), que encara es conserva, procedent d'Àustria, pareix haver sigut l'origen de la imatge i de l'oració. En el segle XVII un important autor la va tindre per supersticiosa, degut justament als enigmàtics caràcters que acompanyen a la imatge. Però, l'any 1742 el papa Benet XIV va decidir aprovar l'ús de la Creu-Medalla de Sant Benet, i va manar que l'oració usada per a beneir-la s'incorporara al Ritual Romà. La Medalla de San Benito
Justament el campanó està datat aquest mateix any. Està ornat per una sèrie de cordons així com per una creu flanquejada de dos xiprers, en un monotip, trobada en altres campanes que pressumim d'un mateix fonedor encara anònim.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (creu flanquejada per dos xiprers - monotip) /
(cordó) /
" # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # " (completat amb tires de decoració i estels alternats) /
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores
Tocs actuals de campanes Toc de les hores
Estat anterior La biga inferior tocava el bronze quan vibrava
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors de la documentació

  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (27-03-2006)
  • LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-01-2009
50 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 25-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 100 Visitants: 100 Usuaris: 0