La Maria (6) - Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 782)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 115
Altura del bronze 99
Vora 13
Pes aproximat 881
FonedorROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON
Any fosa 1789
Descripció La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí, amb nombrosos errors ortogràfics: "JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " que calia haver escrit "JESUS, MARIA, JOSEPH ET ANNA. (SANCTA) MARIA ORA PRO NOBIS. ANNO DOMINI 1789" i que es pot traduir como JESÉS, MARIA, JOSEP I ANNA. (SANTA) MARIA, PREGUEU PER NOSALTRES L'ANY DEL SENYOR 1789.
En les darreries del XVIII és bastant habitual l'ús inicial de la Sagrada Família, seguit del nom del sant al qual va dedicada la campana. No obstant la inclusió de Santa Anna, la mare de Maria, és menys habitual sola, ja que sol anar acompanyada de Sant Joaquim, el seu marit.
En conseqüència cal descartar el nom, de vegades utilitzat d'ANNA MARIA per a la campana, encara que falte un signe de separació entre un i l'altre nom.
En la part exterior hi ha un crucifix amb pedestal i a la interior l'escut de la Vila, com en totes les altres campanes, així com la marca de fàbrica: "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # "
JOSÉ ROSES fon tot sol una campana (Caudete 1841) i RAMÓN ROSES fon diverses campanes (Castelló de Rugat 1768, Villena 1787, Agost 1791, Caudiel 1791, El Palomar 1816) mentre que TORMO és sens dubte DOMINGO TORMO, que fon algunes campanes valencianes tot sol (Beneficència de València 1793; Benigembla 1808) i altres amb RAMON ROSES (Agost 1791, Moixent 1792, Albocàsser 1803, Onda 1804). Probablement el JOSÉ ROSES siga el pare o el germà dels esmentats, ja que tampoc seria habitual que el més jove figurara el primer.
Anses La campana no té anses, substituïdes per forats en el bronze.
Terç (T) (2 cordons) /
"JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Crucifix amb pedestal)
(06) (Escut Castelló de la Plana) / (marca de fàbrica) "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # " [CH2.5]
Mig peu (MP) (6 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Mi 4 +38
Hum Mib 3 -45
Tercera Sol 4 -40
Quinta Si 4 +16
Octava Mi 5 +37
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltava per a nombroses festes anuals, tenint un paper específic en alguns actes de la Madalena o la Mare de Déu del Lledó.
Igualment disposava d'un doble batall, afegit, per tocar alguns senyals diaris així com els d'incendis, des de la caixa tancada del peu del campanar, ubicada a l'esquerra de la porta d'accés.
Tocs actuals de campanes La nova restauració suposa el toc manual de la campana sense dificultats.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.
Estat original La campana estava ubicada segurament en el mateix lloc que l'actual, abans de la Guerra Civil, i seria deixada en el campanar per tocar les alarmes. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment.
En 2007 la truja era de fusta molla, i no quedava mai repretada. Per altra banda era d'escasses dimensions, per a les dimensions de la campana, i li faltava molt de pes.
Anses tallades i campana taladrada.
El batall, que és antic, té dos cables de seguretat que no'l retindrien en cas de trencament, colpejant la campana fins trencar-se o trencar-la.
L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta, si no impedeix, el toc manual a volteig, reglat per algunes festivitats importants de la ciutat, com l'inici de la Romeria de la Magdalena.
La ballesta, de planxa de ferro, era difícil d'utilitzar, ja que si no es tocava verticalment tendia a doblegar-se.
Estat actual Anses tallades i campana taladrada.
Mecanismes de toc Vol i repic manuals
Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, adaptant-se a l'absència d'anses.
En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se.
En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
En el 2010 s'ha fet una truja de fusta nova, seguint el model de les altres existents en la sala de campanes. El treball, realitzat per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, ha sigut finançat per l'Ajuntament de Castelló, titular del campanar, les campanes i les seues instal·lacions.
Propostes La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners.
Ha de restaurar-se el sistema de toc des del carrer, per algunes senyals diàries o cícliques, que el campaner realitza pujant a la sala de campanes, i que es tocaven amb aquest mecanisme, ara mal conservat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.

Autors

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 19-12-2016
64 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 14-11-2019
    Convertir a PDF