| Data de construcció | Segle XIX |
|---|---|
| Descripció | La parròquia compta amb un campanar de dos cossos, ubicat junt a la façana principal d'accés al temple. El primer cos es de planta quadrada amb dos trams d'idèntica factura: pintats de groc al centre i blanc als costats, a més de separats per una moldura. Damunt trobem el segon cos, de planta octogonal amb quatre finestres per les campane, mentre que les altres quatre cares tenen decoracions geomètriques. Damunt trobem una cornisa i la coberta amb teules blaves. La torre està rematada per un pinacle amb creu i veleta. Compta en el interior amb una escala, que recorre el perímetre del campanar fins arribar a la Sala de les Campanes. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Graffitti | Compta amb alguns graffitti, ubicats la major part a la Sala de les Campanes. El més antic data de finals del segle XIX, trobant a més un dibuix d'un campanar, algunes cares i altres amb cert interés històric. |
| Estat original | Les campanes comptaven amb amb truja de fusta, instal·lades per la casa fonedora. Possiblement comptarien, com a mínim la gran, amb una corda unida al batall per repicar-les des dels peus del campanar. |
| Estat anterior | Les campanes comptaven amb capçals de ferro de la casa Mancús, canviats en 1993 i conservats actualment a la Sala de les Campanes. |
| Estat actual | El campanar està en un bon estat de conservació, pintat en la cara exterior amb vistosos colors. L'interior està igualment ben conservat. A la Sala de les Campanes hi ha tres bronzes i una matraca, conservant encara la finestra buida les marques dels eixos de la campana que hi havia anteriorment. Les campanes compten amb truges que tenen el braç de ferro i el capçal de fusta. Les tres estan mecanitzades amb motor de vol continu i a més les dos grans amb electromall, monofàsic la gran i trifàsic la mitjana. Vist l'estat en que es troben seria recomanable procedir a la restauració del conjunt, baixant-les del campanar per netejar-les per dins i per fora, recuperant així la sonoritat original de les campanes. Les truges actuals es deurien canviar per altres de perfil tradicional local, renovant els motors actuals per altres d'impulsos i finalment canviant el martell de la Mitjana per un electromall monofàsic. |
| Campanes | Compta amb tres campanes al segon cos del campanar, més una ubicada a l'interior del temple parroquial. Les tres primeres formen el conjunt de campanes. La menor compta amb una especial inscripció dedicada a la Santa Creu, segurament com a motiu de protecció de la comunitat i els camps de cultiu del voltant del poble. Tant aquesta com la gran són de Juan Bta. Roses. La mitjana es dedica a la Mare de Déu de les Neus, patrona del poble. Es una campana típicament industrial de fabricació seriada, ja que va ser fosa sense estar encarregada per a cap lloc, afegint les inscripcions després. La gran compta amb part de les inscripcions esborrades i aquestes semblaven indicar els donants de la campana, que possiblement es feren enrrere quan ja estava fosa la campana. |
| Tocs tradicionals de campanes | Sembla que les dos campanes grans es repicaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls. Les tres campanes es voltejarien des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Les tres campanes voltegen automàticament, a més les dos grans es repiquen amb electromalls. |
| Intervencions |
La torre sembla una construcció del segle XIX, de senzilla factura i similar a altres com la de La Romana. Les antigues campanes pes perderen en 1936, fet que va motivar en 1940 a fer-ne altres noves. Com a mínim es feren dos per part de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida i una més del fonedor López de Múrcia, que no indica la data, però possiblement es fera al voltant de 1950. L'any 1983 es feu una campana nova per la foneria de Salvador Manclús, any en que a més es mecanitzaren les altres dos campanes conservades a la Sala actualment. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i es mecanitzaren amb motor de vol continu i les dos grans amb electromall trifàsic. En 1993 es canviaren els capçals de ferro per altres de fusta. En 2005 l'empresa 2001 Técnica y Artesanía va baixar la campana feta per López, restaurant-la i canviant-la d'ubicació per passar a l'interior del temple parroquial. |
| Autor | |
