Inventari de Campanes

Catedral de l'Assumpció de Maria, Catedral Nova - LLEIDA (CATALUNYA)

(Referència: 2041)


Alçada del campanar 39.39
Descripció Després del forçós abandonament de la Seu Vella el 1707, el Capítol en solitari i altres vegades recolzat per la Paeria intentaren restituir en vàries ocasions i sense fortuna la litúrgia a la Seu. Un cop la Seu fou convertida en caserna militar, el culte catedralici, de primer, traslladà les seves funcions a la Companyia de Jesús per passar tot seguit a la parroquial de Sant Llorenç. Als regnats de Felip V i Ferran VI, la ciutat de Lleida seguia sense catedral. Fou Carles III qui després d’estudiar la situació concedí el permís i part del finançament per la construcció d'una nova catedral, amb la condició que es renunciés definitivament a la Seu ja convertida en caserna militar.

La Seu Nova sota l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu fou projectada per l’enginyer militar Pere Martín Zermeño i consagrada el 27 de maig de 1781 pel bisbe Juan Antonio Sánchez Ferragudo. Amb la construcció de la nova fàbrica es va dotar a la Seu de ric mobiliari i objectes litúrgics acord amb els nous corrents estètics del moment, tot i que ens resta d’època anterior la imatge de la Verge del Blau obra de Jordi Safont i altres objectes. Cal destacar que el bisbe Ferragudo féu gala d’un gran mecenatge episcopal amb l’adquisició i finançament de grans obres d’artistes de ressò internacional, que el portà fins i tot a Roma per encarregar a Lluís Valadier les grans àmfores pels Sants Olis, objectes que sucumbiren a l’espoli de la Guerra del Francès. Quant a la confecció de retaules hi intervingueren nombrosos artistes del país i forans d’entre els que destaquem a Adán i Bonifàs.

A l’any de la inauguració, la Seu sofrí un incendi en el que es perdé el retaule major obra de Joan Adam. De l’informe que en feu en Sabatini –director de l’obra- destacarem el fet, entre altres, que s’hagué de blanquejar l’interior de la catedral i composar les vidrieres que havien estat realitzades pel vitraller català Francesc Saladrigues. Des de la seva consagració, la Seu nova tingué una sèrie d’infortunis, així, el 13 de maig de 1808 la Seu, va ser novament incendiada i espoliada i es perderen importants objectes litúrgics, especialment peces d’orfebreria com la gran custòdia gòtica procedent de la Seu Vella i obra de Ferrer Guerau. Per pal·liar la mancança d’objectes litúrgics algunes peces foren portades del monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Després dels fets de 1810 els canonges varen fer de nou comandes, preferentment peces d’orfebreria, algunes de les quals sucumbiren de nou en la darrera contesa civil, en la que s’originà un nou incendi, que deixà la catedral desprovista de tot l’ornament que l’embellia i es perderen els retaules i importants obres com el cor de Lluís Bonifàs entre altres. Després dels fets del 1936, el Capítol Catedral es traslladà de nou a la parroquial de Sant Llorenç, fins que la Seu fou restaurada. El 28 de setembre de 1955 la Catedral s’obrí de nou al culte.(www.bisbatlleida.org).

De manera singular, el campanar de la Seu Vella, ara convertida en monument obert al públic i en permanent procés de restauració, el campanar, diem, és utilitzat com campanar catedralici. En conseqüència, no hi ha (ni hi ha hagut) cap campana als dos campanars de la Catedral Nova. Tampoc hi ha a l'espadanyeta, ubicada sobre les cobertes i a prop de l'altar major, i que segurament servia per avisar als campaners. Aquesta campaneta, com les altres, va desaparèixer al 1936, i sols resta l'espadanya buida.



Altitud: 150'4 metres.
Església neoclàssica aixecada entre el 1761 i el 1790. La façana principal presenta tres grans arcades d'arc de mig punt que donen entrada al porxo cobert per voltes bufades i tancat amb un enreixat de ferro, tot plegat constitueix l'atri; els murs, de carreus ben escairats, estan recorreguts en la part frontal per pilastres dobles de capitell corinti entre arcada i arcada; una cornisa horitzontal dóna pas a un cos amb terrat i balustrada.
Consta de tres naus de similar alçada i un transsepte; tot el conjunt queda precedit per un atri porticat ja indicat. Les naus tenen cinc trams, un d'ells correspon al transsepte, i estan cobertes per voltes bufades que descansen en cinc arcs torals de mig punt; estan separades per robustos pilars amb pilastres estriades de capitells corintis adossades a cada cara; sobre d'ells descansen arcs formers de mig punt; el presbiteri té forma semicircular i està prolongat per un tram; al seu darrera, limitat per un mur que el tanca, s'hi forma una girola. A l'entrada hi ha un cancell de fusta molt digne; un cor es troba sobre el braç esquerre del transsepte damunt un arc rebaixat i una volta bufada; s'hi allotja un orgue. Els seus murs tenen paraments de pedra ben carreuada de les pedreres de la Curullada, a la Segarra.
Dimensions: la nau central més la girola té una llargada de 76'10 metres; l'atri té una fondària de 5'58 metres; per tant, tenim com a mesures totals les següents: 81'72 x 10'79 x 23'80 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total de les tres naus fa 28'25 metres i des del fons de les capelles laterals arriba a 40'08 metres d'amplada. El transsepte en fa 40'00 x 10'30 x 8'56.
Arquitectes: Pedro Martín Cermeño, Francesc Sabatini i Josep Prats; el mestre d'obres Francesc Melet i Pla (1717-1814) i molts altres.
Guarda a la capella de la Mare de Déu de Montserrat pintures murals de Josep Obiols (1894-1967) del 1960; una talla anomenada la Mare de Déu del Blau (no del color blau sinó del cop rebut que li ha deixat una marca o “blau” al front) de 2'15 metres d'alçada i 0'68 de base, obra del 1447 de Jordi Safont, mestre major de la Seu; el quadre l'Agonia de Jesús del pintor neoclàssic Rafael Mengs, les pintures (1955) de Josep Serra Santa a la volta del presbiteri, un Santcrist de vori i uns tapissos d'escola flamenca; el 2014 s'hi ha incorporat el grup de Santa Teresa Jornet i un pobre de l'escultor valencià Xavier Margarit en una capella de la girola.
Campanars. Encara que el de la Seu (la catedral medieval) segueix essent el que té funcions litúrgiques, arquitectònicament l'edifici de la Catedral Nova té dues torres neoclàssiques de planta rectangular (8'40 x 7'70 m), una a cada angle de la façana; tenen els caires decorats amb pilastres que sostenen l'entaulament amb una cornisa destacada que les divideix en dos cossos; en el superior hi ha les cel·les de grans finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara; no hi tenen cap campana; les seves baranes són de balustres; estan coronades per una cúpula de racó de claustre de línies sinuoses amb òculs a cada banda i acabades amb una placa horitzontal circular motllurada. Pel campanar o torre de la dreta hi puja una escala del tipus normal català sobre voltes i arrapada als murs amb graons de pedra, barana de fusta i ampli ull central; a la torre de l'esquerra l'escala és de cargol de pedra picada de forma helicoïdal amb un escàs ull central circular.
Situació: als extrems de la façana principal orientada a migdia, sobre el cos de l'edifici.
Alçada: 39'39 metres.
Esveltesa: 4,6
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional 1957-MH-ZA
Identificador: RI-51-0010177
Estat actual Els campanars, les cobertes, i tot el conjunt de la Catedral Nova, està envait per centenars d'ocells, que es concentren per espècies: en les parts altes les cigonyes; a la façana les orenetes i en les cobertes de la part posterior els coloms. Els seus excrements taquen els murs, i també probablement els campanars, oberts i sense cap protecció.
Tocs tradicionals de campanes Probablement l'única campana existent en una espadanya situada sobre el presbiteri, i que va desaparèixer a la guerra civil, servia, exclusivament, per avisar els campaners de la Seu Vella, i que aquests interpretessin els tocs de la Catedral.
Autor
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació del rogle o roda de campanes motoritzat] (1999)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (15-05-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (27-06-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (24-06-2006)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (26-01-2010)
  • Rogle, roda de campanes
    Hi ha un rogle o roda de campanes prop del presbiteri, motoritzat amb un motor continu. Al nostre coneixement és l'únic rogle motoritzat.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    REDACCIÓNetegen el campanar de la Catedral Nova després de la polèmica de les cigonyes2016
    36 Fotos
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-02-2018


  • Fitxa reduïda (PDF)
  • LLEIDA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 71 Visitants: 71 Usuaris: 0