Silvestra, Campana de les hores (B) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA - CATALUNYA

(Referència 666)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes del rellotge
Diàmetre 200
Altura del bronze 148
Vora 26
Pes aproximat 4632
FonedorADAM, JOAN
Any fosa 1418
Descripció Les anses estan decorades i acabades amb urpes.
La campana presenta una epigrafia gòtica minúscula molt neta, però sense separació entre les paraules: "+ xps rex vetn i pace deus ho factus est + xps vincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº viiiº i mense april " amb unes L majúscules, que haurien d'haver escrit com "xpistos (o christos) rex venit in pace deus homo factus est + xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni malo nos defendat. fuit factum per magistrum johanem adam anno domini mccccxviii primus mense april", és a dir CRIST VA VENIR EN PAU - DÉU S'HA FET HOME + CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL - VAIG ÉSSER FETA PEL MESTRE JOAN ADAM L'ANY DEL SENYOR DE 1418 EL PRIMER DIA DEL MES D'ABRIL".
En la línia següent estan Sant Miquel, una Mare de Déu erecta amb Nen repetida per dues vegades, entre les quals hi han dues vegades també la figura de l'Ecce Homo. Després està Sant Silvestre seient, damunt del qual hi posa "silvestre".
En la part del mig hi figura l'escut de Lleida repetit quatre vegades i per sota una cinta amb "te deum laudamus" que vol dir "A VÓS DEU LLOEM". En una cinta que penja d'un nus hi figura "ave maria", és a dir "DÉU VOS GUARDI MARIA".
Finalment en el peu hi ha una garlanda vegetal en la qual hi apareixen, irregularment distribuïdes, una dotzena de lletres "s", sense aparent connexió amb els textos més alts. Daniel VILARRÚBIAS i CUADRAS apunta que podria significar "s(anctus), s(anctus), s(anctus).." és a dir l'antiga invocació del Trisagi, utilitzada també en el prefaci de la missa, que correspon a les paraules dels àngels que rodegen a Déu, segons Isaïes 6:3 ("Cridaven l'un a l'altre: --Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria. ") i també, amb modificacions, segons l'Apocalipsi 4,8 ("Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve.» "). Aquesta interpretació tendria sentit, fins i tot amb relació amb el "te Deum laudamus" escrit més avant, però és la primera vegada que la documentem en una campana.
Anses Anses decorades i acabades amb urpes
Terç (T) (3 cordons) /
"+ xps rex vetn i pace deus ho factus est + xps uincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº uiiiº i mense april " [mg4 - les L són majúscules - sense separació entre les paraules] /
(3 cordons) /
(00) (Sant Miquel)
(01) (Mare de Déu erecta amb Nen)
(04:30) (Ecce Homo)
(08:30) (Ecce Homo)
(10) (Mare de Déu erecta amb Nen)
(3 cordons) /
"te deum laudamus" (diverses vegades) /
(3 cordons)
Mig (M) (11) "siluestre" / (Sant Silvestre sedent)
(Escut Lleida 11 x 11) (repetit quatre vegades) /
(cinturó amb nus: a l'extrem d'una beta solta posa "aue maria")
Mig peu (MP) La campana presenta en el mig peu el típic reforçament gruixut de les campanes gòtiques més antigues: (2 cordons) / (reforçament) / (2 cordons)
Peu Garlanda, en mig de la qual apareixen unes dotze "s", sense aparent connexió amb l'escrit dalt
Prima Reb 4 +26
Hum La 2 -07
Tercera Fa# 4 -21
Octava Si 4 -33
Tocs tradicionals de campanes La campana s'emprava per a tocar les hores del rellotge i, en casos realment extraordinaris, es repicava el seu batall.
Tocs actuals de campanes En l'actualitat (2008) la campana no sols toca les hores del rellotge (sense repetició) sinó que també oscil·la, a la manera alemanya, per a certes festivitats anuals. Aquest ús suposa una contradicció amb els seus orígens i la seva història: la campana va ser concebuda com a campana del rellotge (per això ostenta l'escut de la "Paeria de Lleida" o Ajuntament de Lleida) i romania fixa. Aquesta és una de les causes de la seva conservació, ja que de manera general una campana percudida dura més segles que una que volteja o que oscil·la.
El segon motiu, històric, és el seu ús exclusiu com a campana del rellotge, la qual cosa va motivar la seva preservació en 1936, mentre que altres campanes de la torre, tan antigues com ella, eren baixades i destinades a ser foses "per a canons".
Truja Biga de ferro GUIXÀ
Estat original La campana "Silvestra", com campana de les hores, estava fixa i era tocada amb un gran mall extern, tot i que tenia un batall intern per alguns tocs extraordinaris.
Estat anterior En 1989 la campana ja havia sigut instal·lada en mig d'una estructura metàl·lica elàstica, i dotada de motor mecànic d'impulsos per brandar-la a l'estil llançat.
Estava dotada igualment de dos malls externs per gravetat: un connectat al rellotge mecànic per al toc de les hores, i l'altre a un motor trifàsic per a escassos senyals com algú toc de morts.
La instal·lació subvertia l'ús de la campana (històricament ubicada en una sala diferent perquè s'utilitzava per a coses diferents), canviava els tocs (de ser fixa la campana passava a ser brandada) i així i tot impedia tota classe de toc manual, inconcebible en el projecte de mecanització i de substitució dels tocs catalans per altres alemanys.
Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. L'antic motor electromecànic instal•lat per GUIXÀ així com l'electromall es troben desmuntats i dipositats en el terra de la mateixa sala de campanes del rellotge.
L'electromall nou pica massa baix (uns 10 cm per sota del punt exterior de percussió) amb cert perill de trencament de la campana. Afortunadament pica des d'una distància petita degut a la desviació del mecanisme.
Mecanismes de toc 2 motors de ventar - 2 electromalls (un per gravetat inutilitzat)
Intervencions La campana, que estava fixa com li correspon a les campanes del rellotge, fou mecanitzada i disposada per tocar a l'estil alemany, en el moment de l'actuació de GUIXÀ.
En temps recents el primer motor mecànic d'impulsos ha sigut substituït per dos motors d'impulsos electrònics instal·lats per CORREDERA i CARVAJAL, qui també ha substituït l'antic electromall motoritzat per altre monofàsic.
Actuacions urgents La campana no ha d'oscil·lar mai, ni tan sols pels motius més greus o importants. Va ser concebuda com a campana fixa, i com a campana fixa ha de romandre.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlli la campana de tota l'estructura metàl·lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Aquesta biga s'ubicarà a la major altura possible, i de la mateixa penjàs la campana dels quarts, que ha de ser accessible per a la seua contemplació, i per a la conservació dels mecanismes d'ambdues campanes.
El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant un mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana darrere del toc.
En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern.
Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguen les hores, preferentment de dia i de nit, i sense repetició.
Podria ser dotada d'un batall interior, de mesures adequades per a ser tocat manualment amb corda, en casos realment extraordinaris (acabament de la restauració de la Seu Vella, entrada de segle...)
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; LLOP i BAYO, Francesc (18-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 08-12-2016
234 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 25-06-2018
    Convertir a PDF