Data de construcció |
1960ca |
---|
Descripció |
Torre-campanar construïda en tres cossos decrecents de estilitzada arquitectura, separats per cornises volades. La segona altura per a la sala de campanes, la tercera templet ornat amb pinàculs i boles i remat de cupulí.
Campanar situat en un racó de la nau central de l’església, de planta quadrada i fàbrica de rajola amb tres cossos separats per cornises. Al segon, trobem quatre finestres al igual que a les plantes superiors. Decorat amb pinacles als angles del remat. El penell està decorat amb la figura de Sant Joan Baptista.
A l’interior hi ha una escala que recorre el seu perímetre fins arribar a unes barres de ferro que permeten accedir a la sala de campanes. En aquest espai la volta és semiesfèrica.
|
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Graffitti |
Un poc abans d'arribar a la sala de campanes hi ha un graffitti mostrant el número d'escales del campanar: "EsCalones 63" |
---|
Estat original |
L’antiga església comptava amb una espadanya doble i possiblement tenia dos campanes una d’elles la campana dedicada a Sant Joan Baptista. Durant la construcció del campanar va ser la primera en quedar instal·lada amb una corda per al repic a distància desde baix. |
---|
Estat anterior |
En la documentació de l’any 2000 les campanes tenien electromalls trifàsics. |
---|
Estat actual |
El campanar està en bon estat tant per el seu exterior com l’interior. Té un conjunt litúrgic format per quatre campanes instal·lades amb truges de ferro de diferents fonedors i estan mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls monofàsics. Els batalls estan ben nugats amb cable de seguretat. |
---|
Campanes |
Té quatre campanes litúrgiques: Patrocinio i la menuda (Salvador Manclús 1963). Les campanes mitjanes són Pepita (Roses d’Atzeneta 1960) i Sant Joan Baptista (1814, possiblement fosa per la famila dels Roses. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Repic i volteig automàtic. |
---|
Intervencions |
L’església antiga de Beniarjó fou enderrocada després de la construcció del nou campanar. En un principi la campana Sant Joan Baptista és l’única que es va salvar de l’antiga espadanya. Acabada la construcció del nou campanar fou ubicada a una de les finestres de la sala de campanes, amb una corda per al repic desde baix. Posteriorment en 1960 van adquirir una nova campana (Pepita) a la casa dels Roses d’Atzeneta. Tres anys més tard (1963) el joc es va completar amb les campanes Patrocinio i la menuda ambdues de Salvador Manclús. Sobre aquesta data el conjunt va ser mecanitzat amb motors de volteig continu i electromalls trifàsics. Probablement la truja de fusta de la campana més antiga (2) es va substituir per una de ferro durant aquesta intervenció. |
---|
Propostes |
Cal restaurar el joc de campanes actuals degut a que la instal·lació actual no afavoreix la correcta conservació de les campanes. Una restauració exemplar consisteix en canviar les truges de ferro per unes de fusta a l’estil valencià i els bronzes deuen ser netejats. Els motors de volteig continu s’han de renovar per altres d’impulsos que no dificulten el toc manual.
Una actuació més bàsica que l’última proposta, seria restaurar la campana més antiga que data de 1814, seguint les mateixes indicacions que la primera opció, assegurant la conservació de la mateixa. |
---|
Notes |
Únic reste persistent de la antiga església del XVIII, sustituida per una moderna construcció dels anys setanta. |
---|
AutorMONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo [Primera presa de dades] (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) |