Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Eulàlia - ESPARREGUERA (CATALUNYA)

(Referència: 2283)


Alçada del campanar 63
Descripció Altitud: 187 metres.
Església aixecada en gòtic tardà, iniciada el 1587 i acabada el 1612. Consta d'una nau espaiosa de set trams, dos d'ells amb el cor, coberta amb voltes ogivals amb les claus de volta decorades amb relleus; descansa damunt arcs torals de mig punt; una senzilla motllura ressegueix tota la base de la volta; a cada arc toral li correspon una pilastra amb capitell toscà que es troba adossada al mur entre les capelles laterals; la capçalera la forma un absis poligonal de set costats amb una volta de quart d'esfera damunt nervadures recobertes de guix motllurat per cobrir la trencadissa que van causar els desordres del 1936. Té un cor amb una balustrada de pedra; descansa en un arc carpanell i damunt dos trams amb voltes de creueria; té un atri al dessota tancat per una gran vidriera amb un cancell de fusta digne.
El frontis queda obert amb una portalada rectangular decorada amb un mural ceràmic d'Enric Serra distribuït en dos plafons que la flanquegen juntament amb un altre al seu damunt de grans dimensions; hi ha representades unes imatges santes ricament colorades amb predomini del blau; sota una minsa cornisa horitzontal hi ha oberta una gran rosassa motllurada amb vidrieres de colors. Els murs mostren paraments de grans carreus ben escairats de pedra clara dels conglomerats de Montserrat tant per l'exterior com per l'interior. Impressionant tant per la seva majestuositat (gran amplada i gran alçada) com per l'abundant llum que entra pels seus finestrals laterals.
Dimensions: 56'82 x 15'27 x 23'61 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals fa 23'89 metres; la llargada inclou 12'56 metres que corresponen a la fondària de l'atri.
Arquitecte: el mestre de cases Miquel Dansa; sembla que hi contribuí fra Josep de la Concepció, sobretot pel campanar; el mestre de cases Bartomeu Soriano (1681).
Guarda un bust del papa Joan XXIII obra de l'escultor barceloní Ramon Cuello.
Campanar d'inspiració barroca acabat el 1636. Té un primer alt cos de planta rectangular (7'50 x 9'00 m) convertida en vuitavada a mitja alçada amb una destacada motllura composta en canviar de planta i una altra encara més manifesta sota la cel·la; en aquests dos cossos els caires estan una mica ressaltats per lesenes cantoneres; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb pinacles de bola als angles; al seu damunt s'hi aixeca una cúpula semiesfèrica, pintada de blau per l'exterior, amb cupulí o llanternó octagonal recobert de volta de mitja taronja. La cel·la està oberta amb un finestral d'arc de mig punt amb bordó a cada cara, un d'ells cec. Els seus murs són de petits carreus de pedra blanca en perfecta harmonia amb el conjunt, grans per l'interior, dels conglomerats de Montserrat en el primer cos i de pedra tova en els cossos superiors.
Per l'interior hi puja una rampa, avui cimentada i acompanyada d'un ferm passamà metàl·lic; està coberta per una volta de canó de pedra tallada; en el cos octagonal, en lloc de volta hi ha un sostre horitzontal i esglaonat de pedra; des de la cel·la fins a la cúpula una escala de cargol oberta en el cos cec puja fins al terrat. És el campanar més alt de la diòcesi de Sant Feliu i de l'arxidiòcesi barcelonina si exceptuem els de la Sagrada Família de la capital encara en construcció. Els gruixos dels seus murs oscil·len, segons els llocs, entre 1'35 i 1'75 metres. Cinc campanes del 1949: Dominga de 1060 quilos, Margarida, Pilar, Maria, Victorina; es troben a la cel·la i dues més al llanternó: Eulàlia i Maria.
Situació: adossat al mur lateral de migdia fent angle al sud-oest de la capçalera encarada a llevant.
Alçada: 63'00 metres.
Esveltesa: 7
Segons l'opinió més general fa 61 metres d'alçada, i així ho feia constar l'historiador local Orenci Valls en la publicació La vila d'Esparreguera i el seu terme del 1961. Altres diuen que en fa 63; fins i tot el Diccionari Nomenclàtor de Pobles de Catalunya n'hi atribueix 70. Personalment no ho he pogut mesurar per manca de perspectiva necessària per fer els càlculs topogràfics ja que el campanar es troba rodejat d'edificis i situat en un punt amb gran desnivell; tot plegat ho fa difícil. En parlar amb l'arquitecte municipal, el gener de 2004 quan es feien obres de conservació a la cúpula del campanar, em va aclarir el següent: des del terra de la plaça fins al cim de l'obra de pedra (cupulí) fa 57 metres; les tres grans boles de coure del damunt, més el penell, peça giratòria per tant, i la creu de ferro del capdamunt fa que el campanar arribi als 63 metres.
Protecció Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-18485
Visites als campanars Hi ha visites guiades pels AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERA
Autors de la fitxa de la torre
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (11-08-2007)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-06-2012)
  • Rogle, roda de campanes
    Hi ha una roda de campanes a la sortida de la sagristia

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    Ajuntament d´EsparregueraInauguració del Campanar restaurat2007
    AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERA Cinc mesos sense que soni el campanar d’Esparreguera2012
    AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERAVisites guiades al Campanar d'Esparreguera2012
    AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERAConferència i visita guiada al Campanar d'Esparreguera2012
    AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERAPer què sonen les Campanes?2014
    CASADO, AnnaEl campanar d´Esparreguera va recuperar ahir les seves dues venerables campanes, desallotjades amb motiu de les obres de restauració del campanar2004
    MARTÍNEZ ROIG, EliseuEulària d’Esparreguera: tresor immaterial, tresor viu2015
    OPINIÓ DIGITALLes campanes d'Esparreguera es tornen a col·locar al campanar després de ser netejades2004
    REDACCIÓNVecinos de Esparreguera piden que vuelvan a sonar las campanas de la iglesia2012
    santfeliu.netLa història dels campanars a Esparreguera2004
    SIGNES DELS TEMPSLes campanes, a "Signes dels temps"2016

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaEnregistrament sonorDataDuració
    AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERA (ESPARREGUERA)Quina geometria amaga el campanar d'Esparreguera? 23-04-201303:00
    15 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 28-06-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Cel·la de campanesVictorina (1)BARBERÍ (OLOT)19495072
    Cel·la de campanesMaria (2)BARBERÍ (OLOT)194970199
    Cel·la de campanesPilar (3)BARBERÍ (OLOT)194990422
    Cel·la de campanesMargarida (4)BARBERÍ (OLOT)1949100579
    Cel·la de campanesDominga (5)BARBERÍ (OLOT)19491201001
    cúpula del campanarQuarts - Maria (A)1600ca5072
    cúpula del campanarEulària - d'Hores (B)1581100579

  • ESPARREGUERA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 26-04-2017
    Convertir a PDF