Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1090)



Data de construcció Mitjans del segle XIX
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té tres cossos. Està pintat de color rosa i té algunes parts amb la rajola vista. El primer és llis i els murs estan enlluïts a excepció dels angles on es poden veure les rajoles. Aquest s'alça sobre un basament de carreus i té una finestra allargada i una mostra o esfera del rellotge a la cara orientada cap a la façana principal de l'església. Un entaulament amb tríglifs i cornisa serveixen de transició entre el primer i el segon cos. Aquest presenta quatre finestres (una per cada costat) i presenten unes motllures a l'altura de la imposta i emmarcant l'arc de les finestres. L'exterior s'ordena amb unes pilastres toscanes disposades sobre un basament que es recula. Sobre les pilastres hi ha un entaulament semblant a l'anterior.

El tercer cos destaca per les seues grans proporcions, poc habituals als campanars valencians. S'articula en dos nivells. El primer té una finestra amb arc de mig punt en cada lateral i els arcs estan emmarcats des de la línia de la imposta. Hi ha també uns arcs en diagonal. Aquest primer tram està rematat per un entaulament. El segon tram d'aquest també presenta quatre finestres amb pilastres i uns aletons als angles amb pinacles. Està cobert amb un senzill cupulí de teula, creu i penella.

El campanar té dos portes per accedir, una interior i altra que dóna al carrer. Presenta una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar un poc abans de la sala de les campanes perquè l'últim tram d'aquesta està clausurada pel seu mal estat. La sala de les campanes està coberta amb una volta semiesfèrica que té un òcul central.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les maces de les dos campanes del rellotge estaven connectades a la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions. Les quatre campanes litúrgiques tenien truges de fusta, segurament fabricades al mateix temps que es varen fondre. Tenien llargues cordes unides als batalls que arribaven fins als peus de la torre.
Estat actual Les campanes horàries estan al seu lloc original, situada una sobre l'altra, però sense ús. Les quatre campanes litúrgiques estan situades a les finestres del segon cos de la torre amb truges de ferro de la foneria Manclús. Aquestes tenen unes rodes, pensades per a una electrificació que no va arribar, així com batalls (alguns lligats). Totes elles tenen unes cordes als respectius batalls que serveixen per a tocar-les manualment des dels peus del campanar.
Campanes El campanar compta amb dues campanes de rellotge (documentades parcialment) i quatre campanes litúrgiques. Les dos del rellotge estan situades al tercer dos de la torre, fixades a unes bigues de ferro. Semblen obra dels Roses Hermanos de València i es varen fondre durant la dècada dels anys XX. De l'etapa posterior d'aquesta foneria (ja quan estava establerta a Silla) són les quatre campanes liturgues.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes horàries tocaven quarts i hores. Les litúrgiques es repicaven des dels peus de la torre per mitjà de diverses cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. (Nota Joan Alepuz)
Es feia el toc de foc i de tronades, junt a la resta de tocs que s'expliquen a continuació.
Tocs actuals de campanes Els tocs tradicionals es mantenen amb el repic manual de les campanes, a càrrec de l'escolà i els vols que interpreten els Campaners de Benirredrà. El vol de festa consta d'un breu repic previ i el vol de les campanes seguint l'esquema "les dones fan olla". El vol consta de tres parades. (Nota Joan Alepuz)
Els tocs manuals actuals són:
1) Toc de missa diària: s’utilitza la segona campana, la Maria del Rosari: es repica als peus de la torre amb trenta tres campanades seguides. Seguidament es deixa un espai de cinc o sis segons i s’indica en nombre d’avisos amb els colps corresponents, és a dir, si és el primer toc es dona una campanada, si és el segon toc dos campanades, i en el tercer toc tres campanades. Seguidament es deixen tres o quatre segons d’espai i es torna a tocar la mateixa campana de forma més ràpida per indicar que és l’últim toc i la missa va a començar.

2) Toc de missa major: s’utilitzen les quatre campanes. Primer toca la campana Maria del Rosari, es donen trenta campanades aproximadament, després es fa sols un dranc. A continuació es torna a repetir el mateix procediment solament que es fan vint drancs seguits. En acabant, es torna a tocar la Maria del Rosari i finalment la campana gran, Llorença toca el nombre d'avísos. Quan s’acaba de fer el segon i el tercer toc, es realitza un volteig de campanes. Com a detall, quan s’acaba de fer el tercer toc, es repica ràpidament, normalment la segona campana inclús a vegades la campana menuda. Hi ha vegades que el primer toc es fa amb les cordes, desde l’escala.

3) Ave Maria: es fa abans de fer un volteig de campanes, normalment cada dia de les festes a les 13:00 hores. Primerament es toca la campana gran, tres vegades amb espais de deu segons per cada campanada. Seguidament, entra la segona campana fent un repic seguit, i després es toquen totes les campanes (com si fóra un toc de festa). Es torna a fer el mateix procediment , però el repic s’acaba quan es deixen de tocar totes les campanes (és el que té de diferència del repic de festa), sense que entre la segona campana. Aquest toc es realitza desde la sala de campanes.

4) Difunts: els tocs de difunts es composen segons el tipus de sexe, edat i estatus:
En primer lloc, trobem el toc de difunt de home , que al principi és fa tres tocs amb les quatre campanes per a senyalar que és de sexe masculí. Després, es van repicant les campanes de menor a major amb espais de tres segons per cada campanada. Quan s'acaba el toc, es torna a tocar els tres tocs o drancs.
El toc de dona, es fa el mateix procediment solament que per a difierenciar-lo del toc de home, es toquen solament dos drancs al principi i al final del repic.
El toc de difunts de xiquets, o toc de cel cel, que per sort en l’actualitat no es fa servir quasi. Aquest, consisteix en un toc de difunt normal solament que es fan servir les tres campanes majors i el volteig de la campana menuda.
També el de tots els Sants, són cinc drancs al igual que el de capellà; el de bisbe són uns quinze aproximadament i per al Papa es fan de vint-i-quatre a vint-i-set drancs.

5) Volteig de campanes (toc de l'olla): el popular toc de l’olla en la Safor, és un toc que es feia en alguns pobles de la comarca el qual s'alternaven les dos campanes mitjanes al vol i per separat la campana gran que marca el ritme. En Benirredrà es toca per a les grans festes o solemnitats.
Primer comença la campana menuda, després la gran a continuació la mitjana i per últim la segona, entrant tres campanes totes en armonia, excepte la menuda que es volteja per separat.
Solament el dia de diumenge de Rams s'utilitzen les dos campanes majors.

6) Toc de senyal de processó: la campana gran es deixa alçada i quan ix el sant de l'església es volteja amb una velocitat moderada. La duració del toc està composta segons el temps que tarda el sant en creuar la plaça.
Intervencions La construcció del campanar es situa a mitjans del segle XIX i formalment segueix els models dels campanars del segle XVIII. Les antigues campanes varen desaparèixer en 1936 i per aquest motiu en 1941 es varen fondre les campanes noves. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va canviar les truges de fusta per altres de ferro. Tot i què estaven dotades amb rodes per electrificar, la mecanització no es va efectuar, fet que ha permés conservar els tocs manuals fins a l'actualitat. Amb posterioritat a l'any 2000 es va restaurar i pintar l'exterior de la torre.
Propostes Les campanes del rellotge han de recuperar la seua funció original i per fer-ho es podrien mecanitzar amb un motor que les accione. Respecte a les campanes litúrgiques caldria canviar les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Es recomana mantenir els tocs manuals de les campanes.
Autors
  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000)
  • Associació de Campaners de l´Alqueria de la Comtessa (00-09-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio [Documentació de les campanes] (10-08-2019)
  • OSA MILLÁN, Sergio [Documentació del rellotge i els tocs manuals.] (10-08-2020)
  • Rogle, roda de campanes
    El rogle està situat a una capella pròxima a la sagristia. Possiblement es va adquirir a mitjans del segle XX.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    OSA MILLÁN, SergioTocs tradicionals actuals.2020

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    CAMPANERS DE BENIRREDRÀVolteig de Campanes - Campaners de Benirredrà 09-08-201602:27
    CAMPANERS DE BENIRREDRÀDia de les Comunions 03-03-201810:50
    36 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor Sergio Osa Millán
    Actualització 13-08-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesMaria dels Àngels Imelda (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)19415281
    Sala de les campanesMaria del Rosari (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)194172216
    Sala de les campanesMaria del Carme Roberta (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)194182319
    Sala de les campanesMaria Llorença (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)1941100579
    Tercer cos del campanarCampana dels quarts (A)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)1920ca4037
    Tercer cos del campanarCampana de les hores (B)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)1929ca5072

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Mostra o esfera astronòmica Desaparegut En marxa Electrònic

    Descripció Actualment sols es conserva l'esfera original està guardada en l'habitació del rellotge. L'esfera actual es gestionada per un motor.
    • OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
    Actualització 13-08-2020

  • BENIRREDRÀ: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 30-10-2020
    Convertir a PDF