Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Maria - CERVERA (CATALUNYA)

(Referència: 1698)



Alçada del campanar 51
Descripció Altitud: 548 metres.
Església aixecada en els segles XIII-XIV en estil gòtic català —naus laterals gairebé tan altes com la central—, amb algunes mostres del romànic lleidatà del segle XIII visibles a la porta lateral de Sant Martí i afegits barrocs (segle XVIII) en una altra porta lateral, la de les Núvies; la cripta sota l'altar major és del 1588. El frontis encarat a ponent té un portal neogòtic del segle XIX rectangular recobert per tres arquivoltes apuntades en degradació, una rosassa calada a mitja alçada i una cornisa amb un gran fris d'arcs gòtics cecs. Els seus murs presenten grans carreus al frontis, de maçoneria o de carreus irregulars i petits a la resta on tenen un sòcol de grans carreus.
Consta de tres naus separades per columnes fasciculades i capçades per un absis poligonal més un tram i girola; les naus de tres grans trams quadrats estan cobertes per voltes de creueria simple separades per arcs formers apuntats de 9'60 metres de llum; el presbiteri té cinc costats i l'absis està format per vuit costats amb distribució asimètrica respecte de l'eix de l'edifici.
Dimensions: 49'27 x 9'47 x 19'43 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus en fa 22'25.
Guarda un sepulcre gòtic de fi del segle XIV de Berenguer de Castelltort amb figura jacent i relleus; altres sarcòfags amb relleus i figures jacents, el de Ramon Serra el Vell atribuït a Pere Moragues (1330-1387 ó 88) de pedra policromada i el de Ramon Serra el Major de Jordi Joan dit també Jordi de Déu de la segona meitat del segle XIV. Darrere l'altar major hi ha imatges barroques dels apòstols de l'escultor manresà Jaume Padró i del seu fill Tomàs; també d'ells, a la capella del Sant Misteri (1788-1810), hi ha escultures en alabastre i elements decoratius de marbre. Una imatge la Mare de Déu romànica de pedra amb restes de policromia es troba al costat de la porta de la sagristia; una talla romànico-gòtica del segle XIII de la Mare de Déu Bruna del Coll de les Savines presideix l'Altar Major. Una pica baptismal del 1568 de l'escultor renaixentista Jacques amb relleus a quatre cares (els quatre grans rius) amb imatges dels evangelistes i, a la base, sostenint-la, les figures de tres atlants. Algunes vidrieres del segle XV del vidrier francès Nicolau de Maraya (1391-1432) als finestrals i a la rosassa corresponent al mur nord, damunt el portal lateral, afortunadament encara en bon estat. Conserva matraques-tenebres del segle XVI, avui guardades de moment en el museu local.
El seu arquitecte principal del segle XV fou Pere Vall-llebrera.
Campanar gòtic (segles XIV-XV) de planta heptagonal irregular a la base amb un costat de 9'50 metres i sis més de 3'63 de costat (d'aresta a aresta fa 4'20) i un perímetre de 21'28 metres; els cossos superiors tenen planta octagonal. El recorren de dalt a baix, als seus vuit caires, arestes vives prominents. La cel·la, a la part alta, té vuit finestrals d'arc apuntat i calat, amb bordó i brancals motllurats; està coronat per una cornisa decorada amb arcuacions cegues trilobulades i amb gàrgoles als angles. Al terrat s'hi aixeca una glorieta o pavelló barroc amb vuit obertures en arcs de mig punt damunt pilars; està coronada per una cornisa amb boles als angles i una cúpula semiesfèrica de rajola vidriada amb un dibuix de ziga-zagues de colors blau i blanc; sosté una gran campana al seu dessota que senyala les hores i, al damunt, una estructura metàl·lica amb una campaneta que toca els quarts.
La torre campanar en té una altra d'adossada de perímetre inferior per on puja una escala de cargol de pedra picada, avui ben restaurada, que permet arribar ben a prop de la cel·la; allí on s'acaba hi té l'entrada al campanar on una altra escala de cargol porta a la cel·la; sis campanes sota volta ogival pengen de les finestres separades per pilars de secció triangular; un d'ells, més robust que els altres, a la banda de migdia, té una estreta escala de cargol interior que porta al terrat; una migrada barana metàl·lica hi serveix de protecció. Els murs de tot el campanar mostren carreus ben escairats irregulars; per l'interior hi té dos pisos coberts amb boniques voltes ogivals; el primer es troba buit i el segon conté la maquinària del rellotge d'esfera visible a mitja alçada a la cara de llevant. Els graons que arriben a la cel·la són 130, i des d'allí al terrat n'hi ha 43 més.
Situació: adossat i recolzat en el mur nord corresponent a l'últim tram, el més proper a l'absis que es troba encarat a llevant, envoltat per l'edifici veí, la casa de la vila o paeria situada a aquest cantó.
Alçada: 51'00 metres, dada que he obtingut a través de la informació del rector, ja que la situació del campanar, rodejat d'edificacions, m'ha fet impossible el seu càlcul.
Esveltesa: 4,8
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional 104-MH-ZA
Identificador: RI-51-0000696
Graffitti En la veleta figura la data "1997".
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-10-2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (07-08-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (29-07-2009)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2011)
  • Matraca
    El campanar conservava una matraca antiga, restaurada en 2009

     

    Rogle, roda de campanes
    Hi ha una roda de campanes en l'interior del temple

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    AGRUPACIÓ CULTURAL CAMPANERS DE CERVERACarta als Campaners de la Catedral de València amb motiu de la Menció Europa Nostra 20162016
    Campaners de CerveraFesta Major del Sant Crist - Tocs de campanes2009
    CAMPANERS DE CERVERACERVERA - ISAGOGE 2010 (18-09-2010)2010
    CAMPANERS DE CERVERATornen les campanes Trinitat i Onzena2011
    CAMPANERS DE CERVERAManteniment de la campana "Nova"2016
    CAMPANERS DE CERVERAVols ser campaner?2016
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAEls campaners de Cervera visiten la Torre del Micalet2011
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAEls campaners de Cervera visiten la Torre del Micalet2011
    CORAL GINESTA I CAMPANERS DE CERVERATocs dels Temps2012
    EFELa Colegiata de Santa Maria de Cervera recupera sus matracas por Semana Santa2009
    EUROPA PRESSLas campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer2012
    GRANELL, TonEl campanario de Cervera tendrá otro acceso desde el exterior de Santa Maria2007
    L. P.En marcha la segunda fase de obras de restauración del Campanar de Cervera2009
    L. P.El reloj del Campanar de Cervera estará fuera de servicio casi dos meses2009
    L. P.Cervera puede escuchar de nuevo el sonido del reloj del Campanar de Santa Maria2009
    L. P.Cervera envía dos de sus campanas a restaurar a Alemania2011
    La Paeria de CerveraCampaners de Cervera2009
    LLOBET i PORTELLA, Josep M.Les campanes de l'església de Santa Maria de Cervera (1338-1880)2003
    LLOBET i PORTELLA, Josep M.Sobre les matraques de Cervera2009
    LLOP i BAYO, FrancescRuta dels campanars gòtics de les Terres de Lleida2001
    LLOP i BAYO, FrancescCampanes, campaners i tocs a les terres de Lleida: un patrimoni en vies de substitució2008
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes i la llengua2012
    LO CARRANQUEREl concert de cor i campanes al TN Comarques2012
    MARTÍ, SergiCervera restaurará la parte del campanario de la iglesia de Santa Maria2006
    PAERIA DE CERVERALa Paeria i la Diputació signen un conveni per restaurar el Campanar2006
    PAERIA DE CERVERACervera presenta una nova visita turística al campanar2015
    PUIG, XavierLa Coral Ginesta de Cervera enregistra cançons inèdites per a cor i les sis campanes del campanar de l'església de Santa Maria. 2012
    RACIONERO i GRAU, LluísLa campana...1995
    REDACCIÓN / LleidaCervera recupera un ‘toc’ de campanas para alejar a las tormentas2008
    ROURERA, Mireia"Les campanes marcaven la vida de la gent"2010
    SALA, ToniCervera2008
    SANGENÍS, Maria JosepCampanas olvidadas2001
    SANTESMASSES, X,Cervera restaura una de les seues campanes medievals2016

    Enregistrament sonor

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaEnregistrament sonorDataDuració
    CAMPANERS DE CERVERA (CERVERA)El toc de festa 199303:01
    CAMPANERS DE CERVERA (CERVERA)Moments - Campanes i campaners 10-11-201312:03
    51 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de totes les campanes
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 10-05-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de campanesOnzena (1)POMAROL, RAMON (VILASECA)182680296
    Sala de campanesTrinitat (2)PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA187995496
    Sala de campanesCarranca (3)1424-29113835
    Sala de campanesNova (4)PALLÉS, CAMIL (BARCELONA)18801331362
    Sala de campanesTibau (5)PALLÉS, CAMIL (BARCELONA)18801431693
    Sala de campanesSeny Major (6)ULMO, MATHEUS DE14241501954
    TerrassaCampana dels quarts (A)1330ca5072
    TerrassaCampana de les hores (B)100579

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de Santa Maria - CERVERA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    AutorsLLEOPART, PERE
    Empresa de mantenimentLLEOPART, PERE
    Data de construcció 1737
    Descripció El rellotge porta la signatura "PERE / LLEOPART / I737"
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-06-2011
    Rellotge mecànic - Parròquia de Santa Maria - CERVERA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    AutorsBAUCKNECHT, CONSTANTINO
    Empresa de mantenimentBAUCKNECHT, CONSTANTINO
    Data de construcció 1871
    Descripció El rellotge porta la següent inscripció: "RENOVADO por CONSTANTINO BAUKNECHT ALEMAN / CONSTRUCTOR de RELOJES, dia 1º de Mayo 1871"
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-06-2011
    Rellotge mecànic - Parròquia de Santa Maria - CERVERA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa Motor elèctric

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Data de construcció 1960
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-06-2011

  • CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 30-05-2017
    Convertir a PDF