Inventari de Campanes

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia - ÈNOVA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1717)


Data de construcció Segle XIX
Descripció La parròquia compta amb un campanar de planta quadrada i tres cossos, ubicat en un lateral de la façana principal. El primer cos s'alça damunt d'un basament de pedra i compta amb una decoració pintada que tracta d'emular sillars de pedra, a més de tindre dos espilleres en un dels laterals per il·luminar l'escala interior de la torre. El segon cos compta amb quatre finestres per les campanes emmarcades per pilastres i una moldura als arcs i inscrites dins d'un rectangle. La cara exterior compta a més amb dos pilastres toscanes per cada cara i cornisa. El tercer cos té dos altures. El primer cos compta amb quatre finestres, emmarcades amb pilaestres toscanes i arcs en diagonal; mentre que el segon té uns òculs, emmarcats també per pilastres. Les dos altures tenen una balustrada i cornisa. El campanar està rematat per una coberta a quatre aigües i creu amb veleta.

El seu interior compta amb una escala "a la castellana", es a dir, que recorre el perímetre interior de la torre. Poc abans de la Sala de les Campanes està la porta que dona accés a la Caseta del Rellotge. El tram final de l'escala es de caragol, arribant al nivell de les Campanes. La sala està coberta per una volta de forn i en un dels laterals trobem una escaleta per accedir al tercer cos.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Compta amb alguns graffitti a l'escala i la Sala de les Campanes. En la última a més trobem dibuixades algunes cares. La major part son del segle XX, realitzats principalment per campaners.
Estat original Fins la mecanització dels anys 60 les campanes comptaven amb truges de fusta de perfil valencià. Les dos grans tenien llargues cordes unides als batalls, que es passaven per l'interior de la torre. Possiblement la més menuda comptava amb un cigonyal.
Estat actual La torre es troba en un bon estat de conservació, pintada en la seua cara exterior. La caseta del Rellotge conté abundant brutícia, principalment enderrocs i peces de fusta trencades. Aquesta deuria ser netejada, ja que el seu terra presenta interessants fragments ceràmics, datables dels segles XVIII i XIX. En ella a més es troba la maquinària del rellotge, que està parada i protegida per una planxa metàl·lica. La sala de les campanes té alguns cables sols i brutícia, principalment causada pels excrements d'aus i alguns enderrocs.

Les tres campanes del conjunt compten amb truges de ferro de la casa Roses, que es troben oxidades a causa de l'acció dels agents climàtics. Estan mecanitzades amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Compten amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana menor té una truja de fusta, que en part conserva parts de l'original (menys el braç que és nou) i està mecanitzada amb motor d'impulsos. Com que l'estat de conservació de les campanes grans no és el més adequat, ni la instal·lació actual té vinculació amb la tradicional, seria recomanable procedir a la restauració de les mateixes. Els bronzes es deurien baixar de la torre per netejar-les per dins i fora, recuperant així la sonoritat original. Les truges de ferro actuals es deuen canviar per altres de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc automàtic renovar per motors d'impulsos i electromalls monofàsics, que permeten el toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Campanes Compta amb un conjunt de quatre campanes més un campanó. La més menuda no forma part del joc i segurament era una campana de senyals. La inscripció que porta indica la data en que es va beneir i un nom, segurament d'una religiosa. La tercera es dedica al Crist de la Salut, advocació de gran veneració al poble. Com hem indicat va ser refosa en 1984. La mitjana es dedica a Sant Felip Neri, patró del municipi, i va ser fosa per Manuel Roses Vidal. Les inscripcions són incises, ja que es tracta d'una campana industrial de fabricació seriada, feta sense encàrrec previ, per tant les inscripcions s'afegiren quan es va encarregar per al poble. La campana gran es dedica a la Mare de Déu de Gràcia, patrona i titular del temple parroquial. Va ser refosa pels Hnos Roses de Silla (València) en 1961.
Tocs tradicionals de campanes Sembla que sols es repicaven dos de les campanes, possiblement les dos grans, per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Aquestes passaven per diversos forats i altres mecanismes fins arribar als peus de la torre. Les tres campanes grans es voltejaven des de la mateixa sala, mentre que la campaneta més menuda possiblement es tocara amb un cigonyal des dels peus del campanar. Per al Tridu de Pasqua feien sonar la matraca. Per un altra banda la maquinària del rellotge accionaria per mitjà de diversos cables el Campanó de les Hores.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes voltegen automàticament, a més les tres grans poden repicar, també de forma automàtica. La matraca no es toca.
Intervencions El campanar és una construcció datable al segle XIX. La tipologia segueix els models barrocs amb tres cossos decreixents i la construcció guarda certes similituds amb el campanar de la Seu de Xàtiva. Les anteriors campanes es perdrien a l'estiu de l'any 1936, quan es llançarien des del mateix campanar al terra. Comptava la torre fins l'any 1984 amb una campana de 1691, que possiblement arribaria en 1939 al poble i procediria del Servei de Recuperació, guardada en un magatzem durant la Guerra Civil i entregada per tal d'omplir el buit de les perdudes. El 5 de maig de 1940 era beneïda la campana més menuda de la torre, mentre que el conjunt de campanes es va completar en 1941 amb la fosa de dos campanes noves. El rector D. Miguel Tarín les va encomanar a la foneria del Manuel Roses Vidal del Grau de València. La major de les campanes fetes en 1941 es va badar en 1961 i la foneria Hnos Roses de Silla la va refondre.

Durant una processó de les festes de 1984 la campana de 1691 va caure a la plaça, trencant-se però sense causar danys personals. La seua refosa es va encomanar a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València.
Autors de la fitxa de la torre
  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (20-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (10-01-2015)
  • Matraca
    Resta una carraca, de factura més bé moderna, que no deu anar més enllà de l´any 1939. Es troba ubicada en una de les finestres de la Sala de les Campanes en un regular estat de conservació, ja que la fusta es troba deteriorada per la continua exposició als agents climàtics. A més li falten martells. Seria recomanable que es restaurara per tal de tornar-la a posar en funcionament.

     

    Rogle, roda de campanes
    El rogle es troba ubicat a certa altura, junt a la porta d'accés a la Sagristia, i es toca amb una corda unida a una biela.

     

    31 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 30-03-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesTiplet (1)19402813
    Sala de les CampanesCrist de la Salut (2)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)198465159
    Sala de les CampanesSant Felip Neri (3)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194180296
    Sala de les CampanesMare de Déu de Gràcia (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)196195496
    terrassaCampanó (A)

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia - ÈNOVA (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    AutorsMARQUES, PASCUAL
    Empresa de mantenimentMARQUES, PASCUAL
    Data de construcció 1853
    Descripció A la caseta del Rellotge trobem la maquinària, conservada en bon estat, malgrat estar parada. Està protegida per una planxa de ferro. Compta amb dos plaques que indiquen el seu fabricant i la data de fabricació: "PL MARQUES / #1853# / VALENCIA".
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 18-03-2015

  • ÈNOVA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-09-2017
    Convertir a PDF