| Alçada del campanar | 49.82 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 375 metres. Església aixecada entre el 1672 i el 1742 dins de l'estil barroc carmelità auster que presenta ja uns certs aires neoclàssics. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells amb el cor i un altre convertit en transsepte; estan cobertes amb volta de llunetes la central damunt quatre arcs torals prolongats per pilastres toscanes i una imposta classicitzant, i voltes bufades les laterals que de fet, més que naus, són capelles comunicades entre si i separades de la central per arcs formers de mig punt; el presbiteri i la capçalera són rectes. Un cimbori octagonal s'aixeca sobre el creuer que inclou un tambor sobre petxines amb vuit finestres rectangulars i una cúpula acabada el 1694. Té un cancell digne i un cor amb barana de fusta sobre un arc carpanell i una volta de llunetes; sobre les capelles laterals hi ha tribunes amb finestres a la nau central i a l'exterior per les dues balconades del frontis. Interiorment destaca la pedra de pilars i arcs de color gris i els panys dels murs arrebossats i emblanquinats. Una de les capelles laterals de la banda de ponent, tocant al transsepte, va ser ampliada i convertida en capella amb una cúpula sobre petxines al centre; és la capella de les Santes Espines. Els murs exteriors són carreuats al frontis i de maçoneria amb peces mig picades als laterals. A la façana principal, del 1744, orientada a migjorn, es destaquen dues grans pilastres toscanes per banda superposades que ressegueixen el mur de dalt a baix i que el divideixen en tres espais; al capdamunt del central hi destaca un frontó triangular. La portalada barroca (inicialment projectada pel cor i després, al segle XX, trasllada a la façana actual) presenta un portal rectangular ricament decorat amb una parella de columnetes sobre un únic pedestal que la flanquegen per cada banda; al damunt, un entaulament curvilini, un frontó amb corbes i contra-corbes que inclou en el timpà una fornícula amb imatge embellida amb relleus del rococó en tot el seu entorn; una gran rosassa motllurada i atrompetada oberta a mitja alçada i, per coronament, el gran frontó triangular ja indicat. Als dos espais laterals o ales hi ha obertes unes balconades metàl·liques amb portes rectangulars a cadascuna i situades a la part alta; per coronament d'aquests ales, una cornisa doble: una d'horitzontal i una altra sobreposada amb curvatura còncava per enllaçar amb el frontó central. Dimensions: 44'23 x 10'50 x 17'90 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus és de 21'67, el transsepte en fa 20'90 x 10'34 x 17'73 i la cúpula arriba als 29'78. Arquitecte: Fra Josep de la Concepció (1626-1690), tracista carmelità, fill de Valls; es continuà sota la direcció del també carmelità fra Jaume de Sant Agustí (1660-1711) pel que fa a la cúpula; s'acabà, finalment amb el mestre de cases Pau Serradell (1742). Guarda relíquies de les Santes Espines en un reliquiari del segle XVII. A banda i banda de l'entrada, dues piques beneiteres amb una rica decoració barroca estan adossades al mur del peus del temple. Avui dia (2005) Josep Minguell, artista local, ha pintat al fresc les voltes i la paret frontal amb els temes de la Resurrecció (no es pot qualificar de cap obra d'art destacada), i Francesc Xavier Barrachina Tureu ha esculpit (2012) la imatge de la Mare de Déu de l'Alba en marbre per a la fornícula de la portalada. La imatge de la Mare de Déu de l'Alba de l'Altar Major és de l'escultor Manuel Martí Cabrer (1901-1951) de Barcelona. Té orgue. Campanar del segle XVII, d'estil barroc auster carmelità, acabat el 1747. Té un primer alt cos de planta quadrada (9'60 x 9'65 m) amb els murs de maçoneria i carreus a les cantoneres; va seguit d'un segon cos vuitavat de carreus ben escairats amb un rellotge d'esfera entre dues fines motllures; té un tercer cos on s'hi ubica la cel·la amb pilastres d'escàs relleu als caires i finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i pinacles de bola als angles. L'arquitecte o tracista fra Josep de la Concepció el va projectar amb cúpula, però, en deixar-lo a mig fer, el consistori decidí finalitzar-lo amb un tercer cos amb terrat. Per dins hi puja una escala de cargol en dos àmbits cilíndrics, el primer situat a l'angle sud-oest i el segon al nord-est, tots dos folrats de carreus ben escairats. En el primer hi havia una escala de fusta que fa poc va ser destruïda pel foc; la va substituir una de metàl·lica consistent i ampla que arriba fins a una estança buida a mitja alçada; al fons d'aquesta hi ha obert el segon àmbit per on hi puja una altra escala de cargol de graons de pedra picada, passa per la cel·la i surt al terrat protegida per un petit edicle circular amb volta cupular fet a base de maó vist només cobert a l'exterior per un arrebossat. La cel·la, coberta per una volta semiesfèrica de pedra, està dotada de set campanes, una de molt gran, dues de força grans, dues de mitjanes i altres dues de petites. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est de la capçalera encarada a tramuntana. Alçada: 49'82 metres. Esveltesa: 5,1 |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-467 |
| Conservació, manteniment | |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Els treballs del campanar de Santa Maria de l’Alba se centren en la impermeabilització i restauració | 17-08-2016 | 01:59 |
