Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Jeroni - ALFARRASÍ (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1482)


Data de construcció 1909
Descripció El temple parroquial compta amb un campanar, ubicat en un lateral de la façana principal i té planta quadrada. Compta amb un basament de sillars de pedra, que serveix de base per als tres cossos. El primer cos compta amb tres trams, sent els dos primers d'igual factura amb finestres per il·luminar l'interior del campanar, mentre que el tercer es de menors dimensions i compta amb òculs. Aquest està separat per una balustrada del segon, que té quatre finestres per les campanes. A l'exterior i damunt d'unes bases trobem quatre pilastres toscanes per cada cara, damunt les quals hi ha un altra cornisa. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinàcles als angles. El tercer cos té dos trams amb quatre finestres en cada cara, emmarcades per pilastres toscanes i separats per una cornisa. El primer té arcs en diagonal als angles.

L'interior del campanar té una escala "a la castellana", que recorrent el perímetre del campanar. Poc abans de la Sala de les Campanes està la Caseta del Rellotge, una diminuta habitació que conserva la maquinària. La sala de les campanes està coberta amb una volta de forn, que millora l'acústica de les campanes. Al centre d'aquesta estança està ubicada una escala de mà per pujar al tercer cos.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Compta amb pocs graffittis, especialment localitzats en l'escala del campanar.
Estat original Les campanes comptaven amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. Aquestes tenien també unes cordes per repicar les campanes des dels peus del campanar.
Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 les campanes estaven en un regular estat de conservació, instal·lades amb truja de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls trifàsics. Les truges de les dos campanes menors eren de Murua, mentre que la menor era Rosas. L'estat en que estaven les campanes no feia possible el seu toc manual ni imitava els tocs tradicionals.
Estat actual L'estat actual del campanar es bo, pintat a l'exterior i a l'interior. Les campanes es troben igualment en un bon estat de conservació, instal·lades a les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, que permeten tocar les campanes manualment i imiten l'estil tradicional de tocar.
Campanes Té un joc de tres campanes, suficient per transmetre els missatges a la comunitat local. La menor de les campanes es dedica a Sant Roc, patró del poble i fosa en l'any 1909 en acabar les obres del campanar. No compta amb marca de fàbrica, no obstant es pot atribuir la seua fosa a la foneria de Hijos de L. Roses d'Albaida, ja que el tipus de lletra, la creu i la garlanda són característiques de les seues campanes. La mitjana va ser fosa en 1731 i tampoc està signada, no obstant el seu fonedor és el mateix que el de altres campanes de la Parròquia de Teulada. Està dedicada a Santa Bàrbera, santa tradicionalment invocada front a les tronades i altres mals que afectaren als cultius, sent aquest el motiu de la dedicació de la campana. La gran va ser fosa en 1858 i està dedicada a la Puríssima. El motiu d'aquesta dedicació deuria ser la creixent devoció a la Inmacualda, impulsada amb la declaració del seu dogma en 1854. Aquesta es pot atribuir al campaner d'Atzeneta d'Albaida Jaime Roses.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. Els repics es realitzaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls, que es passaven per mitjà de diverses peces de fusta.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament.
Intervencions El temple parroquial va ser construït al segle XVIII. Possiblement utilitzaren el campanar de l'antiga església per al nou edifici o bé alçaren un de reduïdes dimensions. En 1731 es va fondre una nova campana, mentre que en 1858 es va fer la campana gran. En 1909 el campanar va ser elevat amb l'ampliació del primer cos i la construcció de dos més. Les obres foren possibles gràcies al testament del frare Carlos Úbeda, religiós que va viure a les illes Filipines i que era fill del poble. Després de morir a Cocentaina va deixar 5.000 pessetes per a la construcció del campanar, quantitat que unida a les aportacions dels feligresos va permetre al rector Mn. Francisco Ferre Pascual poder efectuar les obres. La nova construcció s'inspira en els models imposat des de finals del segle XVII amb la característica forma decreixent i tres cossos, tot i que depura els elements ornamentals. Les campanes es baixaren de l'anterior campanar i es pujaren al nou en acabar les obres. A més es va fondre una nova.

En 1936, al poc d'iniciar-se la Guerra Civil va ser incendiat el temple. L'alcalde Federico Vidal Ferrando va evitar que les campanes es tiraren de la torre i desaparegueren. Entorn als anys 70 o 80 es mecanitzaren, canviant les truges de fusta per altra de ferro i instal·lant motors de vol continu i electromalls trifàsics. Les dos grans les mecanitzà la casa Murua de Vitora (Euskadi), mentre que la menor deuria mecanitzar-se un poc després per la casa Rosas de Torredonjimeno (Jaén). En l'any 2003 va ser restaurat el campanar i amb ell les campanes, que es baixaren de la torre per iniciar els treballs. Els bronzes es netejaren per dins i per fora, canviant les truges de ferro per les de fusta de perfil tradicional valencià. Les campanes tornàren a la torre i es va renovar la mecanització amb motors d'impulsos i electromalls monofàsics. Els treballs estigueren a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía i es pagaren amb subvenció de la Diputació de València i fons de la comunitat parroquial.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (02-01-2000)
  • LLOP i BAYO, Francesc (23-12-2003)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació del campanar i les campanes] (06-02-2015)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    BATALLER, JosepAlfarrasí despide a Santiago Vidal, histórico campanero de San Jerónimo2016
    CAMPANERS D'ALBAIDAEls campaners d’Albaida voltejem junt als campaners d’Alfarrasí2009
    EUROPA PRESSCultura destina més de 41.000 euros per a la restauració de campanes de la Comunitat Valenciana2003
    G. P.Una catalogación cifra en 180 el número de campanas que posee la Vall2000
    GENERALITAT VALENCIANASubvencions de campanes 20032003
    LLOP i ÁLVARO, FrancescLes campanes d'Alfarrasí2002

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    VIDAL ESTELLÉS, SANTIAGOLas campanes de Alfarrasí despiden al ultimo Campanero 23-10-201602:47
    18 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 01-05-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesSant Roc (1)ROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)190962.5141
    Sala de les CampanesSanta Bàrbera (2)173176254
    Sala de les CampanesMaria de la Concepció (3)ROSES, JAIME 185899.5570

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de Sant Jeroni - ALFARRASÍ (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    Data de construcció 1700ca
    Descripció El campanar conserva a la Caseta del Rellotge una maquinària de gran valor històric i cultural, una de les peces més antigues conservades. Aquesta estava ubicada a l'antic campanar i es va instal·lar en 1909 a la ubicació actual. La peça es pot datar entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Actualment està parada i donada la seua importància patrimonial i històrica deuria ser conservat, a més de restaurat.
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 30-04-2015

  • ALFARRASÍ: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF