El Jaume (9) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 701)
Arxiu sonor de la campana

Localització sala de campanes
Diàmetre 134
altura del bronze 120
Vora 15
Pes real 1750
FonedorMOREL, TOMÁS
Any de fosa 1429
Descripció La campana té una complexa epigrafia, en bellíssima majúscula gòtica, que utilitza el grec, el llatí i el valencià. En la banda superior figura: "IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " amb algunes errades, ja que calia escriure "IHSOUS XPISTOS REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. THOMAS MOREL ME FECIT ANY MCCCCXXVIIII. TE DEUM LAUDAMUS", que es pot interpretar com JESÚS CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU. DÉU S'HA FET HOME. THOMAS MOREL EM VA FER L'ANY 1429. A VOS DÉU US LLOEM.

A continuació figuren alternades i repetides tres vegades un gravat de la Mare de Déu sedent amb Nen i del Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls.

Un poc més baix, tot i que encara en el terç, hi figura la següent inscripció greca, llatina i valenciana en majúscula gòtica, més petita però també molt bé formada (amb la diferència de tenir les S invertides) " XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " que calia haver escrit com "XPISTOS VINCIT, XPISTOS REGNAT, XPISTOS IMPERAT, XPISTOS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM, BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI IHSOUS. VERGE" que es pot interpretar com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE QUALSEVOL MAL. DÉU VOS GUARD MARIA, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DE VOSTRE VENTRE JESÚS. VERGE. Així com la primera part de les invocacions és coneguda, i la segona forma part del salut angèlic, no sabem a què correspon la paraula "Verge" a la fi de la frase.

Per altra banda, aquesta campana, anomenada tradicionalment "El Jaume" i associada a la important Confraria de Sant Jaume, no té cap element que permeta associar-la a aquest apòstol.

Anses Anses decorades, acabades amb urpes.
Terç (T) 3 cordons /
"IHS # + XPS ⋮ REX ⋮ UENIT ⋮ IN ⋮ PACE ⋮ DEUS ⋮ OMO ⋮ FACTUS ⋮ EST (escut) THOMAS ⋮ MOREL ⋮ ME ⋮ FECIT ⋮ ANY ⋮ MIL ⋮ CCCC ⋮ XX ⋮ UIIII ⋮ TE DEUS ⋮ LAUDAMUS ⋮ " [CG4] /
3 cordons /
(01) (05) (09) (Mare de Déu sedent amb Nen) (03) (07) (11) (Pare Etern sedent amb Crist crucificat entre els seus genolls) /
3 cordons /
" XPƧ # UINCIT # XPƧ # REGNAT # XPƧ # INPERAT # XPƧ # ABOMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # AUE # MARIA # GRACIA # PLENA # DOMINUƧ # TECUM # BENEDICTA # TU # IN # MULIERIBUƧ # ET # BENEDICTUƧ # FRUCTUƧ # UENTRIƧ # TUI # IHƧ # UERGE # # # " [CG2] /
3 cordons
Mig (M) cordó /
garlanda /
cordó
Mig peu (MP) 3 cordons (el central més gruix) /
2 cordons
Peu 1 cordó /
garlanda /
1 cordó
Prima Mi 4 +38
Hum Fa# 3 +18
Tercera La 4 +48
Quinta Reb 5 -07
Octava Sol 5 -28
Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava mitjançant dues ballestes, amb dues cordes cadascuna. També era repicada amb una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes A partir de 1992, amb la truja de fusta restaurada, la campana forma part dels tocs ordinaris i extraordinaris de la Catedral, exclusivament de manera manual.

Per alçar la campana, i degut al seu tamany, cal dos persones, però per voltejar-la un soles pot fer-ho, amb cert esforç. Quan hi ha personal abundant, la campana es toca amb dos cordes, i fins i tot amb una tercera persona en la tarima, per parar-la.

Truja Truja nova de fusta laminada de FRANCE CARILLONS
Estat actual La campana està desgastada en la boca. Ja fou girada 1/4 de volta, en segles passats, pel desgast. En conseqüència es va taladrar amb quatre trepans per posar una nova batallera.
Mecanismes de toc Vol manual amb dues ballestes i sengles cordes; repic manual
Intervencions La campana ha patit diverses actuacions en els últims 40 anys:

  • Cap a 1965, substitució de la truja de fusta original (que fou destruïda) per una de ferro, amb motor continu i electromall trifàsic, per GERMÁN ROSES d'Atzeneta d'Albaida.
  • En 1989, i per subvenció directa de l'Alcaldessa de València Clementina RÓDENAS, es va substituir el motor continu per un altre d'impulsos, que junt amb la programació de l'ordinador, voltejava la campana a unes 18 revolucions per minut. El mecanisme no impedia ja el toc manual.
  • En 1992 la campana fou baixada del Campanar, i es va posar una primera truja provisional de fusta laminada, de FRANCE CARILLONS, instal•lada per GERVIT S. L., traslladant la campana al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, on va romandre fins octubre del mateix any. En desembre fou pujada de nou al Campanar, amb la truja definitiva de fusta laminada. La nova instal•lació es va fer sense motor, per al toc exclusivament manual.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració Cal incoar expedient per declara-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una réplica.
Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes En les notes de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d´aquesta campana que la va encarregar la Confraria de Sant Jaume, i que li corresponia la seua conservació. Sembla que es va trencar i es va fondre de nou a càrrec del Capítol, i així va pedre esta confraria els drets que tenía sobre ella. (Nota de Xavier MARTÍN NOGUERA)

En el braç figura una plaqueta amb la següent inscripció: " (Escut Generalitat Valenciana) / GENERALITAT VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 20 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA".

Sens dubte aquesta campana té l'epigrafia majúscula gòtica més perfecta de totes les campanes de les Catedrals.

Documentacions de la campana:


  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
  • MARTÍN NOGUERA, Xavier (14/01/2000)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 05-11-2016
98 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 25-03-2017
    Convertir a PDF