| Data de construcció | 1769-1783 |
|---|---|
| Autor | Antonio GILABERT |
| Descripció |
El campanar es troba ubicat a un lateral de la façana principal del temple parroquial. És de planta quadrada i té un primer tram de sillars, tallats amb pedra de la cantera de "La Mola" de Carlet, continuant la resta de la construcció amb rajola (a excepció d'alguns elements ornamentals). Es troba inclinada des de la seua construcció cap a l'església. Compta el primer cos amb tres trams iguals: les cares exteriors dividides en quatre rectangles, mentre que els trams es separen per mitjà d'unes motllures. Al darrer tram trobem l'esfera del rellotge. El segon cos és el de les campanes. Compta amb quatre finestres (una per cada lateral), que a l'exterior estan emmarcades per pilastres toscanes, situades sobre un basament. Tant el primer cos com el segon disposen d'una ampla cornisa amb elements decoratius de pedra treballada. El tercer cos té dos trams també de planta quadrada. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles i al centre. Els dos trams disposen d'una finestra per cada cara i a més, al primer tram hi ha uns arcs en diagonal rematats per pinacles. El segon tram disposa d'uns aletons, igualment rematars per pinacles. La torre està rematada per un cupulí amb teules de color blau i blanc, a més té un pinacle central que serveix de base per a la veleta i la imatge de Sant Andreu. A l'interior del campanar trobem les marques de les bigues de fusta que serviren per als andamis de la construcció. Una escala "a la castellana", es a dir, que recorre el perímetre interior de la torre permet pujar fins la caseta del rellotge. En aquest habitacle està la maquinària. Des d'aquest punt es fa més estreta l'escala fins accedir a la Sala de les Campanes. En un dels angles trobem una escala de caragol que permet pujar fins al tercer cos. |
| Protecció |
Bé: Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana Província: València Municipi: L'Alcúdia Categoria: Monument Codi: (R. I.) 46.20.019-001 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data d'incoació: 6-10-2006 Data de Declaració: 17-10-2006 Data Butlletí Incoació: 6-10-2006 Data Butlletí Declaració: 27-12-2006 Disposició: DECRET En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser explícitament autoritzades per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte dels treballs a realitzar. |
| Graffitti | La torre compta amb importants graffittis en especial a la caseta del rellotge, que ens serveixen per documentar moltes de les intervencions efectuades en la maquinària del rellotge i testimoni de veïns que han visitat la torre i aquells que han intervingut en ella. |
| Estat original | Sembla que la torre disposava d'un conjunt de quatre campanes, instal·lades amb truja de fusta. Tenien una sèrie de cordes que des de la Sala de les Campanes baixaven fins als peus de la torre per repicar-les sense haver de pujar al campanar cada volta. La maquinària del rellotge estava conectada a les campanes de les hores. |
| Estat anterior | Fins la restauració de 2003 estava en regular estat, ja que els materials constructius presentaven un gran deteriorament per la continua acció dels agents climàtics, en especial a la cara nord de la torre (menys exposada a la llum solar). Els arcs comptaven amb importants clevills que dificultaven l'estabilitat del conjunt i a més faltaven elements ornamentals. Per un altra banda el terra de les campanes estava en mal estat. Disposaven de truges de ferro i estaven mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls trifàsics. |
| Estat actual | La torre es troba en un bon estat de conservació, producte de la restauració efectuada, sols compta amb el problema dels excrements de colom que omplin algunes de les finestres que il·luminen l'escala i alguns racons del campanar. Les sis campanes del segon cos compten totes elles amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motors d'impulsos. Les cinc que es troben ubicades al es finestres disposen d'electromall monofàsic. Totes les campanes disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Coloms i altres plagues | La torre serveix a més de refugi per a un grup de coloms que embruten alguns espais com el terrat, on a més van altres aus. Els coloms han arribat a emprar l'escala d'accés al remat per instal·lar els seus nius. |
| Campanes |
L'antic temple parroquial ja comptava amb campanes, que deurien ser unes dos o tres. Aquestes van ser pujades a la torre nova, no obstant desconeixem l'evolució histórica del conjunt. En 1928 els Hermanos ROSES de València van fondre dos campanes horàries ubicades al remat i que serien sufragades per l'ajuntament, encarregat del rellotge. Durant la Guerra Civil les campanes, menys les del rellotge, van ser llançades des de dalt de la torre fins la plaça, trencant-se una de elles. En aquest acte van estar presents les filles del president del govern Francisco Largo Caballero, que vivien a l'Alcúdia. Les campanes van restar un any a la plaça fins que van desaparèixer. També van cridar un "home-mosca del circ que va pujar fins al remat per serrar el cap de Sant Andreu i la gran creu. Acabada la Guerra es va desplaçar una comissió delegada de la parròquia a València per tal de buscar-les ja que coneixien la conservació de moltes a alguns magatzems de la ciutat. Com no va ser possible el rector D. José García va escriure al arquebisbat per sol·licitar la benedicció de campanes que apareixien als Boletins de l'Arquebisbat en juliol i agost de 1939. De nou el 22 de juliol de 1940 va repetir aquesta operació amb altres dos, també recuperades i que són les denominades Cor de Jesús i Sants Josep i Maria Magdalena. Aquesta última és significatiu que van afegir les inscripcions en radial amb motiu de la seua nova ubicació. D'aquestes sols es conserven les dos últimes a les que es va sumar un altra campana. Aquesta és el cas més singular, ja que les anteriors eren molt menudes, mentre que la última rondava les dos tones. Desconeixem la procedència de la mateixa, fosa en 1577 i que per el seu pes la torre d'origen deuria ser igualment important. En 1975 els tècnics de la casa MANCLÚS de València, cridats per el rector van proposar la seua refosa per aconseguir un conjunt més harmònic. El 16 de gener la campana va ser despenjada per refondre-la i donà lloc a les denominades Sant Andreu i Mare de Déu del Oreto. Aquestes junt a les altres dos van ser mecanitzades. La benedicció va tindre lloc al Jardinet, junt al campanar i va ser realitzada per el rector D. Vicente Aranda. Els senyors Clemente Porta i Chover García van estrenar el toc automàtic. Amb motiu de les obres de restauració de la torre es va iniciar també la del conjunt de campanes. Abans de baixar-les els tècnics d'ELECTRORECAMP S.L. van proposar al rector un estudi del conjunt per tal de millorar les seues qualitats. Aquest estudi es va portar a terme per Francesc LLOP i ÁLVARO que va recomanar ampliar el conjunt amb dos campanes, una de les quals seria la nova campana gran. Des de la parròquia es va buscar l'ajuda de la Caixa Rural de l'Alcúdia que va acceptar sufragar la fosa de les campanes, que es van denominar Sant Vicent i Mare de Déu del Oreto. Les campanes restaurades van ser beneïdes a la plaça el dia 9 de juliol pel rector D. Francisco José Tomás en presència de autoritats locals i autonòmiques i pujades poc després a la torre. |
| Tocs tradicionals de campanes | Al llarc de l'escala hi han diverses peces de fusta amb cinc forats per passar les cordes i tocar des dels peus de la torre els diversos repics que faria possiblement l'escolà. Les campanes serien voltejades des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Els tocs es divideixen en horaris i litúrgics. Els primers estan a càrrec de les dos campanes horàries del remat, una per als quarts i la segona per les hores, que toca amb repetició. Per un altra banda la més menuda de les campanes de la Sala volteja a diari després de l'àngelus. Per als tocs litúrgics s'utilitzen les altres campanes, realitzant diversos repics i vols. |
| Intervencions |
La construcció actual va substituir una més antiga, possiblement d'origen medieval i que ja comptava amb un campanar o espadanya, que seria construït en el mateix moment que el primitiu temple. Hi ha testimonis escrits de la seua existència com els que transcriu el diaca D. José Chover en l'obra: "Reseña de la edificación de la Parroquial Iglesia de Alcudia de Carlet" publicada en 1923 i que transcriu alguns documents del arxiu parroquial. Entre aquestes anotacions sabem que les campanes es van voltejar amb motiu de la visita del arquebisbe de valència Andrés Mayoral en 1746 per col·locar la primera pedra del temple. També anota amb motiu de la conclusió de les obres de la cúpula: "a las 10 de la mañana disparándose algunos tiros de escopeta y voltearon las dos campanas que en la pared de la iglesia antigua había", per tant sembla més posible que es tractara d'una espadanya. Aquesta seria enderrocada en l'any 1750 quan es van baixar les campanes. Durant la segona fase de construcció del nou temple es va iniciar els treballs del nou campanar, encomanant les obres al director de l'Acadèmia de Belles Arts de València Antonio GILABERT.La primera pedra fon col·locada el 14 d'abril de 1769, decorant el sillar de pedra amb cintes i roses i va ser el xiquet de 9 anys Miguel Chornet Ludeña qui amb l'acompanyament de les autoritats i el poble la va col·locar. El dia 3 de setembre 1780 es pujaren les campanes, després de 30 anys que les havien baixat de l'antic campanar en 1750, amb motiu de estar alçat ja fins la Sala de les Campanes i les imminents festes patronals. La motivació d'escoltar les campanes va accelerar el ritme constructiu del campanar i dos anys després es va acabar. Les alcudianes van costejar les teueles blaves que coronaven el tercer cos, mentre que els alcudians es van encarregar de sufragar els balcons, la veleta i la creu de ferro. Un any després va donar-se per acabades les obres amb el revestiment de la torre amb morter. Es notable el fet que en 1783 el campanar estava ja inclinat per les abundants pluges de la tardor, es va cridar a l´arquitecte Gilabert, el seu constructor, " pues se ha inclinado hacia la iglesia". Com va ser impossible anar a la població el mateix Gilabert aconsellà que es cridara al arquitecte Bartolomé Ribelles qui va assegurar que la torre cauria si no s'efectuava una enorme reforç i el conseqüent cost. Tan prompte com va poder es presentà Gilabert a l'Alcúdia i després d'examinar la torre va sentenciar: "esperemos sentados su derrumbamiento, que derechos sería fácil cansarnos". Així va ser i la torre continua més de 200 anys des que va ser construïda. Sembla que s'han realitzat poques intervencions importants des d'aquell any una de elles va ser la ubicació del parallamps entre 1894-95. En 2003 el deteriorament de la torre era patent, iniciant els treballs de restauració que van durar fins 2004 a càrrec de la Generalitat Valenciana. En maig d'eixe any es van retirar els elements emprats en la restauració i el dia 25 va tindre lloc la inauguració dels treballs. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| COMUNIDAD PARROQUIAL DE SAN ANDRÉS APÓSTOL DE L'ALCÚDIA | Fiestas de la Comunidad Cristiana | 1975 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Benedicció de les campanes restaurades de Sant Andreu | 2004 |
| Paraula / Iglesia en Valencia | L'Alcúdia - Bendición de dos nuevas campanas de la parroquia | 2004 |
| AJUNTAMENT DE L'ALCÚDIA | Bases del concurs de fotografia “A l’Ombra del Campanar” | 2016 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Visites guiades al campanar | 29-11-2016 | 05:01 |
