Inventari de Campanes

Catedral de Santa Maria - GIRONA (CATALUNYA)

(Referència: 222)



Alçada del campanar 69.71
Descripció La catedral de Girona té dos campanars: una torre romànica, anomenada de Carlemany, i una altra junt amb la façana barroca, que SARTHOU defineix com una vulgar torre-campanar. En aquesta segona torre es troben les campanes del temple. L'esmentat autor descriu així ambdós edificis:
El campanario tampoco corresponde al estilo ojival del templo catedralicio, a pesar de ser obra más antigua, de fines del siglo XVI. Su escalera helicoidal cuenta 200 escalones hasta la sala de las campanas, y 86 más desde aquí hasta la galería final, que remata en templete con decapitada estatua metálica de la Fe. La campana mayor horaria mide casi dos metros de diámetro su boca, por algo menos su altura, y tiene un peso de cinco toneladas.

Más interesante que este campanario es la secular torre románica de Carlomagno, que domina el claustro, desde donde puede admirarse mejor su grandiosa hermosura, del siglo XII. Sirve de contrafuerte a la catedral, y consta de seis pisos o cuerpos superpuestos con arquería ciega. Termina en terraza, y es su obra de ladrillo. Fue el campanario de la antigua catedral de su mismo estilo románico, y conserva su escalera helicoidal. Es divisoria del templo y su claustro.


El conjunt de campanes ha sigut dotat amb jous nous, de perfil valencià, i ubicat en una nova estructura de fusta, de manera que les campanes petites (ara només hi ha una) s'ubicaran en la part baixa; les tres majors en la part alta, i en la part superior es troba, fixa, la gran campana de les hores.
La torre ha sigut restaurada, tant en la seva aparença exterior com en la sala de campanes i en el cupulí superior on s'ubica la campana dels quarts i que està rematat per l'estàtua metàl·lica de la Fe, també renovada. No obstant les plantes inferiors conserven encara dependències on vivien els monjos encarregats de les campanes i altres auxiliars del temple. No obstant això, encara que romanen les dues extraordinàries campanes del rellotge, per a assenyalar el pas del temps dins de la catedral, la maquinària ha desaparegut.
Els jous de l'anterior instal·lació (de fusta per a les tres campanes petites i de ferro colat per a la major) es conserven, els tres primers, desmuntats, en una sala intermèdia, pròxima a les dependències dels antics campaners, mentre que el jou metàl·lic segueix en la sala de campanes.
També s'han conservat alguns elements auxiliars de toc de les campanes anteriors, fins i tot a la guerra civil, com són els forats de les bastides on s'inserien els coixinets de les campanes i sobretot els suports ubicats en la part exterior del mur, que permetien deixar les campanes "assentades", açò és cap amunt, invertides. Recolzant-se en els corresponents "braços" o palanques de volteig. La seva alta ubicació ens permet conèixer part de la tècnica tradicional de toc, que es realitzaria mitjançant llargues sogues. També indica la dificultat que suposaria repicar aqueixes campanes, per com es troben d'altes, després de posar la corresponent corda unida al batall mitjançant un ganxo, encara que no és improbable que aquesta operació, després de llargs anys de pràctica, es realitzara mitjançant un llarg pal àgilment manejat tant per a posar com per a llevar els esmentats ganxos.
La ubicació de les campanes en una estructura central ha permès tancar els vans mitjançant unes lleugeres malles de nous materials plàstics, que se suposen de gran resistència. No obstant això, totes elles tenen un forat d'uns 10 cm de diàmetre, a l'altura de la vista, realitzat per alguns dels molts visitants a la torre, per a poder realitzar millor les seues fotografies. Per aquests o per altres forats, els coloms entren a la torre, i mantenen diversos nius, i molts excrements, en certes parts més altes, com la gran campana de les hores, impossible de llegir per la molta brutícia, fins i tot recent, que la cobreix.


Altitud: 85 metres.
Església gòtica aixecada entre el 1312 i el 1415; es va reprendre tardanament i va quedar coberta el 1606 quan també es va aixecar la base del campanar. Consta d'una gran nau coberta amb una volta de creueria; té quatre trams cadascun dels quals inclou dos altars laterals; està capçada per un absis poligonal de nou costats amb deambulatori; en el presbiteri les naus són tres, les laterals que es prolonguen formant la girola; el presbiteri és una zona poligonal delimitada per vuit pilars i dos trams més, tots ells coberts per voltes de creueria simple com la resta de la gran nau.
La façana principal barroca és del 1680 continuada cap el 1730-40; és obra de Pere Costa i Cases, de Vic; la portalada, amb el portal rectangular, presenta tres nivells en alçada i tres zones en amplada; les laterals lleugerament avançades i decorades amb parelles de fines columnes exemptes sobre pedestals, quatre per banda amb una fornícula entre cada dues, fornícula avui ocupada per imatges modernes de cos exempt; la part central presenta una lleu curvatura còncava amb una fornícula amb la imatge de Maria amb el Nen damunt el portal i amb decoració barroca i figurativa a l'entorn; sobre d'aquesta gran portada hi ha oberta una gran rosassa motllurada i atrompetada ricament decorada a l'entorn i amb un ràfec angular bellament decorat amb elements barrocs. Una gran escalinata del 1694 salva el gran desnivell entre el carrer i la façana principal.
La façana lateral del migdia és gòtica amb una gran portalada anomenada dels Apòstols, amb portal rectangular recobert per sis arquivoltes apuntades d'estructura atrompetada i amb el timpà nu; sota de cada arquivolta hi correspon una fornícula sense imatge; el conjunt sobresurt del mur. En l'angle que forma amb el frontis s'aixeca el campanar; un altre campanar situat en simetria a l'altre cantó del frontis projectat, com l'estructura actual ho deixa entendre, no va aixecar-se finalment. Hi ha, tanmateix, una altra entrada, la més antiga, anomenada de Sant Miquel, que condueix a les sales capitulars i al claustre.
El claustre és romànic, del segle XII, amb capitells figuratius de gran qualitat igualment com les impostes bellament esculpides; té forma trapezial i mesura 30 x 28 x 25 x 28 metres; està adossat al centre del mur de tramuntana; en el seu cantó de llevant limita amb una capella (Capella Conventual) oberta a l'esquerra i perpendicular a l'eix de la nau a un nivell un poc més alt d'aquesta salvat per uns pocs graons; té els murs de carreus ben escairats i està coberta per una volta apuntada decorada a la seva base per una imposta motllurada; avui és el lloc de les celebracions litúrgiques usuals o de culte diari.
Dimensions: la nau única, des de la porta principal fins al mur que tanca l'absis al fons de la capella central posterior a la girola mesura 81'70 x 23'00 x 34'88 metres, corresponents a la llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals, vint-i-vuit en total, arriba als 33 metres. La part del presbiteri limitat per vuit pilars i prolongat amb dos trams fa 20 x 10 x 25 metres de llarg, ample i alt. Tant l'amplada de la nau única com la seva alçada són excepcionals al nostre país; l'amplada de 23 metres és la major del món en edificis gòtics; la seva alçada és la major de Catalunya; només li va al darrere la de Santa Maria del Mar a Barcelona amb 33 metres.
Arquitectes: s'inicia per la capçalera, com es fa normalment, com un temple de tres naus; els mestres d'obra Pere Campmagre i Pere Sacoma (Pere de Coma) el 1345 la continuen amb nau única, la prossegueixen al 1369 Guillem Bofill i al 1415 Antoni Canet; al 1577 Joan Balcells; la nau es va acabar el 1606. Pel que fa a la façana principal barroca es va iniciar el 1680 amb intervenció del tracista fra Josep de la Concepció i de Pere Costa i Cases (1699-1761); fou aixecada entre el 1730 i el 1733 amb el mestre de cases Bartomeu Soriano que hi va fer canvis en la seva part alta, i que Pere Costa va completar substituint el previst frontó triangular per una galeria de set finestres seguint el model de Sant Feliu i acabada el 1959 per un entaulament a manera de cornisa.
Guarda, ultra les peces excepcionals del seu museu, una cadira de marbre del segle XI a l'altar major que hom anomena Cadira de Carlemany. Un retaule i un baldaquí d'argent i esmalts (s. XIV) de diversos orfebres: mestre Bartomeu, Ramon Andreu i Pere Bernés o Berneç. Els sepulcres dels comtes Ramon Berenguer II i Ermessenda obres de Guillem Morell; i un altre sarcòfag renaixentista del 1531 del bisbe Boïl. Diversos retaules renaixentistes com el de Santa Helena (1521), Santa Magdalena (1526), Corpus (1567), Sants Doctors (1610) i Tots Sants del pintor tardomanierista milanès Giovanni Battista Toscano; i tapissos diversos. Uns altres de barrocs com el de la Concepció (1710), dels Dolors (1717), de Sant Narcís (1718), de l'Anunciació i Sant Miquel, tots de Pau Costa, de Vic. D'època recent un Crist jacent (1958) de l'escultor Domènec Fita de Girona mateix.
La façana principal ha estat recentment decorada amb imatges d'escultors gironins: St. Joan B. i St. Narcís del 1960 de Domènec Fita; St. Josep i St. Jaume del 1961 d'Antoni Casamort; Mare de Déu del 1962 de Jaume Busquets, i St. Pau del 1962 de Josep Maria Bohigas.
Campanar renaixentista-barroc iniciat el 1580 segons projecte de Joan Balcells; cap el 1757, amb un projecte de l'arquitecte Soriano, es va aixecar un primer alt cos vuitavat de costats desiguals (7'80, 5'40, 5'25, 5'30, 7'80, 5'40, 5'25, 5'30 m) d'un perímetre, a la base, de 47'50 metres i capçat per tres motllures compostes; dos finestrals en arc de mig punt es troben oberts en la cara que dóna al sud-oest; en un d'ells s'hi troba una gran esfera de rellotge que el mig cobreix. Un segon cos, igualment vuitavat, de perímetre lleugerament més reduït, l'ocupa la cel·la oberta amb un finestral a cada cara en arc de mig punt, motllurat per triplicat, i amb una barana calada i una motllura composta a la seva base; està coronat per una cornisa motllurada amb pinacles als angles i una cúpula de perfil sinuós amb cupulí amb la figura de coure repussat d'un àngel al cim de tot instal·lada el 1968 en substitució de l'anterior escapçada en la guerra del francès i que avui es conserva en el museu municipal. Els seus murs són de carreus ben escairats en pedra blanca i disposats en filades uniformes. La cúpula, amb vuit careners plans, està coberta per teules vidriades en bandes blanquinoses i grogoses, alternades, concurrents al centre.
Per l'interior hi puja una escala de cargol de pedra picada fins a la cel·la; és àmplia i està inserida en un cilindre de pedra escairada que es troba a la banda de ponent; s'hi accedeix per la capella lateral baptismal; té 200 graons i comunica amb tres estances, la superior és la cel·la, les altres avui es troben inocupades; la segona antigament acollia la maquinària del rellotge; hi ha una petita escaleta a una banda que comunica amb reduïdes estances on el novel·lista Prudenci Bertrana hi fa viure el protagonista de la seva novel·la Josafat (1906).
La cel·la té una robusta estructura de fusta ben ancorada als murs de la qual pengen cinc campanes, la Beneta, la major, del 1574, (popularment anomenada “bombo”) d'unes quatre tones i escaig de pes, és la que toca les hores. La volta que cobreix aquesta estança està sostinguda, bàsicament, per dues arcades apuntades.
Per accedir a la cúpula, des de la cel·la, dins d'una estructura cilíndrica adossada a la banda de llevant més estreta que l'anterior, s'hi troba una altra escala de cargol igualment de pedra fins a l'interior del cupulí; per l'exterior, en aquest punt, es troba una altre escaleta de graons de pedra que arriben fins als peus de l'àngel.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 69'71 metres, amb la figura de l'àngel inclosa; sense comptar l'àngel en faria 67.
Aquestes mesures de l'alçada m'han estat facilitades pel conservador de la catedral mossèn Gabriel Roure, obtingudes, em digué, després del càlcul fet pels restauradors mitjançant làser.
Esveltesa: 5
Campanar romànic del segle XI (hom l'anomena Torre de Carlemany), de cinc pisos amb finestres geminades i decoració llombarda damunt una base compacta; té una escala de cargol de pedra que arriba fins al segon pis; més amunt ja no n'hi ha de cap mena, segurament antigament n'hi havia una de fusta.
Situació: adossat al centre del mur nord.
Alçada: 39'70 metres.
Protecció Bé: Església catedral de Santa Maria
Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya
Província: Girona
Municipi: Girona
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000551 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Font: Ministerio de Cultura (2007)
Graffitti A la sala inferior estan pintats els noms de les cinc campanes existents i actives després de 1946. Entre altres grafits hi ha un incís en pedra on diu "1779 - 1782 - 1831"
Les obres de restauració de la sala de campanes han causat la pràctica desaparició dels grafits, i amb això la pèrdua d'important documentació sobre els campaners i els seus tocs.
En la nova estructura de fusta apareix la data "04-10-03", presumiblement 4 d'octubre del 2003, data de la seva instal·lació.
Estat original Només queden dues campanes històriques, relacionades amb els tocs horaris: al centre de la sala de les campanes, la Beneta, disposada a quasi 10 metres sobre el sòl. És una magnífica campana gòtica, d'1,90 de diàmetre. I en el llanternó, a la planta superior, es troba la campana dels quarts, que té un ansa molt original, típica de campanes fixes, i un escut de fonedor poc corrent. També es conserven les dues campanes del rellotge ubicades en una habitació amb finestra oberta al temple.
CALVETE, transcrivint fonts de la catedral que no esmenta, parla de les catorze campanes de la torre, ometent, perquè ho desconeix, que aquest conjunt ja no existeix, per ser destruït en la Guerra Civil. Així cita la "Beneta", la "Capitular", la "Maria" o "Mare de Déu", la "Dominical", la "Narcisa", la "Quotidiana", la "Bramamorts", la "Campana dels Quarts", la "Peixetera", la "Petita" o "de l'oració", la "Campana de tocar a matines", "la campana d'avisar els campaners" de 1340, així com les xicotetes campanes del rellotge i les dos campanetes d'avís al Viàtic. D'aquestes només queden les campanes del rellotge: les dos grans ubicades a la torre, és a dir la "Beneta" i la "dels Quarts" així com les dues petites que estan en una sala amb finestra oberta a la nau de la catedral.
Les campanes van ser "comprades" moltes vegades, durant les guerres que va patir Girona: en 1697 per la invasió dels exèrcits de Lluís XIV de França, va caldre redimir-les per a salvar-les. També en 1717, en ocasió de la conquesta de Girona per les tropes de Felip IV d'Aragó i V d'España va caldre tornar a redimir les campanes. No obstant això, en 1936, van ser destruïdes deu campanes, quedant només les quatre del rellotge, que encara persisteixen.
Una altra destrucció, més subtil però no menys consistent, va ser el desplaçament de les campanes a l'interior de la torre, amb l'excusa de la caiguda de la "Assumpta" (a causa d'una mala conservació). Les campanes havien sigut tretes a les finestres del nou campanar al maig de 1769, lloc privilegiat, per a CALZADA, des d'un punt de vista estètic. No obstant això la justificació major ha de ser Cercada des de la perspectiva sonora, ja que en introduir les campanes al centre de la torre, sense la caixa de ressonància adequada, quedava el seu so desvirtuat i molt disminuït.
Les noves campanes, foses en 1941 (encara que la major o "Assumpta" va haver de ser refosa en 1946 per un desgraciat accident que no va tenir afortunadament víctimes personals) tenien les sogues per a moure-les, fins a la base de la torre, on encara figuren pintats els noms de les campanes corresponents, per on abaixarien les cordes. També s'utilitzava, el mateix que abans de la desaparició dels bronzes històrics, la campana de les hores, en combinació amb les altres, encara que només mitjançant tocs del batall; la seua corda arribava fins al centre de l'estança interior del campanar.
Estat anterior En la presa de dades efectuades en 1989 la sala estava dividida en tres trams, per uns arcs rebaixats de formigó, desapareguts en la restauració actual. En el centre, i ocupant aproximadament la mateixa ubicació de l'estructura de fusta actual, es trobaven les tres campanes majors de volteig, col•locades de manera descendent, la major més pròxima a la finestra orientada a la ciutat. En una estructura paral•lela es trobava la campana petita. Les tres menors tenien el seu jou de fusta, característic de BARBERÍ, de fusta de pi, mentre que la major, construïda ja sense anses, en un intent de modernització de l'estructura, tenia el seu jou de ferro colat.
Les quatre campanes estaven dotades de "braços" o palanques per al volteig, i pareix que només les tres majors tenien el suport per a "dur-les a seure", per a assentar-les invertides cap amunt., a la manera tradicional catalana.
Encara que hi havia campaner en la catedral, les campanes havien sigut dotades de certs mecanismes auxiliars (mall extern per gravetat, mogut per motor, motor de tir en una o dues campanes) per a facilitar el toc més o menys automatitzat.
Estat actual La restauració de les campanes de la catedral de Girona constitueix una de les més sorprenents actuacions en conjunts de catedrals dels últims temps ja que, malgrat el gran esforç econòmic realitzat, el concepte està en contra de les més elementals regles que regeixen la conservació, difusió, ús i coneixement de les campanes.
Han decidit que les campanes dins sonin més, la qual cosa contradiu l'opinió de mantenir diversos segles les campanes en les finestres. Les campanes dins sonen distint, i perquè el seu so s'expandeixi per igual seria necessari cobrir les finestres parcialment per a fer dins una caixa de ressonància.

Per tant, perquè estiguin dins, s'ha construït una enorme estructura mixta, amb elements metàl•lics i grans bigues de fusta, que no compleix amb les regles de l'art. L'estructura seria autoportant si les campanes estiguessin fixes, però aquestes es mouen i a més ho fan, pels gustos dels instal•ladors, amb gran desequilibri entre boca i contrapès, amb la qual cosa l'esforç lateral serà major; del mode que està concebuda l'estructura l'esforç es transmet al campanar.
L'estructura tampoc segueix dues regles més: la dinàmica i l'acústica, que en cas de les campanes són complementàries. El normal, en una estructura, és posar els objectes més petits dalt, perquè l'esforç produït pels majors no s'amplifiqui si aquests, les campanes grans, estan en la part superior. De la mateixa manera, per difusió acústica, les campanes agudes han d'estar dalt, per a difondre linealment les seves notes parcials, mentre que les notes de les campanes greus s'expandeixen en totes direccions.
Però hi ha una quarta regla més que no es compleix i és la necessària conservació dels diversos elements: és difícil accedir a les diverses campanes, no sols perquè es troben, sobretot les majors, a altures desmesurades, sinó perquè l'accés per a la conservació es veu dificultat pels cables elèctrics, necessaris per a una instal•lació mecanitzada, que s'han posat sobre les bigues perquè no es vegin: en conseqüència els que han de pujar a conservar les campanes els trepitgen, complicant la seva seguretat o afectant la conservació dels conductors elèctrics, i no diguem més si han de posar, que hauran de fer-ho, alguna petita estructura de biga a biga per a fer qualsevol reparació, ajust o canvi de peces (com els batalls): els cables quedaran picats.
Encara afegiríem una cinquena regla incomplida: una estructura tan potent com aquesta no sols ha de servir per a mantenir les campanes, sinó per a accedir a proximitat d'elles, especialment de la major, la més antiga. Hi ha una tímida plataforma, que permet acostar-se a ella, amb gran perill, però no es pot girar entorn i admirar un dels bronzes més antics. Contemplació que tampoc pot realitzar-se per que la campana no ha sigut restaurada, i s'amaga sota d'una densa capa d'excrements de coloms, alguns d'ells recents ja que les aus acampen per les seues amples dins del campanar.
A açò cal afegir unes serioses limitacions que contradiuen els propòsits d'una restauració: si restaurar significa recuperar els valors originals, aquí aquests brillen per la seva absència. Les campanes no toquen a l'estil tradicional, no poden ser tocades manualment per diversos motius (les majors, dalt no faciliten el toc; no hi ha palanques separades per al toc manual; els electromalls i els motors es troben en costats diferents el que impossibilita col•locar sogues, que per descomptat no poden instal•lar-se en la mateixa roda del motor per seguretat i per conservació de les instal•lacions), i s'ha modificat la sonoritat, no sols per col•locar-les al mig, que és una solució extremadament discutible, però acceptable, sinó per ubicar-les de manera acústicament incorrecta. Tampoc hi ha aquell sistema de corrioles unit al gran batall de la major per a interpretar manualment certs senyals .
Tampoc s'han restaurat les campanes, ni tan sols netejat. En aquests moments alguns discuteixen la neteja de campanes mitjançant un doll suau i humit d'arena; nosaltres creiem que aquest sistema és vàlid en la major part de les campanes, perquè lleva sobretot la tosca acumulada sobre les campanes al llarg dels segles, especialment en les fixes, capa de brutícia que cada vegada amorteix més el so. Però encara que no s'haguessin netejat amb arena, tampoc es van respectar a l'hora de col•locar els jous de fusta de les quatre noves, i taques de pintura i marques de brutícia les cobreixen pertot arreu. I no diguem res de la fastigosa capa de colomassa que cobreix la important Beneta i que impedeix no sols la seua contemplació i lectura sinó, i sobretot, la seua conservació, ja que l'àcid de les defecacions dels coloms corroeix fins al millor bronze. Capa espessa que d'altra banda amorteix i deforma el so original de la campana.
En conseqüència, la bella estructura de fusta no compleix amb cap de les regles de l'art: no és autoportant, té mal ubicades les campanes, aquestes no són accessibles per a la seua conservació i menys encara per a la seua contemplació. Les campanes estan instal•lades de manera que no es reprodueixen els tocs tradicionals, s'ha modificat l'acústica i no poden tocar-se manualment a la manera històrica.
Tot això a la torre. Perquè respecte a les campanes del rellotge del temple el mal és encara major i esperem que no siga irreversible. La catedral de Girona, com la major part de les catedrals, té al seu interior dues campanetes que reprodueixen quarts i hores, alhora que les del rellotge, ubicades uns quants metres més amunt. No cal oblidar que aquestes dues campanes es van salvar en guerra precisament per ser del rellotge, i que a més les dues són antigues. La dels quarts, anepígrafa, no té una clara identificació, però la major té una bella dedicació gòtica, que la fa digna del major respecte (perquè quasi sense dubtar-ho és més antiga que la Beneta, la gran campana de les hores). Cal recordar, d'altra banda, i aquesta és una regla mínima a les instal•lacions de campanes, que el batall ha de tenir el gros de la campana i que probablement la maça externa per gravetat tinga un 150% del gros de la campana, com ocorre amb les dos maces històriques existents en els dos timbres esmentats. Els instal•ladors han decidit, sense cap altre criteri que el personal, que la campana dels quarts no se sent, per tant no ha de sonar, i que la de les hores se sent poc, i per tant cal dotar-la d'un potent electromall i tocar-la per als quarts. L'electromall mesura aproximadament 10 vegades el gros de la campana i és propi per a una campana del menys 150 quilos (aquesta a penes tindrà una dotzena). Per tant el risc de ruptura de la campana més antiga és imminent, i ha de ser immobilitzada immediatament. Hi ha dues solucions respecte a aquestes dues històriques i antiquíssimes campanes: o bé que sonin després de la seua restauració mitjançant les seves maces, de les que pot tirar un mecanisme electromecànic, o bé que passin al museu, i es col•loquin dues majors, perquè sonen més dins del temple.
La segona solució ens sembla exagerada: aquestes són les campanes que han marcat, almenys en els últims cinc segles, la vida capitular, i haurien de ser aquestes les que seguiren fent-ho. I diem restaurades, perquè la capa de pols, que cobreix la campana major, converteix l'epigrafia gòtica i els escuts que l'adornen en una massa grisa i bruta.

Acústica, afinació de les campanes Quan en el segle XVIII decideixen traure les campanes a les finestres, a la imitació d'altres catedrals catalanes, no fan sinó reconèixer que la ubicació exterior augmenta el volum sonor, encara que té una certa direccionalitat dels sons. No obstant això, en estar fora els sons es combinen d'un cert mode, construint una massa sonora prou conjuntada, sobretot en una torre tan elevada com aquesta.
La ubicació de les campanes a l'interior de la sala no és suficient per a aconseguir aquest conjunt combinat de sons. És sabut que altres catedrals i parròquies, catalanes i valencianes, van ubicar les seues campanes dins de la torre, però van dotar els seus vans de finestres de fusta que les cobrien parcialment (tant en el cas de Reus com el de València, en un 50% aproximadament) creant així una "harmoniosa confusió" de manera que tots els sons surten en totes les direccions.
En el cas de la catedral de Girona, a més, les campanes estan mal col·locades, com ja hem indicat: acústicament han d'estar les menors dalt, ja que els sons més aguts s'estenen, per així dir-ho, en línia recta, mentre que els greus s'expandeixen en totes les direccions. Açò no explica aparentment la ubicació de la campana major en la part alta, però aquesta col·locació elevada correspon a diversos motius, algun d'ells acústic: ja que la campana està fixa, per molt fort que es colpegi el batall, mai ho serà tant com quan la campana es mou; per tant ha d'estar el més alta possible, perquè el seu so s'expandeixi.
Per tant, si acceptem que és irrevocable la decisió d'ubicar les campanes dins de la torre haurà de condicionar-se el conjunt de manera que sone no sols el millor possible, sinó també el més fort, de manera que el so arribe fins als límits de la ciutat.
Així, doncs, deuen reordenar-se les campanes de volteig, de manera que les majors estiguen davall i les xicotetes dalt, deixant fixa i al seu lloc la campana de les hores.
De la mateixa manera, i per a millorar l'harmonia del conjunt, hauran de tancar-se els vans, amb finestres de fusta fins a almenys el cinquanta per cent de la seua superfície, augmentant així la difusió sonora i regular per tots els vans.
Coloms i altres plagues El tema dels coloms no ha sigut resolt a la catedral, per la utilització de noves tècniques, de durada i resultats dubtosos. La utilització de xarxes de nous materials en els vans és ideal: no es veu, protegeix i dura, tot això sobre el paper.
En la pràctica les xarxes, en ser tan transparents, no són vistes per les aus que es llancen una vegada i una altra sobre elles fins que troben algun forat o fallada per on passar. Curiosament, tots els vans de la sala de campanes tenen un forat circular d'uns 15 cm de diàmetre, a l'altura dels ulls, causat pels visitants que davant la molèstia de la xarxa per a la seua fotografia, fan un xicotet forat per a traure per allí l'objectiu. Per un altre costat la col·locació i el tesat de les xarxes, en vans irregulars com aquests, és quasi impossible, de manera que els coloms continuen entrant i, pitjor encara, niuant sobretot a la zona de la "Beneta" o campana major, la més antiga i interessant de la torre, recoberta d'excrements, molts d'ells tendres.
Tampoc s'ha resolt el problema en el cupulí que alberga la campana dels quarts, i que hauria d'estar igualment protegit: encara que les aus no han de niuar en aquestes altures, per estar exposades a tots els vents, almenys si es posen, i la segona campana històrica de la part alta de la torre, també està maculada per excrements de les aus.
Ja que s'ha decidit ubicar les campanes a l'interior de la sala, i ja que la dels quarts ocupa naturalment el centre del cupulí, tots els vans haurien de recobrir-se d'una reixa d'acer inoxidable, semblant a la utilitzada a la catedral de Tarragona, que continua sent transparent a la vista, però que impedeix tant el pas accidental o voluntari de les aus, com la ruptura malintencionada de la protecció "per a fer millors fotografies".
Campanes La torre de la catedral de Girona, té sis campanes, disposades en dues plantes. Les quatre inferiors corresponen a les campanes d'ús litúrgic, mentre que les dos superiors s'utilitzen per als senyals horaris.
El conjunt actual està format per només quatre campanes, de bona factura, de BARBERÍ d'Olot. Les tres menors van ser fetes al mateix temps, en 1941, mentre que en 1946 va caure al carrer la campana major, l'Assumpta, trencant-se en mil trossos, la qual cosa va motivar la seva refosa i el trasllat de totes les campanes a l'interior de la torre.
En una estança intermèdia, veïna a l'habitació on es trobava el rellotge mecànic, hi ha dues extraordinàries campanes que van sonar durant segles el pas del temps dins del temple, i que per aquell ús es van conservar durant la destrucció de la guerra civil. La petita, que tocava els quarts, està en desús i la major, que abans tocava les hores, s'utilitza sense criteri per a tocar ara els quarts, amb un electromall desproporcionat i que acabarà prompte amb ella.
Tocs tradicionals de campanes Probablement les campanes de la Catedral de Girona siguin de les millors documentades, no sols en allò relacionat amb els seus tocs, sinó en la manera de realitzar-los. Tant Josep GRAHIT i GRAU en els seus articles com Josep CALZADA i OLIVERAS en el seu llibre hi defineixen les tècniques i la manera de tocar les diverses campanes de la torre, en aquella manera que definim com toc a la catalana: les campanes compten amb grans jous de fusta, molt equilibrats, potser al 80%, la qual cosa fa que oscil•lin bastant lentament, i tenen al menys un braç o palanca, generalment de fusta, del qual tira una corda o dues, segons el volum de la campana, i que hi compta en el mur amb un ferro posat de manera que la campana no pugui voltar totalment tot i que serveix per detenir la campana, que resta invertida o assentada.
El volteig complet quedava prohibit, no tant per aquest topall, sinó per un altre mental, molt més cultural. GRAHIT i GRAU diu que "Voltar" significa donar la volta, cosa la qual no ha fet mai, feliçment, cap de les campanes que han existit a Girona.
Els tocs es basen, per damunt de tot, en l'acció d'aixecar les campanes, la qual cosa fa de preparació, tot i deixant-les invertides cap amunt. "Fer tocs" és moure una o més campanes, sobre tot les majors, sovint de manera coordinada i alternada, però començant i acabant en aquella posició invertida. La sèrie de tocs acabava amb un "deixar anar les campanes", deixant-les que tornessin a la seva posició original. Per sort, tot i que pensem que hagi segut de manera casual, s'hi han deixat tant els forats de bastida on s'hi allotjaven els coixinets de les campanes com aquells topalls en la paret que servien de límit als braços i que contribuïen a formar aquella icona festiva ciutadana, amb totes les campanes de la Catedral, petites i grans, invertides, assenyalant amb la seva posició inusual aquell temps especial de la festa.
Pel contrari "remenar les campanes" significa moure-les, oscil•lar-les, la qual cosa solia formar part de certs tocs. També de vegades hi repicaven les campanes, amb una paraula molt peculiar: més que fer "un repic" es parlava d'un "tritlleig", no gaire fàcil de tocar, ja que les campanes, instal•lades als finestrons, es trobaven a força alçada del terra de la sala de campanes. Sens dubte aquesta elevada posició estava justificada no tant per facilitar la vida als campaners, ni molt menys, sinó per difondre millor els sons de les campanes.
Com és sabut, les campanes agudes expandeixen, per dir-ho de certa manera, els seus diferents harmònics en línia recta, mentre que les greus ho fan en totes les direccions. La qual cosa justifica, entre altres motius, l'elevada posició de les petites.
Cal dir que a Girona hi ha dues excepcions aparents: les campanes del rellotge s'hi troben en la part alta del campanar, però de nou es repeteix allò que ja hi hem assenyalat: la major és més baixa i la més petita hi és per damunt. Aquesta posició elevada correspon a allò que hem indicat en altre lloc, és a dir la separació metafòrica i física de dues campanes que hi corresponen a un altra manera d'organitzar la comunitat: són campanes de rellotge, sovint municipals, i per tant separades de les altres. Un altra justificació de la seva elevada posició correspon a la manera de tocar-les, generalment per un mall extern que cau per gravetat, manera que és munys potent i que per tant es justifica la major alçada per difondre els sons. Justament per aquesta pertanyença a un altre mon simbòlic és la causa de la seva conservació durant la guerra civil, en la qual sos es salvaren les quatre campanes del rellotge (les dues del campanar i les dues del temple) mentre que les altres foren desmuntades, probablement per "fer canons", amb una expressió d'aquells moments, tot i que el significat anava molt més enllà.
La Beneta o Bombo, la campana de les hores, és una excepció en molts sentits, ja que no és gaire usual l'ús d'una campana de rellotge per als tocs diaris d'un campanar, i encara més en un campanar amb tanta campana. El cas és que participava amb senyals, més o menys ràpides, en certs tocs diaris (algú dels tocs d'oració), de festes o de morts.
Tocs actuals de campanes Els tocs actuals es limiten a diverses combinacions d'oscil·lacions incompletes, sense arribar a superar els 90º, i a certs repics de les campanes.
La limitació s'estén a la campana major, ja que només s'utilitza la maça externa, que hauria de limitar-se als tocs horaris, per a tots els senyals, Impedint tocs ràpids, que només s'aconseguirien mitjançant el batall, estirat manera manual o amb els mecanismes ubicats en catedrals com Múrcia o Sevilla, en els que motors estiren el batall interior, sense impedir el toc manual mitjançant una soga instal·lada al final del recorregut de l'esmentat mecanisme.
Tocs proposats de campanes Els tocs proposats estan relacionats amb l'activitat litúrgica actual, amb les limitacions tècniques de les campanes i les possibilitats d'interpretació manual.
En l'actualitat solament cal replantejar-se el conjunt, amb les mateixes o amb més campanes, instal·lades de manera que oscil·lin a la catalana i que puguen quedar invertides entre toc i toc, per a recuperar els nombrosos tocs ben documentats tant en els Consuetes de GRAHIT i GRAU com en altres publicacions recents.
Visites als campanars S'organitzen de manera regular visites a la torre, limitant-se únicament a ascendir fins a la sala de campanes, sense possibilitat de veure les estances intermèdies, de gran interès però sense restaurar, i tampoc d'accedir a la campana de les hores i menys encara a la terrassa superior, escassament protegida. Un dels resultats d'aquestes visites, guiades, és la ruptura de les xarxes contra coloms, a l'altura dels ulls, per a realitzar fotografies sense el destorb de la xarxa davant l'objectiu.
La impossibilitat dels tocs manuals, així com la instal·lació d'un sistema automàtic per a desconnectar, almenys teòricament, les campanes quan accedeixen visitants a la sala, impedeixen contemplar els tocs fins i tot els automàtics des de la mateixa estança.
Intervencions Podem parlar de quatre intervencions després de la guerra civil: una primera reposició de quatre campanes en 1941, dotades les quatre de jou de fusta i ubicades en les seves finestres corresponents.
Després de la caiguda de la campana major en 1946, a causa d'una falta de manteniment, i un toc excessivament fogós per part dels seminaristes (encarregats en aquell moment dels tocs manuals), es va refondre aquesta "Assumpta" i es van ubicar les campanes de manera que cap estava ja sobre les finestres exteriors sinó ubicades en diverses estructures de formigó fetes a l'interior de la sala de campanes.
La primera mecanització de les campanes està signada per FABRA de Girona, i té la data 24-XI-82, probablement pocs dies abans de la "Fira de Sant Narcís", festa a la ciutat.
L'última intervenció, coincidint amb la restauració externa del campanar i de les plantes superiors (de campanes i de la campana dels quarts) ha consistit en la reubicació de les campanes en una estructura de fusta central, de manera que la campana major es troba, fixa, per damunt de les altres. A la planta intermèdia estan les tres més pesades de balanceig mentre que la menor es troba en la part baixa de l'estructura, ubicada encara així molt per damunt dels caps dels visitants. Hi ha espai per a dues altres campanes més, i el conjunt està comandat per ordinadors, motors d'impulsos i electromalls MAMIAS instal•lats per RIFER de Girona. A l'interior del temple la campana de les hores del rellotge (ara dedicada a tocar els quarts) toca mitjançant un electromall CARESA de grans dimensions.
Com hem assenyalat, les actuacions han consistit, en els últims anys, a instal•lar una estructura de fusta molt peculiar, amb les greus limitacions ja indicades dalt. Les campanes han sigut dotades de jous de fusta nous, amb perfil valencià, sense tenir en compte les formes peculiars dels contrapesos catalans, i no es poden tocar manualment, no reprodueixen els tocs històrics i han modificat la seua sonoritat en col•locar-se, de manera incorrecta, al centre de la sala.
A açò cal afegir l'ús generalitzat i il•legal de publicitat en un monument: tant les caixes elèctriques com l'ordinador, i altres elements auxiliars tenen una enorme inscripció que assenyala l'empresa instal•ladora i els seus números de telèfon, en clara contradicció amb totes les lleis del Patrimoni.
Finalment no captem els criteris de conservació dels jous anteriors de les campanes: si estaven bé, per què s'han modificat, i si no ho estaven, per què es conserven, ja que són peces de poc més de cinquanta anys d'antiguitat. Fins i tot, desconeixem el motiu, si no ha sigut més que l'atzar, per a justificar la conservació del jou de ferro colat de la campana major a la sala de campanes, i els de fusta de les altres campanes en altres estades més baixes de la torre.
D'altra banda en l'última intervenció a la torre ha aparegut el quadrant solar, pintat precisament davall de l'actual mostra o esfera de manera que els dos conjunts de números se superposen en una mateixa superfície, produint un efecte si més no xocant. Encara que no dubtem de la necessitat no sols de documentar sinó de conservar les restes del passat, no creiem que siga convenient superposar dos modes diferents de marcar visualment el pas del temps, i haguérem triat un només, per a evitar la confusió de la lectura.
Actuacions urgents Independentment de la reubicació de les campanes de la torre, imprescindible per a recuperar la manera de tocar la catalana, tan ferventment defensada pels diversos autors que van tractar de les campanes i els seus tocs, hi ha un tema de la més extrema gravetat: es tracta de les campanetes del rellotge, potser les més antigues de la torre.
Ha de desconnectar-se immediatament l'electromall que percudeix sobre l'antiga campana de les hores de l'interior de la catedral, que pot destrossar la campana per les seues dimensions, si no ho ha fet ja.
Una vegada desconnectat ha de plantejar-se un projecte de restauració adequat a la importància d'aqueixes campanes, que són les que històricament han marcat el pas del temps dins del temple. El convenient seria restaurar el conjunt de manera que es percudeixin ambdues amb els seus martells històrics, tirats si es vol per mecanismes electromagnètics, i tornant a tocar els quarts i les hores amb les campanes corresponents. De cap manera és acceptable que la campana de les hores s'utilitzi per als quarts, avisant el toc horari de la "Beneta", que soni per a l'exterior i no per al bon ús del temple.
En el cas que es consideri que aqueixes campanes "sonen poc" - el que és una contradicció amb la història de la catedral, perquè han tocat el pas del temps durant segles - la solució passa per restaurar aquelles dues campanetes i baixar-les al museu, on podrien tocar en combinació amb el seu rellotge mecànic original. En aquest sentit se substituirien per dues campanetes actuals i majors, per a sonar el pas del temps. No obstant aquesta proposta ens sembla desafortunada i contrària a la història d'aquesta santa església.
Propostes Creiem que el problema de tots els defectes existents en la per un altre costat magnífica instal·lació, correspon a l'absència d'un projecte de restauració integrat en el Pla director, unit a la falta de criteris tècnics en l'actuació sobre les campanes.
És precís partir de l'estructura actual, cosa que sembla irremeiable, adaptant-la a les necessitats un instrument musical, a les necessitats acústiques d'un immoble, així com a la conservació, la difusió i l'ús d'aquell conjunt singular de campanes.
També és necessari partir de les campanes existents, pensar en la seva possible ampliació, i a dotar-les d'instal·lacions que permetin la seva conservació, la seva difusió i el seu toc, tant de manual com automàtic.
La complexitat dels tocs tradicionals de Girona, la seva afortunada i exhaustiva documentació, no justifiquen la paròdia actual, sinó que exigeixen una nova actuació conjunta per a tractar de corregir els nombrosos defectes de la instal·lació existent i acabada de realitzar.
En conseqüència les campanes majors han d'ubicar-se a la planta baixa de l'estructura, i modificar-se les seves instal·lacions de manera que puguen no sols oscil·lar sinó deixar-les "assentades", tant de manera automàtica com a manual. Per a això s'equilibraran millor els jous de fusta, fins i tot mantenint els actuals (encara que la seva forma correspon a altres tradicions). Se substituiran els batalls per altres menors, fins i tot pels existents a les sales inferiors, i s'instal·laran els mecanismes de manera que tant de motor d'impulsos com electromall estiguen ubicats al mateix costat, i oposat al del "braç" o palanca per al toc manual.
Els motors d'impulsos hauran de regular-se perquè les campanes no sols puguen quedar invertides entre "toc" i "toc", sinó que comencin a tocar immediatament, percudint per igual en els dos costats (cosa que els actuals motors d'impulsos poden controlar) i podent aturar mitjançant fre o lliurement, segons les necessitats del toc, però en tot cas percudint sempre de manera regular en els dos costats i no en un com en l'actualitat.
La o les campanes petites, ubicades en el part superior, no han de quedar-se necessàriament invertides, encara que seria convenient que ho feren, però les tres grans han de fer-ho, sense cap altra possibilitat.
Finalment del batall del "Bombo" o campana major, ha de tirar un mecanisme, controlat per motor, que permeti, igual que les campanes semblants de Murcia o de Sevilla, tocar amb més o menys velocitat, manual o mecànicament.
De la mateixa manera creiem que en les fases següents de la restauració de la torre ha de contemplar-se la desaparició dels jous de fusta i ferro, de menys de seixanta anys, de les campanes a la seua instal·lació anterior. Tampoc sembla necessari conservar els mecanismes electromecànics anteriors, com el rellotge de control dels antics electromalls, encara ubicat a la sala baixa de la torre.
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (10-10-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (14-05-2009)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (27-03-2013)
  • Quadrant solar
    La mostra del rellotge està pintada per damunt del quadrant solar la qual cosa té també un significat simbòlic: en compte de conservar ambdós sistemes de mesurar el temps, la nova manera, mecànica, ha suplantat l'antiga, solar. En la mateixa línia, el rellotge mecànic antic ha sigut substituit per un ordinador.

     

    Rogle, roda de campanes
    La roda de campanes, possiblement gòtica, va ser arrancada i destrossada en la guerra civil. Es conserva la pròpia roda de fusta, en dependències de la catedral, així com la maneta que serviria per a tocar-la a distància i fins i tot un batall i xicotetes restes d'una campana, que a penes ofereixen informació, encara que el batall sembla també medieval. Seria interessant la seua restauració i la reposició d'un conjunt de campanes per als usos litúrgics del temple.

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    3CAT24Les campanes de la catedral tornaran a repicar en l'antic llenguatge de tocs2006
    ACNLas campanas de la Catedral volverán a sonar2016
    ACNEl toque nocturno de las campanas de la Catedral de Girona, a juicio2017
    ARAGÓ, Narcís-JordiUn concert de campanes?2009
    B., D.Creu, parallamps i penell del campanar de Sant Feliu entra al taller de restauració2007
    BAUSSET, Josep M.Han d'emmudir les campanes?2017
    BRUGÉ, DavidEl capítol busca diners per posar dues campanes noves a la Catedral 2002
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Gerona1991
    CARMONA, AlbaLa Catedral torna a fer campana2012
    CARRERAS, TapiEl Bisbat diu que la gent que no va sentir les campanades estava mal ubicada o feia xivarri2012
    CARRERAS, TapiBallesta es referma i les campanes tornaran a sonar aquesta nit2016
    CASADEMONT, Maria ÀngelsEl tañido de las campanas de la Catedral de Girona, en manos de los tribunales2016
    CATANZARO, MicheleLa mà de l'artesà dona a cada campana el seu so únic2017
    COSCULLUELA, FerranGirona rectifica y permite que las campanas de la catedral vuelvan a tocar de noche2016
    DEL CASTILLO, GerardUna campana de más de 700 kilos viaja de Alcoletge a Mallorca2005
    ESTÉBAN, RamónPrimera restauració del campanar de la Catedral en 238 anys2002
    EUROPA PRESSEl Síndic de Greuges estudiarà la denúncia pel so de les campanes de Girona1998
    FERER, Martí; CILAMITJANA, Jordi«El repic alegre de les campanes és senyal de festa i d´alegria»2009
    GRAHIT y GRAU, JoséUna consueta de la Catedral de Gerona1947
    JULBE, BárbaraGirona declara el toque de las campanas bien cultural2016
    LLEGENDES DE GIRONALa campana Beneta2014
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Maria - GIRONA - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    MIÑANA, FernandoEl problema de las campanas en España: ¿molestan o no?2017
    MIRAMBELL i BELLOC, EnricPrecisions sobre la campana major de la Catedral1994
    MIRAMBELL i BELLOC, EnricEls tres àngels de la Catedral2012
    MIRAMBELL i BELLOC, EnricEl tercer àngel de la Catedral2012
    NADAL i FARRERAS, JoaquimCampanes intermitents2006
    NADAL. J.Les campanes de la catedral tornen a tocar quarts i hores2016
    OLLER, SílviaLas campanas de la catedral de Girona callan de noche2016
    PAGÈS, VicençMamífers a la catedral2010
    PASQUAL i LAROMAINE, AnnaRespecte o crematística per les campanes2016
    QUÍLEZ, EnricSento les campanes2016
    RODRÍGUEZ, MartaLa noche de Girona recuperará el repicar de las campanas2016
    RODRÍGUEZ, MartaLas quejas de un hotel silencian de noche la catedral de Girona2016
    TRILLAS, J.; VILÀ, D.Resolució a toc de campana2016
    TRILLAS, JoanClausurades les visites al campanar de la catedral1968
    TRILLAS, JoanPer qui toquen les campanes?2016
    TRILLAS, JoanUn hotel fa aturar de nit les campanes de la catedral “Cada any teníem menys clients”2016
    TRILLAS, Joan; VILÀ, DaniEstudiaran amortir el so de les campanes de la catedral2016
    VIDAL, JosepEl veí que va denunciar el soroll de les campanes ja no viu a Palafrugell2000
    VILÀ, DaniEl repic de la polèmica2012
    VILÀ, DaniReunió per resoldre el conflicte de les campanes a Girona 2016
    VIVÓ, CarlesÀngels i campanes2006

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    Polémica en Gerona por el repique de las campanas de la catedral 06-02-201601:10
    El problema de las campanas en España: ¿molestan o no? 04-03-201702:11
    112 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 12-02-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    llanternaLa Campana dels Quarts (A)SERVA171280296
    Sala de campanesLa Quotidiana (1)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)194184343
    Sala de campanesLa Dominical (2)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)1941105670
    Sala de campanesLa Capitular (3)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)1941118951
    Sala de campanesL'Assumpta (4)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)19461401589
    Sala de campanesLa Beneta; el Bombo (B)SEVER, ANTONI15741903971
    sala de la catedralCampana dels quarts (a)173
    sala de la catedralCampana de les hores (b)MARRO, BARTOMEU1500ca3016

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de Santa Maria - GIRONA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    Descripció En 1994 escrivíem que la catedral de Girona havia sabut conservar i posar en èmfasi l'últim dels rellotges mecànics històrics: instal·lat per Antonio Safoy en 1784, segons figura al seu pèndol la inscripció: "PAFOY / 17 EM 83 / FECIT". Escrivíem que el més destacat d'aquest rellotge consistia en el fet que havia sigut instal·lat al museu de la catedral, on estava en funcionament gràcies a la corda que li donava el vigilant de l'esmentada exposició. També dèiem que havia sigut substituït, quant al seu paper de marcador de les hores urbanes, per un mecanisme, de remuntatge elèctric, instal·lat per PATENTES ELORDI - Electromecánica - Pamplona - Navarra.
    Pareix que, fins i tot, en 2001, tocava les hores a l'estil italià, la qual cosa sembla sorprenent en aquestes terres (és a dir tocant l'hora completa abans de cada quart, per exemple vuit de la major i dos de la dels quarts a les 08:30 hores), fins i tot més quan a Catalunya es mesura el temps pensant que l'hora acaba en el moment de sonar i no comença com és usual en altres llocs.
    En aquests moments no estem en condicions de confirmar el funcionament del rellotge al museu, cosa que no vam poder verificar en la presa de dades de 2004.
    No obstant això podem dir que el rellotge d'ELORDI ha desaparegut i que l'esfera actual i els tocs de les campanes es realitzen mitjançant un ordinador BTE6 de BODET instal·lat per RIFER de Girona.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 11-06-2004

  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF