Santa Maria Magdalena (1) - Parròquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig - VALÈNCIA - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 9913)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 58
Altura del bronze 45
Vora 5,5
Pes aproximat 113
Any fosa 1721
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç, en llatí i espanyol i amb algunes errades: "S # MARIA # MADALENA # ORA # PRONOBIS # AÑO # I # 7 # Z # I". Aquesta correctament escrita seria: "SANTA # MARIA # MAGDALENA # ORA # PRO # NOBIS # AÑO # 1721". En ella es sol·licita la protecció de la titular del temple parroquial i és una aclamació molt habitual entre la religiositat popular per implorar la protecció dels sants. Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església.
Terç (T) (cordó) /
"S # MARIA # MADALENA # ORA # PRONOBIS # AÑO # I # 7 # Z I" /
(cordó)
Mig (M) (00) (Crist Baró de Dolors) Creu patriarcal amb pedestal) (Mare de Déu amb xiquet)
(06) (Creu d'estreles) / (Mare de Déu sedent amb Nen, flanquejada de dos pinacles gòtics)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Nova.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Tindria una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Possiblement comptara amb una ballesta.
Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, així com soquet. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall trifàsic, que permeten tocar manualment la campana i imiten l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1721, com indiquen les inscripcions. Aquestes no compten amb el nom del fonedor i sembla que es tracta d'una campana refosa a partir una gòtica, datable dels segles XV-XVI. Als anys 80 la casa Manclús va mecanitzar-la amb motor de vol continu i electromall trifàsic, canviant a més la truja de fusta per altra de ferro.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un edifici protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant, i degut a l'interès extraordinari de la seua decoració i epigrafia hauria de ser incoat expedient de Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (17-02-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-04-2015
32 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 15-08-2020
    Convertir a PDF