Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Miquel Arcàngel - GATA DE GORGOS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 219)



Data de construcció XVII-XX
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església i compta amb quatre cossos, construïts amb sillars de pedra. El primer d'ells sols és completament visible per un dels laterals i completament llis. A la cara visible hi ha una mostra del rellotge. El segon cos està separat per una motllura del primer i disposa de quatre finestres amb arc de mig punt que estan emmarcades per unes motllures i pilastres toscanes. El tercer cos es separa de l'anterior per mitjà d'una cornisa i té huit finestres, agrupades de dos en dos. La base d'aquest cos correspon amb la primitiva balustrada del campanar. El remat compta amb una balustrada i pinacles, així com un templet quadrat amb un entaulament sobre els pilars i coberta de teula a quatre aigües. Finalment una creu remata el conjunt.

El primer tram de la torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la primitiva sala de les campanes. Des d'aquest espai hi ha una escala de mà fins a la sala de les campanes i des d'aquesta una segona escala que permet accedir fins al templet que corona la torre.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Fins als anys 60 del segle XX les campanes estaven situades al segon cos, que era la primitiva sala de les campanes. Aquestes disposaven de truges de fusta de perfil tradicional valencià i algunes d'elles de llargues cordes unides als batalls que arribarien fins als peus del campanar. La maça de la campana horària estava connectada a la maquinària del rellotge per als tocs horaris.
Estat anterior Des dels anys 60 o 70 les campanes litúrgiques estaven mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. Les quatre tenien truges de ferro de la foneria Rosas de Torredonjimeno, un dels pocs treballs de mecanització fets per aquesta casa a la zona. Aquesta instal·lació no era la més adequada per a la seua conservació i de fet es varen trencar dos campanes. L'any 2008 la campana horària estava badada.
Estat actual L'estat de conservació de la torre és bo, tot i que caldrien alguns treballs de manteniment a les bigues de ferro del remat. L'estat de conservació de les quatre campanes litúrgiques és igualment bo. Se situen a les finestres de la sala de les campanes amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Totes disposen també de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. La campana de les hores està soldada i situada al templet que remata la torre. Penja d'una biga de fusta i té la maça horària original connectada a un motor per executar els tocs de les hores.
Campanes Té dos conjunts de campanes, diferenciats tant per l'espai que ocupen a la torre com per l'ús que d'elles se'n fa. Per una banda trobem les campanes litúrgiques al tercer cos del campanar, que de menor a major són: Maria dels Dolors (Manuel Roses Vidal, 1941), Maria del Pilar (Hnos. Portilla, 2008), Crist Rei (Hnos. Portilla, 2008) i Micaela (Manuel Roses Santos, 1940). Aquesta última és especialment interessant perquè és de les poques foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939) per ell. Aquesta és una interessant mostra de la pervivència d'algunes pràctiques habituals a la segona meitat del segle XIX i principis del XX com és el fet de tallar les paraules al final de la línia o indicar en solitari el nom del fonedor en lloc de la marca de la foneria. La campana horària és la de major antiguitat de totes i data de 1855. Va ser fosa per Isidro Pallés un dels primers fonedors industrials de campanes que va haver-hi.
Tocs tradicionals de campanes La campana horària interpretava aquests senyals per mitjà d'una maça que accionava el rellotge. Algunes de les campanes litúrgiques es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven totes des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes La campana horària manté els usos tradicionals. Les quatre litúrgiques es repiquen i voltegen automàticament.
Intervencions
  • Torre reconstruida, el primer cos és antic (XVII), però en 1962-63 es van realitzar les obres d'elevació de la torre al seu estat actual, ja que en la part baixa del poble no es sentien les campanes, baix la regència de mosén Vicent Llopis Bertomeu. El cost de l'obra fon de 222.349 pesetes sense contar els jornal de prestació personal.

  • Durant la Guerra Civil (1936-1939) desapareixen les campanes litúrgiques i són restituïdes entre 1940 i 1941. En 1940 s'encarreguen a Manuel Roses Santos d'Albaida la fosa de tres campanes (les més grans) i un any després es fon a la foneria del seu fill de València la campana menor.

    Als anys 60-70 aproximadament es varen mecanitzar les campanes litúrgiques mecanitzar amb motor de vol continu i electromall. L'empresa encarregada va ser la foneria Rosas de Torredonjimeno (Jaén), sent un dels pocs treballs fets per aquesta a la zona.

  • Al març de 1988 en el vol del dia de sant Josep va caure el batall de la campana Mare de Déu del Pilar a la plaça sense causar cap mal, per tal fet a l'any següent l'ajuntament va instal·lar dos reixes protectores a les dos finestres que donen a la citada plaça per evitar de nou una caiguda. (tret de "Las Provincias" 05/09/2008)

  • Campanes RESTAURADES per 2001 Técnica y Artesanía S.L. Es baixaren les campanes en setembre de 2008 i tornaren al campanar en desembre de 2008. (Nota Marcos B.). Les quatre es dotaren amb truges de fusta i mecanitzaren amb motors d'impuls i electromall monofàsic. A més es netejaren i canviaren els batalls, així com procediren a soldar la campana horària tencada.
  • Autors
  • MARTÍN NOGUERA, Xavier (01-08-1994)
  • BUIGUES METOLA, Marcos (22-01-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de les campanes i actualització de les fitxes] (23-02-2020)
  • Rogle, roda de campanes
    Té un rogle, segurament adquirit a mitjans del segle XX.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.Jornada de puertas abiertas2008
    2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.Gata de Gorgos: exposición y subida de las campanas restauradas2008
    Europa PressLas cinco campanas de Gata regresan hoy a su parroquia tras concluir la restauración2008
    FEMENIA RIBES, VicentRecuperant Patrimoni2009
    M. V.El 5 de agosto de 1940 se bendijeron tres de los bronces2008
    M. V.Última cocà para acabar de pagar las campanas2008
    MASCARELL, M.J.Las campanas vuelven a repicar2008
    REDACCIÓNBajan las cinco campanas de San Miguel para restaurarlas2008
    VIVES, ManuelUna empresa restaurará las cinco campanas de la iglesia de Gata de Gorgos2008
    VIVES, MiguelLa parroquia de Gata de Gorgos recupera sus cinco campanas tras su rehabilitación2008
    VIVES, MiguelLas campanas de la iglesia San Miguel Arcángel de Gata volverán a sonar el día 142008
    52 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 03-04-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    campanarNostra Senyora del Pilar (refosa)ROSES SANTOS, MANUEL (VALÈNCIA)194082319
    campanarCristo Rey (refosa)ROSES SANTOS, MANUEL (VALÈNCIA)194092451

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    CupulíRosa Sebastiana, d´hores (A)PALLÉS, YSIDRO (BARCELONA)185886398
    Interior del temple parroquialCampana d'eixida a missa (0)1800ca3016
    Sala de les campanesMaria dels Dolors (1)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194171210
    Sala de les campanesMare de Déu del Pilar (2)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200882360
    Sala de les campanesCrist Rei (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200893535
    Sala de les campanesMicaela (4)ROSES SANTOS, MANUEL (VALÈNCIA)1940112922

  • GATA DE GORGOS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 30-11-2020
    Convertir a PDF