Inventari de Campanes

Parròquia dels Sants Reis - VILALLONGA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1106)



Data de construcció Primeres dècades del segle XIX.
Descripció A l'extrem esquerre de la façana de la parròquia dels Sants Reis de Vilallonga s'alça un campanar vuitcentista de planta quadrangular, construït baix uns termes arquitectònics de caire academicista d'una gran austeritat. Aquesta simplicitat constructiva es fa especialment palesa al primer cos de la torre, sòbriament ornamentat amb el contrast cromàtic que es crea entre les àrees lluïdes i la rajola, que ocupa les cantoneres del campanar, algunes franges intermèdies, així com la vora de les espitlleres que il·luminen l'escala perimetral que dóna accés a la sala de les campanes. La transició entre el primer registre de la torre i el cos de les campanes la marca un senzill entaulament neoclassicista de funcions merament ornamentals, constituït per un estret arquitrau, un fris amb tríglifs i mètopes, i una cornisa decorada, a la seua àrea central, amb dentells de rajola. El cos de les campanes, segurament seguint la tradició arquitectònica del barroc valencià, està obert mitjançant quatre grans finestrals en forma d'arc de mig punt, flanquejats per dos pilastres toscanes de rajola sobre una classe de basament. El campanar està coronat per una nova cornisa i una terrassa, bordejada per una balustrada calada amb pinacles, de recent construcció.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Les estances interiors del campanar compten amb una gran quantitat de graffitti, que es concentren especialment a la sala de les campanes i a l'espai que, fins a temps recents, va ocupar la caseta del rellotge. Generalment d'escàs valor, la pràctica totalitat d'ells es tracten de noms de possibles visitants del campanar. El graffitti més antic que hem localitzat està datat en 1917 i se situa junt a la campana de la Mare de Déu de la Font.
Estat anterior A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, tant el campanar com les campanes es trobaven en un estat semblant a l'actual. Potser, l'única diferència respecte als nostres dies jeia en què la campana menor encara estava en ús.
Estat actual El campanar es troba en un excel·lent estat de conservació, tant higiènica com estructuralment.
Campanes Les campanes de la parròquia dels Sants Reis de Vilallonga –com les de la capella de la Mare de Déu de la Font i la de l'ermita de Sant Antoni– no foren llançades al carrer en el transcurs de l'espoli que el temple va sofrir durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939). De fet, la documentació conservada a l'arxiu parroquial ens prova com, solament algunes setmanes després de la conclusió del conflicte bèl·lic, el campaner de la població fou contractat de nou per fer sonar els bronzes.
Hem conservat, per això, un extraordinari conjunt de quatre campanes històriques, foses durant els segles XVIII i XIX, i d'una gran qualitat sonora, tant individual com col·lectivament. Així, la menor i més antiga d'elles, dedicada a Santa Bàrbara, fou fosa el 1786 per uns fonedors anònims que, segurament, són Josep Roses i Ramón Roses i Tormo. La tercera, advocada a la Mare de Déu de la Font, la patrona de Vilallonga, va ser fosa a 1806 per part d'un fonedor de la nissaga dels Roses que, potser, és Ramón Roses. Per la seua part les dos campanes majors, dedicades a Maria, foren foses en 1847 i 1833, per part de Jaime Roses i dels Roses de Chella, respectivament.
Tocs tradicionals de campanes Segurament, les tres campanes majors de la torre eren repicades assíduament des de la base de l'escala del campanar, fins on baixaven, per l'interior del pou de les peses del rellotge, les cordes que hi havia unides als seus batalls. Els tocs que es feien des de la distància, generalment d'una gran senzillesa, possiblement correrien al càrrec del sagristà de la parròquia. Els campaners de Vilallonga, l'existència dels quals l'hem documentada a l'arxiu parroquial, serien, segurament, els responsables de realitzar els repics i els voltejos de les grans solemnitats anuals, així com els tocs dels soterraments. És a dir, aquells tocs que exigien ascendir fins la sala de les campanes per interpretar-los.
Tocs actuals de campanes A l'actualitat, les tres campanes majors de la torre repiquen i voltegen diàriament de manera exclusivament automàtica. Mentrestant la menor, amb el motor de volteig continu avariat i sense batall, es troba en desús.
Tocs proposats de campanes Com indiquem a les fitxes de les campanes, proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Intervencions A una data encara per determinar, el campanar va sofrir una profunda remodelació, durant la qual es va afegir sobre la fàbrica original de la torre les decoracions arquitectòniques que coneixem als nostres dies, potser seguint les ornamentacions primigènies. Igualment, en temps recents ha sigut derruïda la caseta del rellotge, que se situava baix de la sala de les campanes, al centre de l'escala.
Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar les quatre campanes de la torre. I com d'habitual, per fer-ho, les antigues truges de fusta foren substituïdes per noves metàl·liques, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, les tres campanes majors foren restaurades per l'extingida empresa 2001 Bells, que va actuar sobre les instal·lacions i va soldar la campana mitjana als tallers de Hans Lachenmeyer (Nördlingen, Alemanya).
Propostes Tal i com detallem a la seua fitxa tècnica, la campana menor del conjunt hauria de ser restaurada, d'una banda, per garantir la seguretat del bronze i de la pròpia fàbrica que el sustenta; i d'altra banda, per retornar-li els seus valors originals, materials i immaterials.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau; MARTÍ CAMARENA, Alex ()
  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació del campanar i de les campanes] (22-07-2017)
  • Rogle, roda de campanes
    Junt a la porta que comunica el presbiteri del temple amb la sagristia hi ha un rogle metàl·lic de factura recent, composat per dotze campanetes distribuïdes al llarg de la roda exterior. L'instrument, que compta amb un cordell per tocar-lo, està en ple ús.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    AMANIDA DE PROJECTESFichas Campanarios Safor2010
    GuíaactivRestauradas las tres campanas1999
    MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, DomingoFitxes Campanars de la Safor2010
    26 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Actualització 12-04-2018

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny fosaDiàmetrePes
    Campanar.Santa Bàrbara (1)ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON17864656
    Campanar.Mare de Déu de la Font (2)ROSES, RAMÓN180681308
    Campanar.Santa Maria (3)ROSES, JAIME 184790422
    Campanar.Verge Maria (4)ROSES (CHELLA)1833110771

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia dels Sants Reis - VILALLONGA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Desaparegut Parat Motor elèctric

    AutorsCAROD (BARCELONA)
    Data de construcció 1987
    Descripció A l'octubre de 1987, gràcies a les ajudes econòmiques rebudes de la Joieria Palmer, de Dulcesol i de Cehimosa, l'Ajuntament de Vilallonga va poder electrificar amb sengles motors l'antiga maquinària del rellotge, d'autoria encara desconeguda. L'electrificació, portada a terme per la casa rellotgera barcelonina Carod, evitava al consistori vilallonguí mantindre en nòmina a un funcionari perquè, cada dia, pujara al campanar a donar-li corda al rellotge. Juntament amb els motors de la maquinària, aquell any va comprar-se una nova esfera, que era gestionada per un rudimentari ordinador situat junt a ella i que encara hui, compta al centre amb el nom de "PALMER", un dels finançadors de l'obra.
    No obstant l'electrificació de la maquinària, pocs anys després, al juny de 1999, el rellotge mecànic fou finalment substituït per un nou ordinador, que gestionava, tant els tocs dels quarts i de les hores com el moviment de l'esfera des de la sagristia. Després d'aquesta intervenció, l'antiga maquinària del rellotge va desaparèixer juntament amb l'estança on se situava, que va ser derruïda. Ara, d'aquesta habitació, que se situava al nivell inferior a la sala de campanes, solament ha restat el paviment, així com el pou pel que baixaven les peses del rellotge.
    A 1987, coincidint amb les festes patronals de la Mare de Déu de la Font, per commemorar l'electrificació del rellotge, així com la instal·lació de la nova esfera electrònica, l'ajuntament va instal·lar a la base de l'escala del campanar una placa commemorativa en marbre blanc on s'indica:

    "AYUNTAMIENTO DE VILLALONGA / POR LA COLABORACION PARA EL NUEVO RELOJ / NUESTRO AGRADECIMIENTO MAS SINCERO A; / JOYERIA PALMER / DULCESOL / CEHIMOSA / VILLALONGA OCTUBRE 1987"
    • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (22-07-2017)
    Actualització 07-02-2018

  • VILALLONGA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-08-2018
    Convertir a PDF