| Data de construcció | 1963 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 162 metres. Església neoromànica de mitjans del segle XX (1950-1960). Consta d'una nau coberta amb una volta de canó, transsepte escàs, presbiteri semicircular, capelles laterals i un cor als peus sobre bigues horitzontals. El frontis té una portalada que sobresurt lleugerament i queda coberta amb un ràfec angular; al dessota, tres arquivoltes de punt rodó motllurades descansen en dues fines columnes per banda amb imposta prolongada per tota la portalada; al damunt una gran rosassa calada, motllurada i atrompetada i, per coronament, una cornisa motllurada. A banda i banda, en les ales del frontis, unes finestres geminades amb marc i guardapols de pedra blanca queden obertes en dos nivells. Els seus murs estan arrebossats i pintats de color rogenc amb carreus en relleu de pedra blanca a cantoneres. Dimensions: 26'90 x 11'02 x 12'37 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; el transsepte en fa 13'33 x 4'69 x 12'37. Guarda una pica baptismal semiesfèrica, d'una sola peça, segurament preromànica per la seva decoració arcaica, però que els entesos la fan del segle XI o XII perquè creuen que els temes i l'estil antic es repeteixen en segles del romànic. Se sustenta sobre un peu cilíndric modern. La decoració externa consisteix en una franja de relleus molt primitius entre dues bandes horitzontals amb reticulats o soguejats; aquests relleus consisteixen, principalment, en elements geomètrics: estrelles de formes diverses, fulles estilitzades, entrellaçats, etc., i alguna representació figurada, com una cara molt simple de forma ovalada. La pica fa uns 60 centímetres d'alçada i la seva boca un metre i escaig de diàmetre; el seu origen és desconegut. Campanar coetani del temple. Té planta quadrada (5'00 x 5'00 m); està dividit en quatre cossos de perímetres que es van reduint lleugerament; estan separats per motllures compostes; en l'últim o cel·la s'obren quatre finestres d'arc de mig punt decorades amb bordó i columnetes als muntants, una a cada cara; hi pengen quatre campanes; són del 1824, 1842 i 1940; la quarta, sense que consti la data, porta el nom de Sant Llorenç. Al seu damunt s'aixeca una torrella quadrada amb l'esfera del rellotge a cada cara, una cornisa motllurada i una agulla piramidal quadrada recoberta de rajola verda amb els caires rogencs i una bola al cim. Als pisos inferiors s'hi obren petites finestres d'arc de mig punt amb el marc ressaltat. L'escala que arriba a la cel·la va de paret a paret i deixa un ull central; és de formigó i té una senzilla barana de ferro. Des de la cel·la fins a la torrella del rellotge hi ha una escala de gat. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 34'42 metres. Esveltesa: 7 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-5355 |
| Conservació, manteniment | |
| Intervencions | |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GUILLÉN i VIÑAS, David | Les campanes, la veu dels pobles | 2004 |
| LA FURA | "En David s'ha aparrionat amb el tema del seu treball" | 2004 |
| La Fura: informatiu de l´Alt i el Baix Penedès | Les campanes, una veu cada vegada més llunyana | 2004 |
