Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Gaetà - FAMORCA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1129)



Data de construcció XVIII-XIX
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església, completament rodejat d'edificacions. Per aquest motiu sols destaquen el segon i el tercer cos, que responen als models habituals del barroc valencià. A l'exterior, el segon cos presenta dos motllures i sobre aquestes l'alcen unes pilastres toscanes, que agrupades de dos en dos (quatre per cara) emmarquen les finestres de la sala de les campanes. D'aquestes sols estan obertes les dos que tenen campanes. Més amunt de les pilastres trobem un entaulament. El tercer cos presenta el típic remat barroc amb dos nivells i arcs en diagonal al primer. Està coronada la torre per una creu amb veleta.

Té una escala de caragol interior que puja pel centre del primer cos. Des d'aquesta és possible accedir fins a la caseta del rellotge, situada a la part superior de la façana principal, i a la sala de les campanes. Aquest espai està cobert amb una volta.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 aproximadament les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local i disposaven de llargues cordes unides als batalls per repicar-les manualment des de la base de la torre. La campana gran tenia una maça horària.
Estat anterior L'any 1998 les campanes conservaven les cordes als batalls i la major tenia la maça horària en ús. Estaven ja mecanitzades amb motor de vol continu i tenien les truges de ferro
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat a l'exterior. Les campanes estan instal·lades amb truges de ferro de la foneria Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu i electromall monofàsic. La maça horària de la gran no està en funcionament i les dos tenen batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat.
Campanes Té dos campanes. La més xicoteta va ser fosa l'any 1941 als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València. La major va ser fosa l'any 1894 per Vicente Rosas e Hijos d'Atzeneta d'Albaida, el mateix any que varen fondre altra campana destinada a la parròquia de Fageca.
Tocs tradicionals de campanes La campana major tocava les hores. Les dos es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes i voltejaven des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Les dos voltegen i repiquen automàticament. La gran interpreta tocs horaris.
Intervencions El campanar possiblement es va construir entre els segles XVIII o XIX i segueix el model habitual del barroc valencà malgrat les seues xicotetes dimensions. Va ser decorat exteriorment entre 1996 1997. De les campanes antigues sembla que una es va pedre en la Guerra Civil (1936-1939) i es va reposar en 1941. A mitjans del segle es va adquirir la maquinària del rellotge. Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar les truges de fusta originals per altres de ferro i mecanitzà les campanes amb motors de vol continu. Posteriorment a aquesta data el rellotge ha deixat de funcionar i han mecanitzat les campanes amb electromalls.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar.
Notes Sala de campanes molt estreta, segons l´alcalde aço va ser una de les causes de l´electrificació de les campanes. Els mandos de les campanes es troben a la sala de campanes, cal pujar, llevar les cordes als batalls, per a voltejar (nota de X. Martín).
Autors
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-09-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de les campanes i actualització de les fitxes] (15-02-2020)
  • Rogle, roda de campanes
    Té un rogle de senzilla factura, adquirit segurament a mitjans del segle XX.

     

    9 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 26-03-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesSanta Bàrbera (1)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194162138
    Sala de les campanesSant Gaetà (2)ROSES E HIJOS, VICENTE 189470199

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de Sant Gaetà - FAMORCA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Descripció Existeix maquinària mecànica de rellotge en ús de BLASCO ROQUETAS (nota de F. LLOP i BAYO)

    En 2020 la maquinaria estava al lloc original però no en funcionament. Segurament es va adquirir a mitjans del segle XX a la rellotgeria Manufacturas Blasco de Roquetas (Tarragona).
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-09-1998)
    • ALEPUZ CHELET, Joan; LLOP i BAYO, Frances (15-02-2020)
    Actualització 26-03-2020

  • FAMORCA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 02-12-2020
    Convertir a PDF