Data de construcció |
Segles XVIII al XX. | Descripció |
El campanar es localitza als peus de l'església i compta amb tres cossos. El primer queda integrat en el conjunt de la façana principal i es pot dividir en dos altures. La primera amb una porta i una fornícula, que serveixen de façana per la Capella de la Mare de Déu de Carlet, situada al seu interior. La segona altura manté la simetria de la façana principal amb una arqueria als costats sud i oest emmarcada per pilastres compostes i un entaulament. El segon cos correspon amb la caseta del rellotge i amb les esferes a l'exterior mentre que el tercer és el de les campanes. Aquest compta amb quatre finestres per les campanes, emmarcades per unes pulastres i motllures i amb dos pilastres compostes per costat més un entaulament. Finalment compta amb coberta a quatre aigües i una creu. | Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | Estat original |
Les fotografies de principis del segle XX mostraven un aspecte molt diferent de l'actual. L'antiga construcció conventual no comptava amb cap torre. En el seu lloc hi havia dos espadanyes simètriques situades en els laterals de la façana principal, amb una finestra cadascuna i pinacles. Sembla que mai van tindre campanes, ja que aquestes es localitzaven en les arcades del primer cos, a la dreta de la façana i sobre l'actual capella de la Mare de Déu de Carlet. | Estat anterior |
Fins a l'any 2015 les campanes estaven instal·lades les truges de ferro de la mecanització i els motors de vol continu i electromalls. A més la campana gran compta amb un batall de canya de plàstic que rebotava molt. | Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo, així com el de les campanes. Aquestes estan instal·lades a les finestres del segon cos amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electormall monofàsic. Disposen a més de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. | Campanes |
Compta amb un conjunt de quatre campanes, ubicades totes elles al tercer cos del campanar. La més menuda es va fondre en 1992, dedicada a Sant Josep i segurament va ser refosa a partir d'una campana anterior. En 1941 Bautista Fabra va sufragar una campana, dedicada a Sant Joan Baptista i obra dels Hnos. Roses de Silla. La mitjana, dedicada a la Sagrada Família és el resultat de la refosa d'una campana anterior, efectuada en 1968 per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida. Finalment la campana gran és l'única antiga que ha quedat, va sobreviure a la destrucció de la Guerra Civil i aprofitada per la nova torre. Va ser fosa per Jaime i Domingo Roses, que eren germans i no hi ha constància que els dos junts feren més campanes. Està dedicada al màrtir local i patró Sant Bernat que apareix acompanyat de dos sargantanes, indicant per tant que és producte de la refosa d'una campana anterior. | Tocs tradicionals de campanes |
Des de la col·locació de les campanes a la nova torre, aquestes es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes i es voltejaven des de la sala de les campanes. | Tocs actuals de campanes |
Els tocs són automàtics amb el repic i vol de les campanes. | Intervencions |
En 1696 van començar les obres del Convent dels Pares Predicadors de Carlet. Aquest com ja s'ha assenyalat comptava amb dos espadanyes barroques d'una sola finestra i decorades amb pilastres, aletons als costats i pinacles.
Com que l'església parroquial de Carlet va ser enderrocada durant la Guerra Civil es va pensar a aprofitar l'església de l'antic convent com a nou temple parroquial. En aquest moment és quan van alçar la torre actual baix l'impuls del rector D. Vicent Alegre, finalitzant les obres en 1944. Provisionalment instal·laren algunes campanes a les finestres dels primers cossos de la torre. En 2002 va ser restaurat amb ajudes de la Diputació de València. Les campanes van ser mecanitzades l'any 1963 per la foneria Manclús de València. Es canviaren les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzaren totes les campanes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. Aquesta intervenció va suposar la pèrdua de les instal·lacions tradicionals i dels tocs antics.
L'any 2015 es va restaurar el conjunt de campanes. Aquestes es baixaren de la torre per procedir als treballs que va fer ELECTRORECAMP. Les campanes es netejaren per fins i per fora i les truges de ferro les canviaren per altres de fusta de perfil tradicional valencià. A principis de desembre tornaren al poble i varen quedar exposades a la plaça, celebrant-se un acte de benedicció que va presidir D. Esteban Escudero, bisbe auxiliar de València. Finalment varen tornar al campanar i les mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. | Notes |
Conserva en ús la maquinària del rellotge | AutorsMONTOLÍO TORÁN, David (20-05-2005) BUIGUES METOLA, Marcos (29-09-2009) CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (13-09-2013) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (03-12-2015) |