| Descripció |
Altitud: 340 metres. Església romànica de fi del segle XII i principis del XIII; ha esta modificada i s'hi han fet afegits. Consta d'una nau de quatre trams, un d'ells és el transsepte; està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada sobre quatre arcs torals que descansen en semi-columnes de capitells esculpits amb relleus figuratius; una imposta senyala l'arrencada de la volta; està capçada per un absis semicircular lleugerament allargat amb rica decoració de relleus i columnetes a les finestres, tant per dins com per fora, alternades les obertes i les cegues; part de fora, l'absis presenta, més avall de la cornisa, una doble arcada damunt les finestres, la superior decorada amb un guardapols amb decoració geomètrica; descansa sobre fines columnes adossades al mur que arriben fins al sòcol; l'arcada interior també descansa en unes fines columnetes exemptes que estan adossades als muntants; tant unes com les altres gaudeixen de capitells ricament esculpits i amb impostes al damunt; la teulada descansa en una cornisa sobre permòdols figuratius. Els seus murs presenten paraments de carreus mitjans ben escairats; té un sòcol bast de 3'32 metres d'alçada i de 35 centímetres de gruix. El transsepte, en el creuer, sosté el campanar aixecat damunt la cúpula. El temple té dues portalades, una de lateral romànica al mur de tramuntana en un cos que sobresurt un pèl del mur; té vuit fines arquivoltes de mig punt que descansen sobre una fina imposta decorada amb un escacat i tres columnetes per banda alternades amb antes que flanquegen un portal en arc de mig punt; l'altra portalada del segle XVII es troba oberta al frontis, a ponent, en estil classicitzant; té un portal en arc de mig punt amb pilastres toscanes de poc relleu adossades als muntants que sostenen un frontó triangular truncat; al damunt, una finestra de punt rodó amb bordó decorat amb un fris de cubs prolongat com una motllura horitzontal en tot el mur; està coronat per una cornisa angular sobre permòdols amb relleus figuratius. Tots els paraments presenten carreus mitjans de pedra grisenca, ben escairats, reforçats tant per dins com per fora per senzills contraforts que arriben gairebé a la cornisa a un nivell on es troba un ràfec damunt permòdols esculpits. A l'extrem nord del transsepte s'hi va edificar, en la reforma del segle XVII i en una altra de posterior una capella neoclàssica que el prolonga; hi té una cúpula dins d'un cimbori quadrat de teulada piramidal. Dimensions: 31'00 x 6'70 metres de llargada i amplada pel que fa a la nau; el transsepte mesura 14'00 x 4'50 metres; allargat per la capella, faria 11 metres més de llargada. Arquitecte: pel que fa a la restauració: Josep Puig i Cadafalch (1867-1957). Guarda dos retaules, un de gòtic de Jaume Cabrera (segle XIV-1432) i un de gran barroc; un carreu al mur de la dreta de la nau té un relleu amb un rosetó gòtic. Campanar barroc del 1600. Té planta octagonal (1'80 m cada costat i un perímetre de 14'40 m); està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada. La cel·la queda oberta amb set finestres d'arc de mig punt més una de rectangular, una a cada cara; les cantoneres tenen un lleuger relleu simulant pilastres amb capitell toscà; unes senzilles motllures decoren la base de la cel·la i al damunt de les finestres. Per arribar a la cel·la una escala exterior hi porta prosseguida per una d'interior que fa que una de les finestres estigui cegada. Hi pengen tres campanes, la petita del 1860; les altres dues del 1941; la mitjana té el nom de Montserrat. Els seus murs són de carreus irregulars ben escairats. Situació: sobre el creuer. Alçada: 25'84 metres. Esveltesa: 5,8 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès nacional Tipus: Monument històric Declaració: 03/06/1931 Identificador: BCIN: 198-MH (IPA: 215) BIC: RI-51-0000440 |
| Autor | |
