Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Lluís Bertran (antiga ermita) - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1188)


Descripció Als peus de la nau s'alça un campanar huitcentista de planta hexagonal, recorregut per quatre cossos separats per sengles entaulaments classicistes, que no suposen sinó la continuïtat de les decoracions de la façana de la parròquia, contemporània de la torre. El cos de les campanes, precedit d'una cornisa poc pronunciada, s'obre en cadascuna de les seues cares amb un finestral en forma d'arc de mig punt, emmarcat per una motllura; i dona pas sobre ell al remat, amb dos registres decreixents coberts amb un xapitell.
A l'estança on s'ubiquen les campanes s'accedeix a través d'una escala perimetral, mentre que al remat dona accés una escala metàl·lica de mà.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Abans de l'espoli que l'ermita va sofrir el 1936 la seua torre comptava amb una sola campana de reduïdes proporcions, que en temps més antics hauria estat situada en l'espadanya amb què l'ermitori primigeni comptava. Els abundants testimonis gràfics que d'aquell bronze ens han arribat, permeten entreveure la presència en la campana d'una ballesta, amb què possiblement seria tocada des de la base del campanar per anunciar i acompanyar tota classe d'actes que se celebraren entorn a l'ermita (misses, processons, rogatives, etc.).
Estat actual El campanar es troba en un relatiu bon estat de conservació, malgrat l'abandonament que manifesten l'estança de les campanes i el remat, que alberga la maquinària del rellotge i, en un nivell superior, la seua campana. De fet, els murs de la sala de campanes alberguen encara la majoria dels mecanismes de toc amb què els seus bronzes han comptat durant la seua breu existència; i junt al rellotge s'acumulen algunes deixalles, especialment d'antigues instal·lacions d'altaveus. I les dos campanes majors, d'escàs valor històric, necessiten d'una restauració que les dote de nous accessoris de toc, allunyats ja d'unes instal·lacions noucentistes que manifesten símptomes evidents de mala conservació; semblant, amb tot, a la practicada a la campana de la Mare de Déu dels Desemparats en temps relativament recents.
Conservació, manteniment
Campanes El campanar compta amb dos nivells de campanes ben diferenciats, tant en ubicació com en usos, que respon a les necessitats comunicatives que un barri en creixement i una antiga ermita reconvertida en parròquia van demandar en les dècades centrals del segle XX. L'estança de les campanes alberga un conjunt de quatre bronzes extraordinàriament heterogeni, però d'un valor indiferentment escàs, conformat, en primer lloc, per una campana de ferro anepígrafa i de dimensions molt reduïdes, obra d'una indústria d'identitat desconeguda en els mesos immediatament posteriors a la Guerra Civil. Pocs mesos després, en 1939 i 1940, van fondre's sengles campanes per part dels Hermanos Roses de València. La primera d'elles, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, es conserva actualment; mentre que la major va ser refosa en 1991 per Salvador Manclús, sense dotar-la d'una advocació. Per últim, la campana major, dedicada a Sant Nicolau, és una obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida en 1968. Penja del finestral que, abans de l'espoli de la torre, ocupava l'única campana de l'ermita, de proporcions molt més reduïdes. De fet, en instal·lar-se la nova campana en el dia de Sant Nicolau del 1968 el finestral va haver de ser ampliat perquè el bronze poguera voltejar.
Per la seua banda al remat, sobre la maquinària del rellotge, hi ha la campana de les hores, un instrument fos també en ferro per part d'una foneria desconeguda, segurament en 1951, data de la instal·lació del rellotge.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes litúrgiques majors, les úniques amb mecanismes per al toc automàtic, són tocades de manera exclusivament automàtica.
Intervencions Probablement coincidint amb la instal·lació de la campana major, el desembre de 1968 les dos campanes mitjanes van ser electrificades pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. La foneria, en qualsevol cas, va substituir les truges de fusta amb què les campanes comptaven per noves metàl·liques, per instal·lar en les campanes motors de volteig continu i sengles malls externs, en un primer període no motoritzats. No seria fins a anys més tard quan els malls d'accionament manual van ser substituïts per electromalls trifàsics. Bona part d'aquelles antigues instal·lacions han arribat fins els nostres dies, amb la única diferència que el 2005 la campana de la Mare de Déu dels Desemparats va ser restaurada per 2001 Técnica y Artesanía.
Autors
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (2003)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016)
  • Rogle, roda de campanes
    A la porta de la sagristia hi ha un xicotet rogle de factura recent, composat per deu campanetes. A l'entorn de la sagristia hi ha, també, una campaneta d'eixida de missa, de fosa igualment recent.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorsTítolData
    FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚSGran fundición de campanas Salvador Manclús1970
    GENERALITAT VALENCIANASubvencions de campanes 20042004
    2001 Tècnica i ArtesaniaHa comenzado la restauración de las campanas de Sant Lluís Bertràn de Torrent2005
    2001 TÉCNICA Y ARTESANÍACalendario 20062006
    MUSEU COMARCARL DE L'HORTA SUDDe contes, poemes i campanes2019
    29 Fotos

    Fitxes de totes les campanes

    Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Actualització 24-01-2021

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    RematHores (A)1951 ca.4553
    Sala de campanesCampana (1)1939 ca.3525
    Sala de campanesMare de Déu dels Desemparats (2)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)19395386
    Sala de campanesCampana (3)MANCLÚS, SALVADOR199162138
    Sala de campanesSant Nicolau de Bari (4)ROSES ATZENETA196885356

    Rellotges

    Rellotge mecànic - Parròquia de Sant Lluís Bertran (antiga ermita) - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat Motor elèctric

    AutorsMANCLÚS, SALVADOR
    Data de construcció 1951
    Descripció L'11 de març del 1951 la col·laboració del poble va possibilitar la inauguració d'un nou rellotge, que havia sigut encarregat per la comissió gestora del projecte a la indústria campanera de Salvador Manclús. Però, tot i que l'empresa contractada i firmant de l'obra siga aquesta, com d'habitual la maquinària no és una obra seua, sinó de la factoria rellotgera tarragonina de Manufacturas Blasco (Roquetes), com posa de manifest el manual d'ús del rellotge que es conserva junt al rellotge. El nou servei horari que Sant Lluís oferia responia a les necessitats comunicatives que el barri de l'ermita devia manifestar a primeries de la dècada de 1950, punt de partida d'un creixement demogràfic (i conseqüentment urbanístic) molt important, fruit dels forts moviments migratoris que s'estaven produint des de l'àrea castellana cap a València i la seua àrea metropolitana. De fet, la instal·lació en un campanar diferent al de la parròquia històrica d'un nou rellotge, tindrà pocs anys després ressonàncies en la veïna Alaquàs, immersa en uns processos de creixement demogràfic semblants.
    Deixant de banda, però, els motius de la instal·lació del rellotge, el conjunt horari de Sant Lluís seria instal·lat al remat del campanar, donada la inexistència de qualsevol estança intermèdia on situar la maquinària i la campana que anava a acompanyar-la. El mecanisme va ser instal·lat al primer cos del remat, en el qual van ser obertes tres esferes, mentre que la campana, de ferro (i per tant de cost molt baix), va ser situada al segon cos. El rellotge, doncs, estava capacitat per gestionar les tres esferes i tocar amb la campana horària les hores i les mitges.
    Per celebrar l'efemèride de la inauguració del rellotge, la comissió, encapçalada pel rector de l'Arxiprestal de l'Assumpció, el capellà de l'ermita i l'alcalde, va situar en la base del campanar una placa de commemoració. D'aquesta manera Torrent rebia el seu tercer rellotge, després del de la parròquia i el de l'ajuntament.
    • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016)
    Actualització 07-02-2020
    5 Fotos

  • TORRENT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2022)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-11-2022
    Convertir a PDF