Bàrbara (5) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA - CATALUNYA

(Referència 689)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 95
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat 496
FonedorMENEZO FALLA, BENIGNO
Any de fosa 1945
Descripció La campana presenta una inscripció únicament en llatí: "JESUS MARIA SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS OMNES SANCTI ET SANCTAE DEI INTERCEDITE PRO NOBIS 1945" és a dir JESÚS MARIA SANTA BÀRBARA PREGUEU PER NOSALTRES TOTS ELS SANTS I SANTES DE DÉU INTERCEDIU PER NOSALTRES (ANY) 1945.
Compta amb les mateixes decoracions que les altres campanes: la inscripció precedida i seguida per dos cordons; una altra línia decorada únicament amb estrelles dobles (una damunt de l'altra), la creu en el mig i tres cordons més en el mig peu.
Terç (T) (2 cordons) /
"JESUS MARIA SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS OMNES SANCTI ET SANCTAE DEI INTERCEDITE PRO NOBIS 1945" [CH2] /
(2 cordons) /
(doble garlanda d'estels)
Mig (M) (00) (creu 26 x 14)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (Cordó)
Prima Mib 4 -45
Hum Fa# 3 +41
Tercera La 4 +07
Quinta Si 4 +29
Octava Fa# 5 +10
Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant.
Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància).
L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts.
Truja Biga de ferro GUIXÀ
Estat original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta.
Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany.
La campana estava dotada d'un electromall de molt baixa velocitat de resposta, per als tocs de difunts.
Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions.
Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge.
El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany.
L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida.
Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual.
Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures.
Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc.
La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 24-10-2016
26 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF