Inventari de Campanes

Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, la Seu - MANRESA (CATALUNYA)

(Referència: 2042)


Alçada del campanar 50.5
Descripció Altitud: 238 metres.
Església aixecada en gòtic català entre el 1322 i el 1486. Consta de tres naus de sis trams coberts amb voltes ogivals simples; estan separades per pilars vuitavats i arcs formers apuntats; la capçalera la forma un absis poligonal de set costats; les naus laterals es comuniquen per la girola darrere l'altar major. Té una cripta del 1576-78 refeta el 1973, i un claustre renaixentista. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra grisenca clara. La porta d'entrada habitual està situada al mur nord, propera al cos del campanar.
Dimensions: 50'00 x 16'68 x 28'65 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada va de pilar a pilar (no els inclou), i la total de les tres naus en fa 32'85; la llargada no inclou el porxo-atri, si li suméssim arribaria als 68 metres.
En el mur de ponent, que seria el frontis als peus de les naus, un arc rodó dovellat rodeja un portal rectangular; el mur queda absolutament llis mostrant només el seu parament de petits carreus; es troba al fons d'un grandiós porxo-atri neogòtic del segle XX obert per tres grans arcades ogivals sobre pilars amb una columna adossada al costat frontal; sosté una terrassa de barana calada per damunt de la qual, en aquest frontis, s'hi obre una magnífica rosassa motllurada i calada. A banda i banda d'aquest porxo s'aixequen unes capelles poligonals amb terrat de baranes calades i, al damunt, unes torrelles octagonals amb finestrals mig tapiats d'arc calat, un a cada cara, i amb una agulla vuitavada de careneres crestades amb un pinacle al cim.
Un portal lateral de l'antiga església romànica adjunt al nou edifici gòtic mostra un timpà amb uns bells relleus romànics, arquivolta soguejada sobre imposta i una columna per banda amb bells capitells romànics figurats; tot recobert per una arcada sobre imposta damunt muntants, tots ells de peces grans ben escairades i de pedra lleugerament grisenca; comunica a un petit claustre.
Arquitectes: Berenguer Montagut com a mestre major, Arnau de Villeres, Ramon Moragues, Martí Ibar, Alonso de Baena, i Joan Font i Guerau Cantarell (1592) pel que fa al campanar. El baptisteri, el frontis i el seu porxo són de principis del segle XX, 1915-34, de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949) fill de Manresa mateix.
Guarda un retaule del segle XIV d'Arnau Bassa, un altre dedicat a l'Esperit Sant obra de Pere Serra (1394) i altres igualment gòtics; diverses escultures gòtiques de pedra policromada, sarcòfags, algunes talles barroques; al Museu de la Seu s'hi guarda un Santcrist del segle XII que fa 100 x 95 cm. sobre una creu de fusta moderna; a la cripta es conserven unes relíquies de sant Fruitós, màrtir tarragoní del segle III procedents del poble veí de Sant Fruitós. Té orgue.
Campanar del 1592 del gòtic tardà. Té planta quadrada (9'50 x 9'50 m) i està coronat per una cornisa sobre caps de biga amb gàrgoles al dessota situades als angles i un terrat amb barana calada. Els seus murs són de carreus petits de pedra un pèl marronosa; té motllures a diversos nivells, a sota dels finestrals i a l'arrencada dels arcs apuntats. La cel·la té dos finestrals d'arc apuntat a cadascun dels quatre costats; al cos del dessota hi ha una esfera de rellotge a la cara nord.
L'escala que permet accedir a la cel·la s'inicia en l'antiga església romànica, el mur que en resta és de tan gruix que l'escala de pedra picada passa pel seu interior i puja recta cosa de 8 metres; segueix pel mur de la nova església gòtica fent-se escala de cargol també de pedra i quan arriba al nivell superior del mur entra al campanar i segueix amunt en estil català, sobre voltes i arrapada als murs i amb barana, així fins a la cel·la i segueix fins a dalt del terrat.
Situació: sobre l'ala nord del temple, proper a la capçalera, adjunt al portal lateral nord.
Alçada: 50'50 metres.
Esveltesa: 5,3
Protecció Bé cultural d'interès nacional
Església de Santa Maria de l'Alba
Tipus: Monument històric
Declaració: 03/06/1931
Identificador: BCIN: 151-MH (IPA: 161)
BIC: RI-51-0000430
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (19-08-2003)
  • ESPINALT, Jaume (20-01-2007)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    CAMPS, GemmaLa campana més gran de la Seu repica de nou2012
    EFEMás de 140 campanarios harán repicar sus campanas en memoria de Verdaguer2013
    EUROPA PRESSLas campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer2012
    7 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 12-03-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de campanesSant Ignasi i Santa Llúcia (1)GUIXÀ197452120
    Sala de campanesSant Martí o dels Quarts (A)161260140
    Sala de campanesAve Maria (2)161261150
    Sala de campanesSant Miquel (3)GUIXÀ197480298
    Sala de campanesSants Màrtirs Patrons de Manresa (4)BARBERÍ, H. DE E. (OLOT)194182350
    Sala de campanesCrist Rei (5)BARBERÍ, H. DE E. (OLOT)1941107750
    Sala de campanesSanta Maria (6)BARBERÍ, H. DE E. (OLOT)19411201050
    Sala de campanesCampana major (7)BARBERÍ, H. DE E. (OLOT)16471251200

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, la Seu - MANRESA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Motor elèctric

    Descripció Es conserva una interessant maquinària de rellotge de 1851 però sense ús, substituîda per ordinador automàtic. El cinemàtic del rellotge és anterior al que varen instal·lar al famós Big Ben de Londres, segons Jaume Espinalt, que ha promogut la recent neteja de la maquinària.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 27-09-2012

  • MANRESA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-12-2017
    Convertir a PDF