Inventari de Campanes

Basílica Parroquial de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora - BARCELONA (CATALUNYA)

(Referència: 1901)


Alçada del campanar 45
Descripció Església gòtica del segle XIII (1269) procedent de l'antic convent de Jonqueres; fou traslladada, pedra a pedra, al seu nou emplaçament a finals del segle XIX, entre 1869 i 1871. Consta d'una nau coberta amb una volta ogival simple de sis trams capçada per un absis poligonal de cinc costats. El cor descansa en un arc rebaixat i en un embigat de fusta que es recolza sobre l'estructura del cancell que té tanques de ferro forjat i un envidriat molt dignes. Els seus murs tenen paraments de carreus de pedra grisa ben escairats; per la banda del carrer de Llúria hi ha obert un claustre gòtic del segle XIV de 19'50 x 9'70 metres, el de l'antic convent de Jonqueres que era més gran que l'actual; les pedres que van sobrar del trasllat el 1888 foren enterrades en el jardí de l'interior del seu nou claustre.
El frontis té una portalada ogival una mica més avançada que el mur amb un portal rectangular rodejat de tres arquivoltes apuntades, timpà nu, bordó sobre mènsules i ràfec motllurat de dos vessants; una gran rosassa calada es troba a mitja alçada i una cornisa angular amb un fris d'arcs cecs gòtics al dessota i una creu de pedra al cim el coronen. Al costat dret de la façana, a sobre l'entrada del baptisteri, en el timpà, sota una arcada ogival hi figura un relleu en pedra de cap el 1912-23, el Baptisme de Jesús, obra d'Eusebi Arnau i Mascart (1864-1933).
Dimensions: 40'93 x 11'90 x 16'61 metres de llargada, amplada i alçada respectivament.
Guarda a l'altar major una imatge de la Puríssima del 1942 (fa 227 x 60 x 50 cm), obra d'alabastre policromat de l'escultor Enric Monjo i Garriga (1896-1976); una altra de bronze de l'escultor Manuel Cusachs de sant Pius de Pietrelcina, el Pare Pius, del 2006; un Via Crucis pintat per Joan Llimona i Bruguera ((1860-1926) que es conserva gairebé complet però una mica deteriorat per l'incendi que va sofrir el temple el 1936, i un plafó de rajola catalana del segle XVI amb la Mare de Déu del Roser. En el claustre, sobre mènsules, es guarden tres urnes sepulcrals procedents de l'antic convent; s'hi guarden entre altres les despulles d'Alamanda de Bell-lloc i Alamanda de Centelles. Té un gran orgue modern al cor.
Arquitectes: pel que fa al trasllat del segle XIX se n'encarregaren Josep Boixareu i el constructor Jeroni Granell i Mundet; pel campanar, Emili Sala i Cortès; pel claustre Oriol Mestres.
Campanar del gòtic tardà traslladat pedra a pedra procedent de l'església de Sant Miquel del barri vell barceloní; el cos superior, sobre terrat, fou afegit al segle XIX (1879). Té planta quadrada (4'45 x 4'45 m) i una motllura sota finestrals. La cel·la està oberta amb finestres d'arc apuntat i amb bordó, una a cada cara; hi pengen les campanes litúrgiques. Està coronat per una cornisa amb un fris d'arcs cecs al dessota i un terrat amb barana calada i un pinacle amb floró a cada angle; al seu damunt s'aixeca una torrella coberta amb una agulla i oberta amb finestres d'arc apuntat, una a cada cara; al seu interior hi pengen les campanes horàries. Un rellotge d'esfera es troba sota la cel·la en el mur frontal. Els seus paraments mostren carreus ben escairats a mig desbastar per l'exterior i grans carreus ben tallats a les cantoneres; el gruix dels seus murs fa uns 80 centímetres.
Per l'interior, una escala de cargol de pedra picada aferrada als murs i que deixa un ample ull permet arribar fins a la cel·la; la mateixa escala dóna accés al cor; la cel·la té, per l'interior, forma vuitavada i a cadascuna de les quatre finestres hi pengen campanes a més a més de la que ho fa penjada al centre; des de la cel·la es pot accedir al terrat per una escala de gat o de barrots; té tres campanes litúrgiques del segle XIX, recentment afinades (2002) i dues de noves vingudes d'Holanda (2002).
Situació: adossat al mur lateral de ponent fent angle al sud-oest del frontis encarat a migjorn, gairebé exempt.
Alçada: 45'00 metres.
Esveltesa: 10,1
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: 08019/1360
Estat actual En 2002, amb motiu de la restauració del conjunt es va refondre la campana esquerdada, es va augmentar a cinc el nombre de campanes, de manera que la cinquena, ubicada al bell mig de la sala, impedeix ventar les altres amb certa amplitud i encara menys dur-les a seure.
L'afinació de les tres campanes antigues fou modificada, per adaptar-les a les dues noves, i per tant a les normes acústiques vigents en el segle XXI, diferentes de les originals del XIX, possiblement menys exactes, però més suggeridores.
El conjunt està instal·lat de manera que impossibilita qualsevol toc manual.
Intervencions La intervenció realitzada per SIGNUM de Barcelona, amb campanes de PETIT & FRITSEN en 2002 va servir per homogeneïtzar, augmentar i adaptar el conjunt original a les harmonitzacions actuals.
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-08-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (21-08-2004)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    GUBERN, ÀlexEl mejor repique de Barcelona2002
    Hoja informativa de la causa de la canonización de la beata Genoveva Torres MoralesÁngel de la Soledad2002
    LLOP i BAYO, FrancescInforme preliminar sobre els treballs de restauració de les campanes de La Puríssima Concepció i l'Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona2003
    10 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 27-06-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    campanarAssumpta (1) (do#4)PETIT & FRITSEN (AARLE-RIXTEL)200270199
    campanarLleona (2) (si3)PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA188072216
    campanarMercè (3) (sol#3)PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA188085356
    campanarJoana (4) (fa#3)PETIT & FRITSEN (AARLE-RIXTEL)2002107709
    campanarConcepció (5) (re#3)PALLÉS I ARMENGOL, BUENAVENTURA1880116904

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Basílica Parroquial de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora - BARCELONA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa Motor elèctric

    Empresa de mantenimentCAROD (BARCELONA)
    Descripció S'ha modificat el rellotge, aportant sengles motors en compte de les tres cordes de remuntatge (moviment, quarts i hores) i s'ha dotat el conjunt amb un regulador electrònic del pèndol, de manera que tot i conservant tots els mecanismes, funciona molt regularment.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-02-2003

  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF