Inventari de Campanes

Catedral de Santa Maria la Major - EIVISSA (BALEARS)

(Referència: 200)



Descripció SARTHOU CARRERES Catedrales de España (Su pasado y su presente) - Madrid (1946) descriu la torre de la catedral de manera que ens evita qualsevol comentari afegit, encara que com sol fer en la quasi totalitat dels seus escrits, eludeix qualsevol referència a les campanes:
La catedral de Ibiza está edificada en el solar que en la Edad Media fue mezquita, en planta rectangular, elevándose en un ángulo su vetusta torre cuadrilonga, cuya atalaya domina la isla por elevarse a unos 100 metros sobre el nivel del mar, y quizá fue una de las varias torres de vigía para hoguera de señales de alarma contra las antiguas incursiones de piratas berberiscos. Pegado a la iglesia, en el extremo nordeste de su fábrica, se levanta el antiguo campanario de la misma, torre cuadrangular que en su punto más culminante alcanza la altura de 106 metros sobre el nivel del mar. Está dividida en cinco pisos por cuatro cornisas, todas muy sencillas, excepto la segunda, a partir del suelo, que aparece orlada por todo su contorno con una serie de pequeños arcos ojivales. El piso interior no tiene más abertura que una sencilla puerta de entrada. En las paredes del segundo se ven grandes ventanas de estilo gótico, y por el lado del Norte, o que mira a la plaza de la catedral, una antigua muestra de reloj de sol, tallada en piedra, que divide en dos la cornisa medianera entre el segundo y el tercer piso. En éste, y encima del anterior, se halla también la muestra blanqueada del reloj moderno, o sea del de máquina, del que ahora se hace uso, al pie de la cual se leía aun no hace mucho tiempo, en caracteres negros, la fecha del año 1804. El cuarto piso contiene, en la más ancha de sus caras, tres aperturas de arco ojival rebajado, y en la angosta, dos tragaluces. El quinto ostenta, en la cara de mayor anchura, tres ventanas ojivales, en la estrecha un tragaluz, y termina hacia arriba con otra cornisa que viene a constituir la base del antepecho de una especie de azotea, y descansa sobre siete cartelas en el lado más corto y catorce en el más largo, sin contar las de cuatro ángulos o esquinas formando el remanente superior de la torre, una pirámide cuadrangular truncada, que se levanta sobre dicha azotea, y cuyas aristas llevan empotradas algunas piedras de poco volumen que parece que fueron puestas allí como detalle de adorno, o a manera de peldaños para subir a la cúspide.

El campanar, de planta rectangular irregular, té tres estances. En la primera, amb una sola finestra, es conserven instruments musicals d'una confraria. En la segona planta hi ha diverses estructures metàl·liques amb llums utilitzades per l'ajuntament per posar cartells lluminosos penjats del campanar. En aquestes cambres hi vivia el campaner.
En la tercera planta estan les campanes. Aquesta sala té dos accessos: el baix per entrar, i el de dalt ara amb un balconet, des d'on s'aprecien les campanes.
L'escala helicoïdal arriba fins la terrassa.
La torre té ara accés des del presbiteri, tot i que encara conserva la porta d'accés des del carrer.
Protecció Bé: Antigues Muralles i Torre del Campanar
Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears
Província: Balears
Municipi: Eivissa
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0001114 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 22-01-1942
Data Butlletí Declaració: 06-02-1942
Disposició: DECRET
Matís: DECLARATS CC. AA. ABANS L/85
Font: Ministerio Cultura (2008)
Graffitti Hi ha nombrosos grafits, generalment tallats en la pedra, alguns d'ells molt antics, que han sigut documentats de manera molt superficial, ja que hi ha un estudi inèdit que els dibuixa i els transcriu.
Estat anterior En 1992 el conjunt de campanes estava absolutament abandonat. Les campanes estaven immobilitzades, una d'elles esquerdada i desmuntada, i les altres amb electromalls interns, en compte dels batalls. Les campanes no podien brandar ni repicar, i els mecanismes, fets malbé, tampoc funcionaven.
Hi havia quatre campanes litúrgiques mentre que una altra fixa havia servir per tocar els quarts.
Estat actual L'actuació ha sigut realitzada a càrrec del Consell Insular, sense un projecte de restauració clar. Les campanes no foren netejades, amb la qual cosa conserven tota la brutícia secular, interior i exterior, que modifica greument la sonoritat i afecta la conservació del conjunt.
Els jous de fusta originals han sigut conservats i dotats, correctament, de contrapès de ferro en la part superior, per contrarestar la manca de pes deguda a la degradació de la fusta.
Malgrat la protecció aparent contra ocells de les finestres, les reixes tenen nombroses escletxes que permeten l'entrada d'aus: el conjunt té uns altíssims nivells de brutícia, que inclouen la sala de campanes de la Catedral entre les més mal conservades de tot l'Estat, i sens dubte aquella, acabada de restaurar, en més dolent estat de neteja.
Alguna de les bigues verticals, que suporten el pes de les campanes durant el moviment, ha sigut parcialment buidada per amagar el pas dels cables, actuació extremadament discutible.
Coloms i altres plagues Els coloms, que fan niu per tota la sala de campanes, són una important causa de brutícia i de deteriorament d'unes instal·lacions que ja no semblen restaurades de fa poc, i en les quals caldria intervenir, de nou, de manera urgent.
L'entrada de coloms es produeix a causa del tancament incomplet de les xarxes de filferro que cobreixen incompletament els finestrals, deixant pas als ocells. Un element afegit es la utilització, contrària als valors d'un monument, del campanar com suport de cartells, imatges lluminoses, estels amb llums i altres elements decoratius que no sols fan malbé la fàbrica i desfiguren un element arquitectònic tan net i significatiu com aquest campanar; també faciliten l'entrada de coloms, ja que durant la utilització de la torre com suport de cartells, les proteccions metàl·liques es tanquen mal o fins i tot es deixen obertes.
Campanes El conjunt de campanes de la Catedral és bé conegut gràcies als estudis de Mossèn TORRES i PETERS, que aclareixen alguns dubtes, com ara noms que apareixen a les campanes i no són dels fonedors sinó dels preveres que les manaren fer.
Hi ha doncs cinc campanes: la Xica o dels Quarts, de 1680; el Sant Sagrat, la més antiga, de 1565; la Santa Creu, de Miquel OMAR, de 1583; la Santa Bàrbara, de 1630 i la campana major o de Sanctus, fosa com la més petita per Pere RIBOT, també en 1680. Tot i que es troben en un moment de canvi, pel que fa a l'epigrafia campanística, cap de les campanes utilitza epigrafia de caràcters gòtics, tant en minúscula (habitual en aquells segles) com majúscula (més antiga a les nostres terres, però encara habitual en els segles XVI i XVII a terres de Castilla). Únicament la campana més antiga utilitza una iconografia encara gòtica de la Mare de Déu amb el Nen.
CALVETE diu seguint fonts de la catedral que no esmenta, "que no se tiene idea del peso de estas campanas pero creemos que pueden considerarse como grandes campanas". Vist la grandària mitjana de campanes, aquest és un dels conjunts més lleugers: potser seran les més xicotetes entre totes les catedrals estudiades. L'autèntica importància d'aquestes campanes consisteix no en el seu pes, sinó en la coherència del conjunt, i l'antiguitat, que les converteix en grans, no pels seus quilos, sinó pel seu valor documental, epigràfic, acústic i tecnològic.
De fet, cadascuna de les campanes del conjunt mereixeria ser declarada com Bé d'Interès Cultural Moble, degut a la seva antiguitat.
Tocs tradicionals de campanes Mossèn TORRES i PETERS descriu, en un parell d'articles, els tocs antics de la Catedral que van durar, en alguns casos, fins als anys 1960, en els quals finalment es van electrificar les campanes. Aquests textos ens aporten nombroses informacions tant sobre els significats i els moments dels tocs com de la manera d'interpretar-los.
Probablement, com a la Catedral de Mallorca o la Catedral de València, ja en el segle XVI eren els escolans els encarregats de pujar a tocar, i baixar a fer el seu treball auxiliar durant els actes litúrgics de matí, mig dia, tarda i nit.
No obstant, com a les altres Catedrals, els escolans tindrien ajuda per a les festes majors o extraordinàries, en les quals, com és conegut, no es pot estar a missa i repicant.
Curiosament, en 1588, manaren que s'esventaren les campanes i que no es repicaren, ja que el repic seria la causa de trencament de campanes. La nostra experiència és justament la contrària: sembla pràcticament impossible trencar una campana a batallades, i és molt més fàcil fer-ho ventant-la (o voltejant-la). Allò que trenca les campanes, amb seguretat, no és la forma de tocar, sinó la conservació: si el batall és adequat per al toc (per a ventar cal batalls menors que per a repicar exclusivament), i si està bé lligat, ja que un batall despenjat o curt colpeja la campana en llocs més fràgils, i per tant facilita el trencament, sobre tot si els tocs són excessivament prolongats. La major part dels tocs s'interpretava des de la mateixa sala de campanes, però hi havia cordes llargues fins als peus del campanar per tocar els senyals quotidians: la campana major conserva una triple marca de desgast: l'habitual doble desgast, perpendicular al moviment de la campana, i una tercera, molt més profunda, orientada cap al centre de la torre, des d'on baixaria una corda per tocar cada dia.
Els diversos tocs quotidians no sols tenien un evident significat religiós, sinó que també organitzaven la vida comunitària d'Eivissa, per la qual cosa alguns eren pagats per la "Universitat", és a dir pel municipi.
El primer toc que organitza el temps és el "toc d'Aves Maries", tocat a l'alba, al migdia i a la nit, marcant els límits de la jornada, és a dir el temps en el qual el sol està present i permet la vida comunitària en una societat tradicional sense enllumenament públic, per exemple. Si aquests tocs eren a moments fixes però horari variable (alba, nit), el toc de les ànimes, a les vuit en hivern i a les nou en estiu marcava l'inici de la nit, el temps dels difunts, però també el senyal de romandre a casa.
Els escolans, en 1664 havien de fer també el toc de la missa matinal i de la missa darrera, ordenant així també el temps matinal. Cal recordar que en la tradició antiga la comunió, i per conseqüent la missa, s'havia de consumir en dejuni des de la nit anterior, i per tant no podia celebrar-se més tard de les onze del matí. Si, a més, l'horari de referència era l'horari solar, a les dotze, l'únic moment en el qual era possible coordinar els rellotges (per ésser el sol al punt més alt), no sols era el moment de les Ave Maries del migdia; també el moment de menjar, temps que correspon a les dues hores actuals.
Altres tocs eren clarament de crida, com ara els avisos per a les reunions ordinàries i extraordinàries del Capítol, és a dir tots els clergues que treballaven a la Catedral.
Els tocs de cor anunciaven generalment al llarg de la mitja hora prèvia a l'ofici, no sols l'acte sinó també "la classe", és a dir la categoria litúrgica del dia, al menys tocs de laudes, de nona, de vespres i de completes així com de matines per la nit. Durant la missa major algunes senyals, especialment el Toc de Sanctus, durant la Consagració, anaven informant del transcurs dels rituals.
Tot i que la nit era moment de silenci, aquest es trencava en el cas de morts molt extraordinaris, així com a la Nit dels Morts, entre el primer i el segon dia de novembre. Els tocs de morts eren diferents segons el sexe, l'edat així com la categoria social dels difunts. També s'assenyalava l'Extrema Unció, als moribunds.
Hi havia tocs de processó, tocs de consell o tocs de queda, aquest últim precedint al toc d'ànimes que tancava, com hem dit, el cicle diari.
En conseqüència, el rellotge i els seus tocs, utilitzant les mateixes campanes de la Catedral, eren una referència relativament inútil, ja que les hores són iguals, de dia o de nit, en estiu o en hivern, i no indiquen, al contrari dels tocs litúrgics, el moment de la jornada, i per tant la possibilitat de fer (o de no fer) activitats segons la presència del sol i de la seva llum.
Finalment hi havia un toc de protecció, fins i tot pagat per la Universitat, que utilitzava la campana més antiga existent en la Catedral, la inscripció de la qual justament vol protegir "contra llamps": es tractava del toc de Sant Sagrat o de tempesta.
En temps de Manuel ABAD y LASIERRA, primer bisbe d'Eivissa (1783-1787) es redacta un Ceremonial de la Santa Iglesia Catedral de Iviza el qual dedica el capítol 29 al modo de tocar las campanas para el Oficio Divino
El text, publicat també per TORRES i PETERS, és interessant perquè descriu molt exactament els tocs de manera bastant semblant als tocs aragonesos: no en va el bisbe havia nascut a un poble aragonès. Fins i tot s'empren paraules aragoneses en un text escrit en español: bandear amb el significat de voltejar, o cimbalico per a la campana menor, de senyals. És evident que el bandeo vol dir volta completa de la campana, ja que hi ha tocs a media vuelta.
L'esquema de tocs és també l'aragonès: quan volten les campanes, es repica abans i després, i això per a les festes distingides; per a les festes sols es repica amb més o menys campanes segons la solemnitat.
Els tocs són els següents:
Primera Clase
Para las fiestas de primera clase distinguida se tocarán las campanas la víspera a las doce del día haciendo un repique con todas ellas, luego se voltearán, abandearán y después otro repique: y si la fiesta es sólo de primera clase, se dará un repique con todas las campanas.
Para vísperas y maitines se toca media hora antes de empezar, en el primer cuarto se hace un repique con todas las campanas, luego se voltean todas y después un repique: si la festividad no es de las distinguidas, se hacen estos toques un poco más breves y el segundo cuarto se bandea el cimbalico a pausas. Tocada la hora para empezar el oficio se deja caer el cimbalico y se da otro repique breve con todas las campanas.
Para la prima y misa conventual se empezará a tocar a las 8 del mismo modo que a vísperas, a los dos cuartos para las 9 se repite el mismo toque y a los tres cuartos se toca el cimbalico como está prevenido. Tocada la hora se deja caer el cimbalico y se da un repique breve con todas las campanas.
Para las segundas vísperas se toca como a las primeras.
Segunda clase
Para vísperas y maitines de segunda clase se tocará media hora antes de empezarlas: en el primer cuarto se hace un repique con todas las campanas y se darán 18 o 20 vueltas a la segunda campana; no se da segundo repique y al segundo cuarto se bandea el cimbalico. Tocada la hora se deja caer y se hace un breve repique.
Para prima y misa conventual se empieza a tocar una hora antes, que es a las ocho, se hace el repique como a vísperas y se bandea la segunda campana: a los dos cuartos para las nueve se repite el mismo toque y a los tres cuartos el cimbalico. Tocada la hora se deja caer y se da un breve repique.
Oficio doble
Para vísperas se toca media hora antes dando un repique de medio cuarto con las dos campanas pequeñas y la grande o primera y al cuarto se bandea el cimbalico. Tocada la hora se deja caer y se da otro repique breve con las mismas campanas.
Para maitines se toca media hora antes dando 25 o 30 vueltas a la tercera campana: al segundo cuarto se bandea el cimbalico. Tocada la hora se deja caer y después se deja caer también la tercera campana.
Para prima y misa conventual se toca una hora antes de empezar dando 18 o 20 vueltas a la segunda campana, luego para y a la media hora da a la misma campana 8 golpes a media vuelta y la para: a los tres cuartos el cimbalico. Tocada la hora deja caerlo, luego deja caer la otra campana y después un repique con las mismas campanas que a vísperas.
Oficio semidoble y de feria
Para el oficio semidoble y de feria se tocará del mismo modo que para el doble, con la diferencia que en lugar de la campana 1ª o grande se tocará la segunda para los repiques: y siempre y cuando se pongan o se habiliten más campanas, se podrá acordar el modo de tocar a los oficios simples y feriales.
Toques en tiempo de Cuaresma
Para tocar a vísperas en tiempo de Cuaresma que se celebran por la mañana se observará el mismo método respectivo que antecede, empezando a tocar luego que se haya alzado a Dios en la misa de feria, abreviando los toques, respecto que al concluir la misa se han de empezar las vísperas.
Para completas en los mismos días de Cuaresma se empezará a tocar media hora antes, dando golpes el primer cuarto con la campana 3ª y el segundo cuarto el cimbalico: si la fiesta es de 2ª clase se darán los golpes con la campana 2ª y si es de 1ª clase los golpes serán con la campana 1ª o mayor.
Otros toques
En los sábados que se canta la misa de la Virgen se señalará después de haber tocado la campana a la media para las 9 bandeando la 3ª campana con 18 o 20 vueltas y la deja caer; y al empezar vísperas en los mismos días señalará la Salve que se ha de cantar al concluirlas dando un repique con todas las campanas, y si es en tiempo de Cuaresma señalará la Salve al empezar completas, a no ser que las vísperas o completas fuesen de primera clase, que entonces la señalará un cuarto antes de cantarla: y el mismo toque hará en las vísperas de las solemnidades mayores de María Santísima en que se canta también la Salve.
Se tocará al tiempo que se pase claustro, repicando con todas las campanas.
En los días que hay sermón se señalará también media hora antes de predicar, dando golpes muy despacio con la campana mayor, y al tiempo que se haya empezado la misa donde se ha de predicar, dará 10 o 12 golpes seguidos con la misma campana.
Cuando ocurre procesión general la señalará media hora antes dando un repique con todas las campanas y, cuando salga la procesión de la iglesia, hará otro, y así irá repitiendo los toques todo el tiempo que dure la procesión, procurando que estos repiques sean distintos de los que se hacen para festividad y que por ellos se conozca la función que se señala.
En la procesión del Corpus se bandearán todas las campanas a pausas, todo el tiempo que el Santísimo esté fuera de la iglesia y siempre y cuando se espone y reserva se dará un repique.
Las Rogaciones o Letanías las señalará la tarde antes al toque de las Ave Marías.
Todos los días se tocará el Ave María al romper el alba, a las doce y por la tarde al oscurecerse el día.
El toque de Ánimas será, desde Santa Cruz de Mayo hasta Santa Cruz de Setiembre a las 9 de la noche y lo restante del año a las 8.
Los días de ayuno los señalará la tarde antes al toque de las Ave Marías dando 15 golpes con la campana segunda.
La víspera de Ánimas o la tarde de Todos los Santos se tocará a muerto general o de Cabildo desde vísperas hasta las diez de la noche un toque en cada hora, y a las 5 de la mañana resumirá los toques hasta las 7 de la mañana y después se señalará la misa y el responso general.
Siempre y cuando aconteciere algún incendio en esta Ciudad o su Arraval se tocará la campana mayor dando golpes seguidos.
Tocs actuals de campanes El conjunt està regit, en 2007, per un ordinador ECAT "cronos 20" amb les següents indicacions:
F1 - MISSA T. O.
F2 - REPICA
F3 - MISSA SOLEMNIT.
F4 - VOLTEIG GENERAL
F5 - MISSA FERIA
que poden interpretar-se com MISSA DE TEMPS ORDINARI, REPICADA, MISSA DE SOLEMNITAT, VOLTEIG GENERAL i MISSA DE FÈRIA.
Igualment hi ha una sèrie d'indicacions V1 - B1 - M1 ... V5 - B5 - M5 que corresponen a VOLTEIG de la campana 1 a 5, BALANCEIG (o BRANDEIG) i REPIC de les campanes corresponents. Ignorem si la numeració correspon de menor a major o de major a menor.
Hi ha igualment una sèrie de tocs programats, com l'Ave Maria a les 12, que consisteix en tres vegades tres cops de la campana major.
També es toquen els quarts amb la campana menor i les hores amb la major.
Tocs proposats de campanes A l'espera de verificar la programació de l'ordinador cal recordar que els mecanismes actuals permeten interpretar tots els tocs antics prescrits per ABAD y LASIERRA i que igualment permeten interpretar-los de manera manual.
Visites als campanars En l'estat actual no sembla factible ni recomanable la visita pública del campanar, degut a l'estat de conservació del conjunt.
Intervencions En 2004 el Consell Insular va finançar la restauració del conjunt. No obstant el projecte de restauració fou redactat per tècnics d'aquella Administració, desconeixedors de la cultura tradicional de les campanes, i de les noves tecnologies aplicables.
Probablement el resultat fou bastant acceptable, degut a la professionalitat de l'empresa restauradora, 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. que va aplicar els seus coneixements malgrat les propostes dels tècnics.
No es van netejar les campanes, actuació absolutament necessària per recuperar la sonoritat original en bronzes recoberts per una espessa capa de brutícia.
Actuacions urgents Cal tancar, de manera urgent, totes les entrades d'ocells tant a les escales com a la sala de campanes.
Igualment cal evitar l'ús del campanar per altra cosa que no sigui el toc de les campanes o possibles visites guiades (és a dir utilització actual de la torre per posar cartells, llums o altres efectes visuals).
Propostes El campanar ha de servir, exclusivament, per allò que fou creat, és a dir per suport físic i sonor de les campanes.
Una volta tancades, definitivament, les finestres de la torre, inclòs la porta d'accés al nivell de les campanes, la qual ha de ser al menys protegida, cal netejar les campanes, presumiblement en la mateixa sala i sense despenjar-les de les seves instal·lacions.
La neteja de les campanes per sorra humida a baixa pressió, que fou omesa per desconeixement, és molt menys agressiva que l'espessa i àcida capa d'excrement que cobreix i ataca per fora el bronze i la capa de tosca interna, acumulada durant segles, que desfigura la sonoritat i retalla la ressonància d'aquestes campanes.
Aquesta neteja és urgent i imprescindible per mantenir uns valors essencialment sonors i per evitar l'avançat procés de degradació actual degut als coloms, i que pot fer malbé en molt poc de temps tot allò que es va recuperar mitjançant la recent restauració del conjunt.
Cal reposar els elements auxiliars per al toc manual (com ara la palanca per tocar la campana major, a hores d'ara trencada) i tractar de formar un grup de campaners manuals que, com a les Catedrals de Mallorca o de València, toquen per a les festes litúrgiques (sobre tot en la segona catedral on sonen totes les festes de l'any de manera exclusivament manual). També caldria aprofitar aquest conjunt, possiblement la música viva més antiga de Dalt Vila, per fer un o diversos concerts manuals dels tocs tradicionals, recuperant un so que no sols ha de ser interpretat per màquines. I cal verificar que els enregistraments realitzats corresponen a allò marcat per les normes de la Catedral del segle XVIII, ja que els mecanismes instal·lats permeten tota classe de variacions, fins i tot deixar les campanes invertides entre toc i toc.
Finalment, i amb el conjunt restaurat i el balcó protegit de la sala de campanes, caldria organitzar visites, pensem que guiades, al conjunt fins i tot en els moments de toc, ja que si toquen de manera automàtica les campanes, degut a l'alçada on es troben, és possible el pas de persones per baix sense perill, gaudint així en directe d'una música inconfusible i única. En conseqüència les diverses sales del campanar podrien servir per explicar la història del temple, de la torre i dels tocs, i no servir de magatzems com a hores d'ara.
Autor
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (01-10-1992)
  • TORRES i PETERS, Francesc Xavier (11-04-2000)
  • TORRES i PETERS, Francesc Xavier (08-02-2002)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (15-09-2007)
  • Matraca
    Les "massoles" figuren ja esmentades en 1502.

     

    Rogle, roda de campanes
    El "rotlo" o rotgle de campanes es trobava en la mateixa capella lateral, on ara s'ubica, a un altre mur i a major alçària, com mostren les marques en el mur.
    Compta amb dotze campanes, algunes de les quals tenen cordons decoratius i una sembla tenir una imatge, difícil de documentar. Aparentment les campanes són anepigràfiques.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Ibiza1991
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Maria la Major d'Eivissa - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    MATUTES, EstherLos expertos avisan: las campanas de la catedral pueden desaparecer2001
    TORRES i PETERS, Francesc X.La veu de Déu: palitroques, maçoles i campanes2002
    TORRES i PETERS, Francesc XavierTocs del Campanar de la Catedral d'Eivissa a partir de 17842002
    TORRES i PETERS, Francesc XavierTocs del campanar de l'Església de Santa Maria d'Eivissa al llarg de la història2002
    LLOP i BAYO, FrancescLa palabra "Relox" y sus significados2003
    HERRANZ, J.El viernes al mediodía las campanas de la Catedral volverán a sonar como antaño2004
    HERRANZ, JulioLa catedral recupera la tradición del toque de matraca en los tres días de la Pasión2004
    LLOP i BAYO, FrancescEl més alt instrument sonor2004
    PRATS, XescuLa campana restaurada en Alemania vuelve a la torre de la catedral2004
    TORRES PETERS, Francesc XavierMúsica Popular tradicional a l'Església d'Eivissa2004
    HERRANZ, JulioCuando la "Ultima multis" era de piedra2007
    2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.Tríptico2010
    RIBAS, PepEl reloj de la catedral, de nuevo en proceso de reparación2010
    FERRER, AlbertoCampanadas vía satélite2011
    FERRER, Joan LluísLa música de Dios2011
    REDACCIÓNLas campanas pitiusas abren las Jornades de Cultura2011
    REDACCIÓNLas campanas pitiusas abren las Jornades de Cultura2011
    SÁNCHEZ, RaquelUn arquitecto denuncia que las obras del Parador incumplen la ley de Patrimonio2011
    TORRES i PETERS, Francesc XavierLa veu de Déu: campanes de les Pitiüses2011
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAUna Mar de Sons. Concert de Campanes2016
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    CIRES, CarmenLa catedral de Ibiza celebra hoy su primer concierto de campanas en ‘Una Mar de Sons’2016
    CIRES, CarmenLa catedral de Ibiza celebra hoy su primer concierto de campanas en ‘Una Mar de Sons’2016
    L ROMERO, José MiguelLas campanas de la catedral vuelven a ser volteadas a mano2016
    L. ROMERO, José MiguelConcierto histórico de campanas en la catedral de Ibiza2016
    L. ROMERO, José MiguelConcierto histórico de campanas en la catedral de Ibiza2016
    L. ROMERO, José MiguelConcierto histórico de campanas en la catedral de Ibiza2016
    L. ROMERO, José MiguelCampanas que suenan igual desde el siglo XVI2016
    L. ROMERO, José MiguelCampanas que suenan igual desde el siglo XVI2016
    SEBASTIÁN, AmàliaLas campanas de la catedral de Ibiza vuelven a cobrar vida2016
    TORRES, MartaConcierto de las campanas de la catedral de Ibiza2016
    CATANZARO, MicheleLa mà de l'artesà dona a cada campana el seu so únic2017

    Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaAudioDataDuració
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUConcert de campanes a Eivissa - Entrevista 26-12-201614:02

    Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaVídeoDataDuració
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAConcierto de Campanas "Una Mar de Sons" 07-12-201601:06
    LLOP MIGUEL, MAUROConcierto de Campanas "Una Mar de Sons" 07-12-201601:06
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUConcierto de Campanas "Una Mar de Sons" 07-12-201601:06
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAConcierto de campanas 'Una mar de sons' 08-12-201601:00
    LLOP MIGUEL, MAUROConcierto de campanas 'Una mar de sons' 08-12-201601:00
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUConcierto de campanas 'Una mar de sons' 08-12-201601:00
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIALa catedral de Ibiza celebra hoy su primer concierto de campanas en ‘Una Mar de Sons’ 08-12-201600:16
    LLOP MIGUEL, MAUROLa catedral de Ibiza celebra hoy su primer concierto de campanas en ‘Una Mar de Sons’ 08-12-201600:16
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEULa catedral de Ibiza celebra hoy su primer concierto de campanas en ‘Una Mar de Sons’ 08-12-201600:16
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAConcert de Campanes a Eivissa 09-12-201600:47
    LLOP MIGUEL, MAUROConcert de Campanes a Eivissa 09-12-201600:47
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUConcert de Campanes a Eivissa 09-12-201600:47
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAConcert de Campanes a la Catedral d'Eivissa 09-12-201602:20
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAConcert de Campanes a la Catedral d'Eivissa 09-12-201602:20
    LLOP MIGUEL, MAUROConcert de Campanes a la Catedral d'Eivissa 09-12-201602:20
    MARTÍNEZ ROIG, ELISEUConcert de Campanes a la Catedral d'Eivissa 09-12-201602:20
    126 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 07-06-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de campanesCampana Xica o dels Quarts (1)RIBOT, PERE16805386
    Sala de campanesSant Sagrat (2)156564152
    Sala de campanesSanta Creu (3)OMAR, MIQUEL158376254
    Sala de campanesSanta Bàrbara (4)163092451
    Sala de campanesCampana major o de Sanctus (5)RIBOT, PERE1680102614

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Desaparegut Parat

    Data de construcció 1498
    Descripció Hi ha notícia d'un rellotge ja en 1498, quan Martí PRATS curava d'ell. En 1502 la Universitat (òrgan de govern insular) i els pares del primer Beneficiat, mossèn Bartomeu MARTÍ, creen el Benefici del Rellotge, comprometent-se a fer la "spera o mostra de comptar les horas de part de fora". Poc després es tallaria en el mur del campanar l'antiga mostra que està encara (despintada) uns quants metres per davall l'actual. Són nombroses les referències de reparacions i canvis de maquinària en anys i segles posteriors.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2007
    1 Fotos
    Rellotge mecànic (2)


    Existent En marxa

    AutorBLASCO, MANUFACTURAS
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1966
    Descripció La mostra és d'estructura metàl·lica i 13 panells de vidre pintats (els 12 números i el rodó central). En cada un dels perifèrics apareix la xifra corresponent pintada per la part interior, en caràcters romans, amb l'habitual representació del "IIII" per al 4, mentre que el circular central ha sigut substituït per un sense decoració. Probablement posaria el nom dels instal·ladors "BLASCO / ROQUETAS". Les agulles estan connectades al rellotge, que continua funcionant i és de gestió municipal, mentre que el toc de les campanes es controla per l'ordinador. D'aquesta manera el so correspon a l'hora exacta, determinada per radiofreqüència, mentre que les agulles són mogudes pel mecanisme. És una molt bona solució per mantenir en funcionament el rellotge, i reservar els tocs a l'ordinador de la torre.
    Del rellotge ara existent: "MANUFACTURAS BLASCO ROQUETAS / Nº de bastidor 1078"
    Penjat a la paret hi ha un cartell que diu: "Reloj adquirido por el MI Ayuntamiento, presidido por D. Eugenio A(...), en suscripción popular iniciada por D. Vicente PEREYRA MORANTE. Inaugurado el 1º Enero 1930." (signat per J. BONED).
    Un cartellet emmarcat i amb vidre: "Manufacturas Blasco de Relojes Públicos. Roquetas / Tortosa. Indicaciones y cuidados... 5 de agosto de 1966."
    Un tauló de fusta sobre el qual es troben restes del mall extern del toc d'hores de la campana major porta la inscripció manuscrita en almagra, "I946", amb el 4 invertit, el qual pot donar data d'una reparació o reposició.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2007
    15 Fotos
    Inventari general de rellotges

    Ordinadors

    Ordinador (1)


    Existent En marxa

    AutorECAT
    Empresa de manteniment2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, S. L.
    Data de construcció 2004
    Descripció Ordinador que gestiona els tocs de les campanes, tant litúrgics com horaris, mentre que la mostra o esfera del rellotge és gestionada pel rellotge mecànic, de manteniment municipal.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2007
    2 Fotos
    Inventari general d'ordinadors
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • EIVISSA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 53 Visitants: 53 Usuaris: 0