| Descripció |
Altitud: 233 metres. Municipi d'Olèrdola Església neoromànica aixecada al voltant del 1876. Consta de tres naus de tres trams, la central coberta amb voltes bufades damunt d'arcs torals de mig punt; estan separades per arcs formers de mig punt que descansen en dues columnes per banda; està capçada per un absis semicircular prolongat un tram; exteriorment està ornat amb arcs cecs de punt rodó al dessota de la cornisa i amb àmplies bandes verticals; la seva coberta té un enrajolat de peces ataronjades. El cor descansa en un arc carpanell al damunt de l'atri. Els murs exteriors, en la seva part baixa, són de carreus de pedra blanca segurament artificial; a la part superior són de maçoneria amb carreus a cantoneres. El frontis està coronat per una cornisa angular decorada amb denticles, un fris d'arcuacions cegues i una creu de pedra al cim; a banda i banda, dues torres el flanquegen una mica endarrerides, la de la dreta inacabada, la de l'esquerra és l'actual campanar; té un portal rectangular al fons d'una portalada neoromànica formada per tres arquivoltes de mig punt peraltat i un guardapols que deixen al dessota un timpà nu; una rosassa motllurada i calada es troba a mitja alçada. Dimensions de l'església de Sant Jaume: 21'00 x 7'80 x 13'39 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total de les tres naus fa 13'29 metres. Arquitecte: mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet. Guarda en el seu interior, adossat al mur i sobre dues mènsules, un petit sarcòfag amb coberta a dues vessants ornamentat amb arcuacions ogivals en la seva part davantera; les mènsules presenten les figures de dues cares treballades d'una manera molt simple; als peus de la capella del Santíssim hi ha una petita pica baptismal troncocònica de pedra polida d'un sol bloc. Campanar neoromànic coetani del temple. Té planta quadrada (3'40 x 3'40 m) i està decorat amb frisos d'arcs cecs al capdamunt del primer alt cos coronat per una motllura; té un sòcol de pedra de 1'30 metres d'alçada i 0'10 de gruix. El segon cos té els caires aixamfranats i d'un perímetre un pèl reduït respecte del primer; hi ha ubicada la cel·la que queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt amb bordó, una a cada cara; hi té dues campanes del 1940 de noms Macària Maria i Santiaga Joana. Hi ha una motllura a l'arrencada dels arcs i l'esfera d'un rellotge a la cara frontal. Al damunt, per coronament, la cornisa es destaca sobre arquets cecs damunt mènsules i tot ell queda cobert per una cúpula apuntada de sectors triangulars irregulars amb els careners destacats; està enrajolada de peces grogues i blanques. L'escala que puja pel seu interior comença a partir del cor i és de cargol i arrapada als murs, ja que ocupa tot l'espai. Abans cal arribar al cor; s'hi va per una escala de cargol amb graons de maó que es troba dins de la torre bessona del campanar, a l'angle sud-oest. Situació: damunt l'ala esquerra del temple adossat al mur lateral de tramuntana fent gairebé angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 29'15 metres. Esveltesa: 8,5 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-2727 |
| Intervencions | |
| Autor | |
