Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Anna - CASTELL DE CASTELLS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 166)



Data de construcció Segle XVII. Reformat i recrescut el 1954.
Descripció El campanar siscentista original, corresponent amb els tres primers cossos de l'actual, és una torre pròpia de l'arquitectura popular, articulada entorn a tres cornises poc pronunciades i coronada amb una terrassa, tancada amb una balconada llisa amb boles als cantons. L'aspecte actual del campanar, però, el deguem a la controvertida reforma a què la torre va ser sotmesa l'any 1954. La intervenció va incloure la decoració amb quadratures de la balconada de la terrassa i sobretot, la construcció d'un remat de dos cossos, enllaçat amb la fàbrica original mitjançant aletons.
L'accés a l'estança de les campanes s'estableix a través d'una escala perimetral, que es desenvolupa entorn al pou de les peses del rellotge, segurament construït en posterioritat a l'alçament de la fàbrica de la torre.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Les estances superiors del campanar compten amb alguns grafitis d'escassa importància, majoritàriament pertanyents a visitants de la torre. D'entre els documentats el més antic és un "1924" incís en el mur de l'escala.
Estat anterior Com va posar de manifest la presa de dades efectuada en 1999, abans de la restauració de l'any 2000 les quatre campanes amb què comptava la torre estaven dotades de sengles truges metàl·liques. La instal·lació de contrapesos de ferro probablement va justificar-se com el primer pas per a una futura electrificació de les campanes que, paradoxalment, no va consumar-se fins a la restauració del conjunt. El ben cert és que, fins i tot amb truges metàl·liques, les campanes van continuar tocant-se diàriament de manera manual, per part del sagristà de la parròquia i d'algunes veïnes del poble. Des dels batalls de les tres majors descendien sengles cordes per repicar des de la base del campanar i la "grossa" continuava tocant els senyals horaris per acció del rellotge, que era remuntat setmanalment per l'agutzil de l'ajuntament.
Estat actual Amb les campanes restaurades, ara és necessari emprendre la restauració interior del campanar. L'últim tram de les escales d'accés a la torre, la sala del rellotge i l'estança de les campanes acumulen una important quantitat de brutícia i manifesten en els seus murs una avançada degradació. Seria recomanable netejar el campanar, sanejar els murs, situar una nova trapa en la boca de l'escala i facilitar l'accés a la terrassa i el remat, actualment inaccessibles sense mitjans extraordinaris.
Conservació, manteniment
Campanes Abans dels espolis de la Guerra Civil el campanar de Castells comptava amb tres campanes. Res sabem d'elles. Només sabem que, per mediació del fuster del poble, que no se n'havia anat al front per ser l'encarregat de construir els taüts, la campana major va ser tornada a pujar al campanar, perquè tocara les hores i, si esqueia, alertara al veïnat de qualsevol alarma. Però, en ser precipitada al carrer, la campana s'havia trencat i fou així com, l'any 1951, l'antic bronze fou substituït per un nou més menut, obra de la foneria que Salvador Manclús regentava al Grau de València. Abans, l'any 1940, l'antic conjunt de tres campanes havia sigut completat amb l'adquisició de dos bronzes de la foneria de Manuel Roses Vidal, el menor dels quals, trencat a les acaballes del segle XX, va ser refòs l'any 2000. Finalment, en 1981 el conjunt va ser ampliat amb la fosa d'una nova campana major, nascuda de la voluntat del veïnat per comptar amb un bronze de les proporcions de l'antiga "grossa".
Tocs tradicionals de campanes Castells comptava amb una completa nòmina de repics, si comparem el seu cas amb el d'altres parròquies valencianes del seu rang. Alguns dels tocs manifesten en la seua concreció una relativa complexitat, però en qualsevol cas poden adscriure's plenament al si dels costums més estesos entre els campanars valencians. En aquest sentit, com era freqüent al llarg de tota la geografia valenciana, fins a la porta del campanar descendien dos cordes, amb què eren realitzats bona part dels tocs per part del sagristà de la parròquia, exceptuant els de difunts i, és clar, els festius.
Diàriament, s'ha documentat l'existència de les tres oracions diàries –popularment conegudes com "Avemaries"– i d'un senyal litúrgic, interpretat amb la major, que s'utilitzava indiferentment per assenyalar la missa i el rosari del vespre. I els diumenges es realitzava un repic a dos campanes per assenyalar la missa major, que se cenyeix a l'estructura de senyal de festa més estesa a terres valencianes. Un repic semblant al de la missa dominical, però a tres campanes, s'usava a les festes, després de cada "Avemaria" i precedint a un imminent volteig.
Pel que fa als tocs de difunts, s'han documentat les tipologies més freqüents de senyals de morts. I així, mitjançant els "trancs" que obrien i tancaven el repic inicial de cada senyal, es diferenciava si el difunt era un home o una dona (tres i dos "trancs"), un bisbe (cinc) o el papa (divuit), o en el seu cas, si s'estava tocant per a la missa del dia d'Ànimes (nou). No s'han documentat, en canvi, diferències entre classes socials pel que fa als tocs i, de fet, tots els senyals de difunts comptaven amb mig vols finals. Entre els tocs de caràcter extraordinari s'han documentat també, a més del toc de foc, dos senyals no tan estesos, com són el de confessar i el de sermó.
Tocs actuals de campanes Amb l'ajuda de les persones que fins aleshores havien interpretat els tocs, després de la restauració del 2000 l'ordinador que gestiona les campanes va ser programat amb els senyals tradicionals.
Intervencions L'any 2000 les campanes van ser restaurades per la recent fundada 2001 Técnica y Artesanía. La intervenció va limitar-se a substituir les truges metàl·liques amb què comptaven les campanes per altres de fusta de perfil valencià i a instal·lar, per primera vegada en la història del campanar, mecanismes de toc automàtic.
Autor
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (29-12-2017)
  • 21 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Actualització 17-02-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sant Joaquim (refosa)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)19403832

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de campanesSant Joaquim (1)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20003832
    Sala de campanesSanta Anna (2)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)19405072
    Sala de campanesSanta Bàrbara (3)MANCLÚS, SALVADOR195162138
    Sala de campanesAssumpció de Nostra Senyora (4)MANCLÚS, SALVADOR198179285

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat

    AutorBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1954
    Descripció L'any 1954, durant les obres de reforma i recreixement del campanar, va instal·lar-se en la sala del rellotge del campanar una nova maquinària horària, obra de la casa rellotgera catalana Manufacturas Blasco de Roquetes (Tarragona). La maquinària, que en substituïa a una altra més antiga, seria l'encarregada de gestionar el moviment de la mostra exterior, així com el toc de les hores i de les mitges, que des de 1954 fins a 1981 realitzaria la campana de Santa Bàrbara i a partir d'aquesta data, la nova campana major. A diferència d'altres rellotges d'aquesta empresa tarragonina, aquesta maquinària no es mecanitzà mai, de manera que una vegada per setmana l'agutzil de l'ajuntament havia de pujar a la torre a remuntar-la. El rellotge va caure en desús en l'entorn de la restauració efectuada a les campanes l'any 2000, substituït pel nou ordinador.

    Autors de la documentació

    • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Documentació del rellotge] (29-12-2017)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 08-02-2021
    6 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • CASTELL DE CASTELLS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0