| Localització | sala de campanes | Diàmetre | 129 | Altura del bronze | 110 | Vora | 16 | Pes aproximat | 1243 |
|---|---|
| Fonedor | MARTÍNEZ, VICENT | Any fosa | 1605 | Descripció |
La campana duu una simple inscripció en minúscula gòtica, una de les últimes: "ihs # # autem # # tranriens # # per # # medium # # ilorum # # ibat" que calia haver escrit "IPSE AUTEM TRANSIENS PER MEDIUM ILLORUM IBAT" de Lluc (4,30) que es tradueix per "però el mateix Jesús, passant entre ells, es va anar", probablement amb un sentit diferent de l’evangèlic: no es tracta de que Jesús fuja, sense que li facen mal (perquè no ha arribat la seua hora) sinó que la campana amb el seu so porta la veu, la presència de Jesús, enmig de la gent. En la mateixa línia, amb majúscula humanista, posa en llatí i valencià "ME FECIT VICENT MARTINS ANNO / MDCV" que vol dir EM VA FER VICENT MARTÍNEZ L'ANY 1605. Es planteja amb aquesta campana el mateix problema ja apuntat en altres del mateix autor: la utilització de la minúscula gòtica correspon a una major sacralització del text evangèlic, mentre que la majúscula humanística implica un sentit més laic, més humà del text? Nosaltres creiem en una explicació molt més senzilla. Per una part semblaria que els textos llatins no estan formats per tips mòbils - com qualsevol altra inscripció en campanes - sinó per monotips, és a dir per paraules ja formades. L'any, canviant ràpidament, i el nom del fonedor, no figurarien en aquest repertori i per tant s'utilitzaria el tipus de lletra existent en el moment de la fosa de la campana. Per baix hi figura un Calvari gòtic amb fornícula renaixentista, una figura estilitzada gòtica amb fornícula renaixentista, un Àngel Custodi renaixentista, Sant Miquel renaixentista i Santa Bàrbera renaixentista. | Anses | Anses decorades | Espatlla (H) | Fulles vegetals verticals | Terç (T) |
"ihs # # autem # # tranriens # # per # # medium # # ilorum # # ibat [mg4] ME FECIT VICENT MARTINS ANNO / MDCV" [CH2] (01) (Calvari gòtic amb fornícula renaixentista) (03) (Figura estilitzada gòtica amb fornícula renaixentista) (06) (Àngel Custodi renaixentista) (09) (Sant Miquel renaixentista) (10) (Santa Bàrbera renaixentista) | Mig (M) | (garlanda floral) (03) (creu) | Peu | (garlanda floral amb caps enfrontats d'animals mítics) | Prima | Reb 4 +35 | Hum | Mi 3 +27 | Tercera | Sol 4 -11 | Quinta | Si 4 +02 | Octava | Mi 5 +27 | Truja | Fusta laminada de FRANCE CARILLONS | Estat actual | Batall modern amb nova subjecció i cable de seguretat. Restaurada en 1992 per la Generalitat Valenciana | Mecanismes de toc | Vol i repic manual | Intervencions |
"A XVIII de abril, 1606, fonch batejada la campana nomenada ANDREU: pesa trente quintals y quatorce liures. Feula mestre Martinez, campaner, y dit dia, que fonch dimarts, la pujaren al campanar, de matí, en acabant de batejarla lo S. Bisbe". Al final dels 60 substituïren la truja de fusta original, amb dues ballestes alternades per a voltejar-la manualment, per una truja de ferro Roses i motor continu, sense electromall. La campana, que anava molt equilibrada, trencava sovint el batall. En 1989, mitjançant una subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, el motor continu fou substituït per un d'impulsos, tot i conservant la truja metàl·lica. En 1992, amb motiu de la restauració del Campanar per la Generalitat Valenciana, degut a les campanes que foren exposades a l'Expo de Sevilla, aquesta campana recuperà la truja de fusta i el toc exclusivament manual. | Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145385 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. | Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. | Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | Actualització | 12-12-2020 |
| 139 Fotos | |
