Inventari de Campanes

Catedral de Sant Llorenç - SANT FELIU DE LLOBREGAT (CATALUNYA)

(Referència: 2066)



Alçada del campanar 40.2
Descripció Fins a 1939 el campanar de Sant Llorenç era una torre buida, ja que les quatre campanes, dues petites i dues grans, estaven disposades en una espadanya damunt de la porta principal del temple.
El campanar té dos cossos diferenciats: un primer, amb tres nivells, de planta quadrada i diverses obertures, que tan sols tenen efectes estètics, ja que per l´interior hi ha una gran escala perimetral.
La primera planta octagonal és la sala de campanes, amb quatre, de les quals la petita està immobilitzada per l´escala de gat d'accés al segon cos octagonal, on es troba un magnífic rellotge mecànic fora d'ús, i les quatre mostres o esferes amb sengles motors connectats a l´ordinador central.
El conjunt de l´immoble, al qual s´accedeix des del temple, i sense protecció passiva contra els coloms, està ple de brutícia produïda pels ocells.

Catedral de la diòcesi creada el 2004.
Altitud: 25 metres.
Església aixecada després del 1939 en substitució de la primitiva esfondrada el 1936. El seu estil el podríem qualificar de neomedieval. Consta de tres naus capçades per tres absis i d'un transsepte amb un cimbori octagonal sobre trompes al creuer que inclou una cúpula sobre un tambor octagonal. La nau central de cinc trams està coberta per un teginat ric en decoració i amb cassetons quadrats; les naus laterals estan cobertes per cúpules bufades amb una lleugera estructura d'aresta; estan separades de la central per tres columnes per banda i arcs formers de mig punt. El cor es troba en el primer tram i el transsepte en el cinquè; en ell s'hi obren els tres absis, el central semicircular ultrapassat, els laterals poligonals. Els seus murs mostren paraments de grans carreus ben escairats.
El frontis té un portal rectangular amb un timpà semicircular ornat amb un relleu que representa sant Llorenç acompanyat d'un àngel que li mostra unes graelles i d'un captaire a qui ofereix almoina. Envolten el timpà dues grans arcades de mig punt peraltades; la del fons bossellada i ornada de flors inscrites en un cercle, l'exterior amb fulles inscrites en arquets apuntats. Ambdues arcades descansen en columnes adossades als muntants i amb capitells troncocònics decorats amb elements no figuratius. Un bordó motllurat engloba tots aquests elements fins al terra; tots ells de pedra blanca.
A mitja alçada, tres finestres de mig punt peraltat amb gelosies i separades per columnes de grans capitells d'imitació als corintis estan englobades sota un gran arc de mig punt; donen llum al cor. Corona el frontis una cornisa motllurada angular amb un fris d'arcs cecs al dessota i una creu de pedra al cim. Al mur lateral de ponent, a la capçalera del transsepte, hi ha una altra portalada amb un portal rectangular de pedra blanca coronat per una doble arcada de mig punt peraltat que tanca un timpà decorat amb un relleu amb Maria al tron. Dues columnes per banda adossades als muntants sostenen el marc rectangular exterior; l'arcada interior ho està per fines semi-columnes; totes elles tenen capitells troncocònics ornats amb elements decoratius no figuratius. Al seu damunt, després d'una destacada motllura, hi ha oberta una gran rosassa motllurada i calada a imitació d'una de romànica. Igualment n'hi ha una a l'altre braç del transsepte on hi ha una tercera portalada que dóna a dependències parroquials. A la dreta del temple hi ha una capella fonda, la del Santíssim, molt llarga i ampla.
Dimensions: 44'00 x 10'30 x 14'48 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; les tres naus des del fons de les exigües capelles laterals fan una amplada total de 24'54 metres; la cúpula arriba als 22'39 i el transsepte en fa 24'54 x 10'49 x 14'48.
Constructors: empresa Molins, de Josep Molins i el seu fill Llorenç.
Guarda unes pintures murals del 1990 a la capella fonda amb l'escena del Sant Sopar; és obra de Joan Torras i Viver, artista local, i en un altar lateral n'hi ha una altra del pintor local Joaquim Sedó. Guarda també una imatge gòtica del segle XIV de Santa Maria, molt mutilada, sense cap, trobada entre les runes de l'antiga església desapareguda, i un frontal esculpit d'un temps antic, potser del romànic.
Campanar aixecat entre el 1892 al 1933, no destruït en la guerra del 1936. L'últim cos, amb la maquinària i l'esfera del rellotge, es va aixecar, pagat per subscripció popular, a finals dels anys cinquanta i fou acabat el 1961.
Té planta gairebé quadrada (6'30 x 5'95 m) amb dos cossos; a la part alta n'hi ha dos més de vuitavats amb murs de maons rogencs. El primer cos, cúbic, és de carreus de pedra grisenca amb un portal exterior d'entrada al campanar; un altre es troba a l'interior del temple. Una destacada motllura el separa del segon cos de maçoneria; tots dos tenen els caires ressaltats com lesenes cantoneres i tenen sengles motllures amb un fris d'arquets cecs al dessota. El segon cos és el de més alçada; cap a la meitat hi té, a la part frontal, quatre finestretes que il·luminen l'interior; a la part alta s'hi obren dues finestres en arc de mig punt a cada cara menys a la de llevant.
Els cossos superiors octagonals queden separats per una motllura destacada amb un fris d'arquets cecs al dessota; a l'inferior o cel·la tenen finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, alternades les grans i les petites; i una d'estreta a cares alternes en el cos de més amunt. Està coronat per una cornisa destacada i una teulada baixa de vuit vessants. Les finestres de la cel·la són altes i amples alternades amb altres de petites i estretes; les petites tenen per l'exterior unes peanyes amb una petita creu al damunt. Pengen de les finestres tres campanes grans i dues de petites. La més gran del 1791 està dedicada a Sant Pere; la Sant Rarími del 2000 també molt gran penja de la finestra frontal; tres de modernes són Llorença que és gran i dues de petites: Stella Maris i una altra acabada d'arribar de les Borges Blanques el 2011.
S'accedeix a la cel·la per una escala de graons de pedra amb barana d'obra sobre voltes catalanes, arrapada als murs i amb un ample ull central; des de la cel·la es puja al cos superior per una escala de gat amb arcs protectors; s'hi entra a través d'una trapa.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migjorn.
Alçada: 40'20 metres.
Esveltesa: 6,3
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-19207
Estat original Fins a 1936 les campanes estaven disposades fixes penjant de barres metàl•liques ubicades en una espadanya sobre la porta principal del temple. En aquell any les campanes foren llançades al carrer i foses.
Passada la guerra, el temple fou dotat de dues campanes velles, una de les quals es va esquerdar i fou fosa fabricant dues campanes més petites. La més antiga, de Sant Pere, encara sona en el campanar, i fou acompanyada en 2000 d´una quarta campana, major, dedicada a Sant Rarími.
Estat actual El conjunt actual està marcat per una sèrie de circunstàncies que limiten moltíssim les possibitats del campanar. A més de la brutícia, que sens dubte deforma i limita la sonoritat de les campanes, l'stat de les instal•lacions recomana en uns casos i prohibeix en un altre, brandar tres de les quatre campanes, que és la manera tradicional de tocar a Catalunya.
Així la petita no es mot ventar, perquè ho impedeix l'escala d'accés al rellotge. La següent, amb anses característiques de campana de rellotge, té un jou mal fixat, i la campana més antiga, amb un ansa perduda, tampoc està segura. Finalment, la campana nova no té el braç de ferro necessari per brandar-la mitjançant una corda.
Cal destacar una espècie de banc existent en l'arrancada de l'escala, format per una estructura de fusta i unes escaires metàl•liques, que permetia antigament els tocs manuals a distància. Aquest mecanisme té cert interès i haguera de ser restaurat i fins i tot posat en valor.
Coloms i altres plagues El principal problema patrimonial del campanar són els coloms, i és un problema de difícil solució en la sala de campanes. No obstant, en el cos del campanar la protecció és relativament fàcil i necessària, degut a la brutícia i les malalties potencials que poden transmetre aquestes aus.
Cal per tant cobrir tots els accessos del cos quadrangular, mitjançant reixetes d´acer inoxidable. El problema és de més difícil solució en la sala de campanes ja que degut a les seves dimensions, no és possible retraure les campanes cap enrere i disposar reixetes en les finestres, tot i mantenint el brandat tradicional. Probablement l´única solució sigui un programa regular de neteja per part dels campaners que inclogui el desmuntatge immediat de tot niu de colom, per evitar que criin. Es tracta d´harmonitzar la protecció dels coloms amb la protecció no sols dels bronzes sinó la preservació de la seva sonoritat (ja que la brutícia animal ofega el so de les campanes i ataca els seus composants) així com dels campaners (ja que els coloms són portadors, actualment, d'innombrables malalties per als humans.
Campanes El temple compta amb quatre campanes, com tenia des de temps antics. No obstant, les quatre campanes originals foren llençades al carrer en el 1936, i es conserven les fotos impressionants del moment de la caiguda.
Passada la guerra es van dur altres dues, d'origen desconegut, de les quals una va ser refosa per fer les dues petites, un costum relativament habitual en aquells moments. Aquelles tres campanes foren completades amb una quarta en 2000, i les quatre es toquen tant automàticament amb electromalls externs com manualment pel grup de campaners constituït a Sant Feliu en 1996.
Tocs tradicionals de campanes Els antics tocs tradicionals catalans, basats en el moviment de les campanes, van desaparèixer fa potser un segle, perquè en els anys trenta les quatre campanes existents, dos grans i dues petites, estaven situades fixes en una espadanya damunt de la porta principal, tot i que la informació existent no permet saber, de moment, si aquestes campanes es tocaven des del cor, uns metres més avall, o des de la mateixa espadanya, sobretot per als tocs més extraordinaris.
La destrucció d'aquestes campanes i la seva ubicació a la torre, que fins al moment estava buida va permetre recuperar, de manera esporàdica primer i mecànica després, el toc de les campanes. No obstant això, el balanceig de les tres existents es va deixar de practicar probablement a finals dels anys cinquanta, i solament va ser recuperat pels animosos "Campaners de Sant Feliu", que han estat els impulsors de la fosa d'una campana major, dotada d'accessoris tradicionals, dedicada a Sant Rarimi, un dels patrons de la població.
Tocs actuals de campanes Els tocs actuals combinen els mecànics, per a tot tipus de tocs festius, de difunts i quotidians de la nova Catedral, juntament amb els tocs manuals interpretats pels "Campaners de Sant Feliu".
No obstant això, la deficient conservació del conjunt, així com la mecanització incompleta, no permeten ni el balanceig de les quatre, fins i tot parant-les cap amunt, com hauria de ser d'acord amb les tradicions, i tampoc el balanceig automàtic, ja que les campanes no tenen motor per aquest toc.
Tocs proposats de campanes Els tocs proposats estan relacionats amb una restauració global del conjunt que inclogui la possibilitat de balanceig, manual o automàtica de les quatre, així com la interpretació de tot tipus de tocs per uns mecanismes que han de ser considerats com a auxiliars dels campaners, de manera que puguin tocar com aquells, però sense impedir els possibles i necessaris tocs manuals.
Intervencions La intervenció més recent consisteix en la fosa d'una quarta campana, dedicada a Sant Rarimi, i ubicada al lloc més visible, enfront de la plaça, desplaçant així la campana més antiga, ara mitjana.
Probablement en el 2000, s'han instal•lat sengles electromalls a les campanes que no impedeixen el seu balanceig (encara que la petita no pot fer-ho per l'escala existent), controlats per un ordinador que substitueix la maquinària de rellotge mecànic existent a la sala alta, i que segueix al seu lloc d'origen.
Actuacions urgents Tal i com estan les tres campanes menors, cap ha de balancejar sense renovar els jous. Tampoc ho pot fer la petita sense desplaçar l'escala d'accés al rellotge, que ha de ser replantejada per permetre l'accés sense interferir en l'obertura.
Propostes La proposta passa pel desplaçament de l'escala d'accés al rellotge, la renovació dels jous, i la mecanització del conjunt de manera que s'interpretin els tocs tradicionals sense impedir els manuals.
Els tres jous de les petites han de ser renovats, i poden fer-se com el de la major, sempre que es dotin de palanca per al balanceig, i fins i tot d'un topall en el mur per permetre "dur a seure", això és assentar les campanes invertides entre toc i toc. En conseqüència les nanses han d'anar més encastades i la segona campana s'instal·larà de manera que la nansa badajera sigui paral·lela a l'eix de gir i no perpendicular com ara.
Les campanes han de ser netejades, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat ofegada a causa dels excrements que les cobreixen.
També han de ser dotades de motors i de electromalls, situats tots dos a la part esquerra, de manera que sigui possible tocar-les tant automàtica com i sobretot manualment.
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2005)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (01-08-2007)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (09-10-2011)
  • Rogle, roda de campanes
    La ubicació del "rotllo" de campanes és peculiar, i correspón a un ús força limitat de la roda de campanes, ja que es troba en el cor, al fons de la nau. Probablement caldria reubicar-lo prop de la sagristia, i integrar-lo en les celebracions catedralícies, especialment en els pontificals celebrats pel bisbe de Sant Feliu.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    AMICS DE LES CAMPANES I CAMPANERS DEL BISBAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT1ª Jornada Tocs i Campanes 20142014
    Campaners de Sant Feliu de LlobregatCampaners de Sant Feliu de Llobregat2000
    Campaners de Sant Feliu de LlobregatComunicat dels Campaners de Sant Feliu de Llobregat reprenent la seua activitat2011
    Campaners de Sant Feliu de LlobregatComunicat de dissolució de la colla de Campaners de Sant Feliu de Llobregat2011
    COLLA DE CAMPANERS DE LA SEU DE SANT LLORENÇ DE SANT FELIU DE LLOBREGATTrobada Campaners Diòcesis Sant Feliu de Llobregat2011
    E-notíciesEl Obispado de Sant Feliu obliga a retirar la senyera2011
    EFERC pide dimisión del obispo de Sant Feliu por ordenar quitar "senyera" Diada2011
    EFECampaneros de Sant Feliu renuncian porque obispo les obligó descolgar senyera2011
    EL FARLa Colla de Campaners organitza un nou repic solidari2015
    EUROPA PRESSLas campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer2012
    EUROPA PRESSLa Catedral de Sant Feliu dejará de tocar los cuartos para no molestar2015
    FET A SANT FELIUEls campaners recullen 618 euros per la Marató Contra la Pobresa de TV32012
    FetaSantFeliu.catLa colla de Campaners de Sant Feliu es dissol després de quinze anys2011
    LLOP i BAYO, FrancescDestrucció de campanes durant la Guerra Civil2015
    PÉREZ, SandraCampanes per a la concòrdia a Sant Feliu2011
    PORTAL DE TU CIUDAD.comEls campaners de Sant Feliu recapten 450 kg de menjar i 525 € per Càritas2013
    SERRA, JoanEls campaners de Sant Feliu de Llobregat denuncien que el bisbat els va fer retirar la senyera per la Diada 2011
    SOCIETATEls campaners han organitzat per aquest cap de setmana un repic solidari2013
    51 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 02-06-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    sala de campanesAve Maris Stella (1)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)19465072
    sala de campanesLlorença (2)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)194675244
    sala de campanesRarímia (3)PACCARD (ANNECY)200095496
    sala de campanesSant Pere (4)BORRÁS, ANDRÉS1791108729

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de Sant Llorenç - SANT FELIU DE LLOBREGAT (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Motor elèctric

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Empresa de mantenimentFERRÉ (ROQUETES)
    Descripció La Catedral conserva, en la part alta del campanar, un magnífic rellotge mecànic, que ha sigut substituït recentment per un ordinador, encara que el mecanisme es troba en acceptable estat de conservació.

    Tot i que el temple no està protegit directament per la Llei del Patrimoni Cultural, la utilització de propaganda en les mostres o esferes del rellotge no es pròpia d'un temple convertit ara en Catedral. Cal dir, a més, que la publicitat no correspon a la marca original del rellotge "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS" ni a la de l´ordinador, sinó a l´instal•lador "F. FERRE / ROQUETES".

    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 22-05-2005

  • SANT FELIU DE LLOBREGAT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-07-2017
    Convertir a PDF