El Salvador (1) - Santuari de la Mare de Déu del Lluch - ALZIRA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 6599)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 55
Altura del bronze 37
Vora 5
Pes aproximat 96
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any de fosa 1966
Descripció En primer lloc trobem al mig aquesta inscripció: "EL SALVADOR / AÑO 1966". En ella està l'advocació a la que es dedica la campana, que és el Salvador, l'antic titular de l'ermitori existent abans del actual Santuari i que dóna nom a la lloc on s'ubica. A més indica el any en que es va fondre la campana, en aquest cas l'any 1966. Seguidament trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Finalment i també al mig està aquesta inscripció conmemorativa: "EN MEMORIA DEL JOVEN / D. RAFAEL RUIZ BELTRAN / + 9 ENERO 1.961".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) "EL SALVADOR / AÑO 1.966"
(03) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "EN MEMORIA DEL JOVEN / D. RAFAEL RUIZ BELTRAN / + 9 ENERO 1961"
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
Estat anterior La campana estava instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. L'estat regular en que es trobava va motivar la seua restauració.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta, de prefil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos
Intervencions L'any 1966 va ser acabat el campanar del Santuari i amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu es van fondre les quatre campanes als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les quatre campanes es portaren a l'explanada del Santuari per la seua benedicció, sent pujades després al campanar i mecanitzades amb motor de vol continu. Aquesta és la Tercera de les quatre, dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats i regalada per la família San Francisco-Agulló.

En 2010 la mateixa empresa la va baixar del campanar, per netejar-la als seus tallers i canviar la truja per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Va tornar al Santuari i el dia de l'Ascensió d'eixe any es va beneir aquesta restauració pel Degà de la Catedral de València, D. Emilio Aliaga. Finalment es pujà al campanar, quedant mecanitzada amb electromall i motor d'impulsos. Aquests treballs es financiaren amb subvenció de la Diputació de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (29-06-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-11-2014
8 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 14-12-2017
    Convertir a PDF