Inventari de Campanes

Catedral de Santa Maria - LA SEU D'URGELL (CATALUNYA)

(Referència: 252)



Alçada del campanar 24.5
Descripció Altitud: 691 metres.
Església romànica aixecada en el 1116 i el 1122 d'estil italianitzant amb clars elements originals del romànic català com el llarg transsepte; sembla que es completà el 1175. Consta de tres naus, la central de cinc trams, un d'ells és el transsepte situat a la capçalera; està coberta amb una volta de canó sobre arcs torals de mig punt i d'una imposta a la seva base que mostra un fris d'arquets cecs al seu dessota; les laterals, més baixes, estan cobertes amb voltes d'aresta; estan separades per robustos pilars cruciformes amb columnes adossades als angles i una decoració de boles als seus caires; sostenen arcs formers de mig punt.
El transsepte té una volta de canó amb cúpula rectangular sobre trompes petxineres al creuer dins un cimbori de setze costats desiguals amb una espadanya de tres ulls que és una prolongació del costat de migdia. Quatre absidioles estan inserides en el gruix del mur del transsepte i una més dins del gran absis central; aquest, semicircular i prolongat per dins amb un tram rectangular, està decorat externament amb semi-columnes i un fris superior de finestres en galeria obertes per dins i per fora amb sèries d'arcs sobre columnes aparellades alternades, cada dos, per un pilar amb les semi-columnes que vénen al llarg del mur des del sòcol.
Els seus murs són de grans carreus de granit gris; excepcionalment hi ha filades de gres rogenc en algun punt com al campanaret de la façana principal. El frontis encarat a ponent està flanquejat per dues gran torres octagonals de base quadrada amb escales interiors (portes a 1'30 del sòl) que en la part alta es comuniquen per un corredor que passa per dins del mur de la façana. En aquesta s'hi poden distingir tres nivells; al baix hi ha tres portals amb arquivoltes de mig punt oberts cadascun d'ells davant de la nau respectiva; en el nivell superior, el coronament el constitueix una cornisa angular formada per frisos d'elements geomètrics i un d'arcs cecs de mig punt peraltat, i d'uns òculs que flanquegen un finestral central; en el nivell mitjà, entre motllures horitzontals, tres finestrals d'arc de mig punt. A banda i banda de la zona central hi ha sobre els portals uns finestrals en arc de mig punt i uns contraforts que arriben fins al capdamunt.
Aquest temple catedralici té, com la majoria de catedrals, un claustre de planta lleugerament trapezial formada per tres ales amb arcs de mig punt sobre columnes de capitells romànics figuratius gairebé tots amb cimacis decorats amb diferents motllures, i pilars als angles amb columnes adossades; l'ala nord romànica fou substituïda al segle XVII per pilars que sostenen arcades, amples i més altes que les romàniques i que permeten al sol que penetri més fàcilment.
Dimensions, les de la nau central: 52'82 x 9'00 x 19'80 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada està calculada fins al fons de l'absidiola de la capçalera. El transsepte fa 36'00 x 7'20 x 19'51 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; les naus laterals en fan 44'80 x 6'00 x 11'18; l'amplada total de les tres naus arriba als 23'42. La cúpula que s'aixeca sobre el creuer fa 24'67 metres d'alçada,. Les dimensions del claustre més o menys quadrat són 35'20 x 32'80 metres.
Arquitecte: Ramon Llombard (1175).
Guarda una imatge policromada del segle XIII de la Mare de Déu d'Andorra en el museu de la catedral i a l'altar major n'hi ha una que n'és la reproducció exacta. També té exposats en una de les absidioles laterals els fragments conservats de l'altar barroc de sant Ermengol. Té l'orgue situat en el cor de fusta que es troba a mig aire del mur dels peus del temple.
Els Campanars
Construccions del romànic llombard, sense acabar, un a cada extrem del transsepte; tenen planta rectangular (8'65 x 11'45 m) i una alçada de 24’50 metres; el del sud porta el nom de Sant Just i el del nord el de Sant Salvador; aquest està coronat per un senzill terrat; el del sud hi pengen quatre campanes dels pilars aixecats en el terrat i queden al descobert; modernament s'han tapat amb dues grans plaques metàl·liques que s'aixequen parcialment (45º) gràcies a un mecanisme i que permet que el so de les campanes surti i s'escampi. Es fa diàriament a les 12 del migdia; s’hi repica en homenatge al fundador del temple, sant Ermengol (segle X-1035), i amb motiu d'un prodigi que se li atribueix.
Externament presenten decoració llombarda a cada costat, el més curt d'ells amb dos arcs cecs entre lesenes, i el llarg amb dos arcs a les zones laterals i tres a la central. Els seus murs mostren grans carreus de granit gris com en tot el temple. S'hi pot pujar a tots dos per sengles escales de pedra arrapades als murs i a un gran pilar central que té el seu interior buit. Unes cobertes de volta de canó cobreixen les escales i els passadissos de comunicació per sobre els braços del transsepte il·luminats per grans finestrals vidriats; en passar per sobre de l'absis la ronda està oberta i protegida per arcades de mig punt damunt columnes geminades alternades amb pilars i, avui, amb una ferma barana metàl·lica interior de protecció.
La façana principal, a més a més, té al seu damunt un petit i esvelt campanaret de tres pisos, el primer amb finestres geminades, el segon triforades decorades amb frisos de denticles i dents de serra i motllures sobre permòdols figuratius i el tercer compacte amb un terrat coronat per merlets esglaonats; sota d'ells, els paraments tenen filades de carreus de gres rogenc. S’hi pot arribar per damunt del carener de la teulada. Des del terra arriba als 35 metres d'alçada.
Situació: als extrems del transsepte orientat a llevant.
Alçades:
  • dels campanars, 24'50 metres; esveltesa: 2,1
  • del cimbori: 30'00 metres
  • espadanya del cimbori: 33'50 metres
  • campanaret situat al capdamunt del frontis: 35'17 metres.
Estat original És difícil saber fins a quina altura van arribar les torres de les campanes. En tot cas, en els anys 1940 l'actual torre estava prolongada amb uns pilars amb la seua coberta a quatre aigües, sobre la qual es dreçava una altra construcció, de coberta encara més pronunciada, i oberta també als quatre vents. Desconeixem, en tot cas, si les campanes estaven fixes o si, amb major probabilitat, estaven instal·lades a la manera catalana, de manera que podrien oscil·lar i quedar-se parades cap amunt. Tampoc podem descartar l'existència d'una campana fixa, en el segon cos, per a marcar el pas de les hores. L'existència de l'espadanya, ubicada en un dels costats del cimbori, planteja no pocs problemes, ja que les tres campanes, d'extraordinari interés, estan instal·lades amb jous i amb cigonyals, la qual cosa suposa que podrien voltejar completament, tocades des del creuer, pròxim al presbiteri.
Estat anterior En la presa de dades realitzades en 1989 tot el conjunt de cobertes havia sigut desmuntat, i havia tres campanes penjant de sengles bigues de ferro, i tocades, molt esporàdicament, amb cordes lligades als batalls. No hi havia cap altre mecanisme, ni possibilitat de tocar-les des del temple. La sala de campanes havia desaparegut i els tres bronzes es trobaven a l'aire lliure, sense cap coberta de protecció, i amagats en una espècie de trampa acústica, ja que estaven rodejats d'uns murs d'uns dos metres i mig amb un parell de vans estrets, un per a accedir des del temple i l'altre per a sortir a les cobertes de la catedral.
Tampoc s'usaven les tres campanes de l'espadanya, que no van ser estudiades pel seu difícil accés.
Estat actual En 1998 ja hi havia quatre campanes, de la mateixa manera que vam poder verificar en 2004. No obstant s'havia afegit un complicat i poc efectiu sistema de coberta metàl•lica, que podia obrir-se, mitjançant uns grans pistons d'oli comprimit, adoptant forma d'ales, amb la proposta d'expandir així millor el so.
No obstant el sistema deixa de funcionar sovint i els tocs es realitzen sense accionar les comportes, de manera que la difusió sonora de les campanes és escassa.
Només dos de les quatre campanes de la sala han sigut dotades de motor de balanceig: la nova així com la major, amb un cert perill (per tenir l'ansa central trencada). Les quatre estan dotades d'electromalls.
D'altra banda les tres campanes de l'espadanya, les més antigues del conjunt, estan fora d'ús des de fa molt de temps. No obstant, el perillosíssim accés a l'espadanya ha permès documentar una importantíssima campana gòtica junt amb altres dues barroques de gran valor.
En les dues últimes preses de dades hi ha un canvi greu i preocupant de conservació: així com al maig del 2004 a penes hi havia coloms a la torre i vam poder documentar bé les quatre campanes majors (sense poder accedir en aquell moment a l'espadanya), en 2005 els excrements de les aus cobreixen de tal manera les campanes de la sala que ara seria impossible documentar-les.
Acústica, afinació de les campanes La desaparició de les cobertes històriques que, amb els seus corresponents vans, expandien el so de les campanes; la ubicació de les tres campanes entre murs, primer sense coberta i després amb un sostre mòbil que poques vegades ha funcionat, i finalment la ubicació de la campana nova en l'únic va que dóna a l'exterior, constitueixen un cúmul de despropòsits des d'un punt de vista acústic, de manera que les campanes ni són vistes ni són escoltades ni conegudes.
Coloms i altres plagues Probablement a causa de les dures condicions meteorològiques de La Seu, i encara que la sala de campanes es troba quasi permanentment coberta per les dos ales metàl·liques, oferint un refugi segur, no es detecta la presència d'aus, especialment coloms, en les instal·lacions.
Campanes La Catedral compta amb dos conjunts de campanes de molt elevat interés.
En l'espadanya, sobre el cimbori, hi ha tres campanes, una d'elles amb majúscula gòtica, pròpia dels primers anys del segle XIV; una altra d'epigrafia també gòtica de mitjan del XV, ambdós en bon estat sonor; finalment una tercera, aparentment barroca, de principis del XVIII, i amb un gran clavill que arriba quasi fins al terç de la campana.
En la sala de campanes hi havia, en 1989, tres campanes fixes: una de 1507, d'epigrafia tambíen minúscula gòtica; una altra de 1754, clarament barroca, però que utilitza algunes imatges gòtiques, probablement de campana anterior, i finalment una peculiar campana de 1946, amb les característiques referències polítiques de l'época.
El conjunt s'ha completat en 1992 amb una nova campana, afinada a la manera dels carillons, que difícilment concorda amb les tres existents. Tant esta com la major han sigut dotades de motors per a l'oscil·lació, mentres que les quatre tenen els seus corresponents electromazos per als tocs de morts i altres senyals.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes de la Catedral plantegen diversos problemes, en estos moments irresolubles. Respecte a les campanes de l'espadanya, que encara conserven (en el cas de les dos campanes que sonen) les cadenes unides al seu corresponent cigonyal, cal preguntar-se per què van instal·lar este sistema de toc, que permet el volteig complet, quelcom tan poc usual a Catalunya, i no van posar unes simples palanques, unides a les mateixes cadenes, per a tocar a distància, sense esforç, a la manera més comuna catalana. Vol dir que voltejaven per alguns senyals?
Respecte a les tres campanes de la torre poc podem dir, davant de l'absència de restes de les seues instal·lacions tradicionals, com a jous de fusta o marques en la fàbrica, que denoten possibles modes de tocar-les. Les fotografies dels anys quaranta no arriben a mostrar les campanes, encara que es vegen amplis vans per damunt dels murs encara existents. Tocaven estes campanes 'a seure', és a dir assentant-les, com era comú en totes les catedrals de Catalunya? ¿O, al contrari, i vistos els jous amb cigonyal de les altres tres campanes de l'espadanya, també podien voltejar? Estaven més aviat fixes? No estaria destinada una de les campanes majors al toc del rellotge, ubicada en l'espècie de torre que coronava la coberta en els anys quaranta? De moment només sabem que, en els finals huitanta, les campanes fixes es tocaven manualment per mitjà de sengles cadenesde a penes un metre de distància unides als batalls, la qual cosa suposa que feia falta tres persones per a tañerlas.
La instal·lació actual no permet, a penes, la programació de cap tipus de tocs tradicionals. Cal recordar que no sol ser usual a Catalunya l'existència de campanes fixes per als tocs (amb comptades excepcions com la del rellotge de Girona) .Tradicionalmente les campanes estaven en les finestres, tenien el corresponent jou de fusta que permetia que oscil·laren amb una certa lentitud i inclús podien quedar-se assentades cap amunt, poyando el braç o palanca de volteig, del que penja la corda, en uns suports encastats generalment en la part externa del campanario.
D'altra banda les xicotetes campanes ubicades en espadanyes, més pròpies d'ermites, es tocaven per mitjà del mateix braç o palanca i la corresponent corda que arribava fins a la planta baixa, però oscil·lant únicament, sense tindre la possibilitat de quedar invertides i parades. Per a això els límits metàl·lics estaven disposats de manera que impediren l'oscil·lació a partir d'una certa altura, per a evitar el volteig complet, no sols per motius estètics sinó també per causes tècniques, ja que una vegada gira la campana la corda s'enrotlla en el braç del jou, i la palanca ja no servix per a controlar el moviment.
Tocs actuals de campanes Els tocs actuals constitueixen una singular manera d'utilitzar campanes, emprant tècniques i mecanismes totalment aliens a la tradició. En primer lloc segueixen en desús les tres campanes de l'espadanya, precisament les més antigues.
Pel que fa a les campanes grans, s'han dotat d'un jou amb els eixos rebaixats a la campana nova així com a la més gran, precisament la més antiga. Aquest sistema, anomenat "rétro" pels francesos té l'avantatge respecte al mètode "lancé", mes propi de les empreses alemanyes que actuen a Catalunya. Mentre el sistema alemany no utilitza jou, les seves oscil·lacions són més ràpides, seguint l'efecte del pèndol, els batalls colpegen per inèrcia en la part alta de la campana, i el seu toc té una gran ressonància. El sistema "rétro" es basa també en l'oscil·lació de la campana, però com aquesta mateixa serveix de contrapès, la seva oscil·lació és molt més lenta i el batall, més curt que l'altre però més gruixut, percudeix a la part baixa de la campana, romanent més temps sobre ella. Aquest toc "rétro" té un menor esforç lateral sobre els seus suports, que pot ser gairebé nul segons el grau de contrapès produït per la major o menor elevació dels eixos, mentre que el toc alemany produeix esforços de fins a dues vegades el pes de la campana en horitzontal.
El sistema utilitzat en aquesta catedral no té res a veure amb els tocs tradicionals catalans, basats en instal·lacions molt equilibrades, però amb els eixos per sobre de les nanses de la campana, de manera que l'oscil·lació és relativament lenta i que el bronze pot quedar cap amunt, gràcies a uns enginys que detenen el conjunt en posició invertida. D'altra banda les dues campanes estan instal·lades de manera que no es poden tocar manualment.
La programació dels tocs és més o menys universal, però poc relacionada amb les tradicions locals. Així, per exemple, l'Àngelus és similar al de les esglésies franceses: tres vegades tres cops de la campana major que després oscil·la uns minuts a les dotze del migdia.
Tocs proposats de campanes Els tocs proposats passen per una profunda restauració, molt més atrevida que la ubicació d'una coberta mòbil, de gran espectacularitat, però de difícil manteniment i d'escàs rendiment acústic.
La Catedral compta amb dos conjunts de campanes, situats a escassa distància però molt diversos tant pel que sonor com en el acústic. Les tres campanes petites, un cop restaurades, poden servir per als tocs de les misses quotidianes i dominicals. La campana mitjana per anunciar, amb un sol toc, uns cinc minuts abans i tot just un minut de durada, la missa diària, i la major per anunciar les misses dominicals, tant dels diumenges com dels seus vespres, aquest cop amb un sol toc també però d'uns dos minuts i deu minuts abans de l'horari d'inici.
Encara que no és usual fora de Catalunya, aquí si pot tenir sentit avisar amb un toc de les dues més agudes cinc minuts abans d'iniciar cerimònies diguem privades (batejos, comunions, casaments), mentre que en el cas de celebracions comunitàries de batejos o de comunions podrien tocar les tres, també un sol toc previ a l'acte.
Ha tocar l'Àngelus tres vegades al dia: a les vuit del matí i de la nit i a les dotze. Els tres tocs consistiran en tres vegades tres tocs de la campana major. Tant el de migdia com el de la tarda tocaria durant un minut la campana corresponent a la missa del dia excepte els dissabtes i vigílies de festius en què tocarà la del dia següent.
Les quatre campanes majors, amb l'excepció del toc de l'Àngelus diari, queden reservades per a les Festes, les Solemnitats i els tocs de difunts. Suposant, perquè no podem suposar una altra cosa, que les quatre campanes poden oscil·lar i repicar, per a les Festes es proposa el toc de les dues campanes més agudes, és a dir la Ermengol i la Santa Maria; per a les Solemnitats s'afegeix la campana de Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara, reservant la campana del Senyor per a les tres festes majors de l'any: Pasqua, Nadal, la Festa Major.
Els tocs de difunts es faran amb les tres campanes menors per a homes o dones, de manera que en el cas dels primers la campana Santa Maria porti el compàs (un cop de la Ermengol, un altre de la Santa Maria, un altre la de Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara, un altre més de la Santa Maria) mentre que per a les dones sigui la de Sant Ermengol la que porti el compàs: un cop d'ella entre cadascuna de les altres dues.
L'ús de les quatre campanes majors sembla convenient reservar-lo per aquells difunts de caràcter comunitari, tant en la celebració anual, com en aquells de més transcendència social: Papa, Bisbe ...
Visites als campanars Per la seva naturalesa (escalons molt elevats, d'uns 30 cm) , accés estret, carència de llocs des d'on contemplar el paisatge, la torre de les campanes no és accessible al turisme.
Intervencions En certa manera, les intervencions que s'han realitzat al llarg dels últims 50 anys han cercat recuperar exclusivament els aspectes arquitectònics ideals del conjunt, sense tenir a penes en compte les necessitats acústiques ni dels tocs tradicionals.
En primer lloc, en desposseir el conjunt de cobertes i afonar les campanes entre murs, es restringia en gran part la difusió sonora. Després, la singular coberta mòbil, poc efectiva i de car manteniment, ha suposat una trava per a l'expansió del so, augmentada, si és possible, per la ubicació de la campana nova en l'únic va obert a l'exterior. Si a açò unim la falta d'ús de les tres campanes de l'espadanya, podem valorar en un 10%, com a màxim, el rendiment que es trau d'aquest conjunt, el qual, d'altra banda, compta amb algunes de les campanes més interessants de les catedrals catalanes.
Encara que desconeixem qui va instal•lar les tres campanes a les seves bigues de ferro, sabem que l'empresa ERMEC va instal•lar en 1992 la campana nova, així com el jou corresponent a la campana major i els electromalls de les quatre, perquè les dues primeres puguin tocar oscil•lant i les quatre repicant.
Desconeixem què lògica es va seguir per a aplicar el jou metàl•lic i el motor d'oscil•lació tant per a la campana nova (cosa comprensible) com per a una sola de les tres campanes antigues, precisament la major, més antiga i en més fràgil estat de conservació.
Actuacions urgents Cal revisar la seguretat de la campana major, l'única de les històriques que oscil·la, doncs sembla que la nansa central està trencada. A causa de l'escassa altura en què es troba la caiguda no seria dramàtica ni tindria una altra repercussió que el possible trencament de la campana, però és una cosa que s'ha de tenir en compte, i que pot recomanar, fins i tot, la immobilització fins que no es verifiqui la seguretat. Les altres campanes no semblen estar en perill.
Propostes Pel que fa a les campanes de l'espadanya, cal restaurar, soldant la campana trencada, i dotant-les dels seus jous corresponents de fusta, utilitzant en el possible els elements actuals, però renovant els braços de manera que arribin de costat a costat del va. Les tres campanes es dotaran exclusivament de motor d'impulsos per ventar-les amb dues altures, mitja i alta.
Una altra actuació indispensable consisteix a dotar l'espadanya d'un accés segur (en l'actualitat la trapa existent a la coberta relliscosa de pissarra, es troba a diversos metres més lluny de les campanes) no només les campanes de la part inferior sinó, mitjançant una escaleta de gat adossada al mur, a la campana superior. Aquest accés és indispensable per a un manteniment adequat de les campanes.
Pel que fa a les altres quatre campanes cal trobar una solució entre les limitacions arquitectòniques i les necessitats de difusió acústiques. És sabut que aquest problema havia estat resolt en altres segles, afegint, de manera que no prestés a confusió, una estructura de dues plantes en les quals es situaven tant les campanes litúrgiques com la del rellotge. Per descomptat les campanes han d'estar a cobert, però a la vegada elevades perquè el seu so s'expandeixi directament al carrer. La solució de les ales abatibles no aporta resultats acústics, ja que expandeix el so cap a fora, és cert, però de manera discriminada i massa direccional. A això s'afegeix la disposició de les campanes, ficades en una mena de pou, i limitades en els seus tocs per la seva immobilitat, en dos casos, o per la solució acceptada d'instal·lació "rétro", escassament sonora.
Creiem que caldria una solució atrevida, però que al mateix temps fos factible. Per exemple, pensar que una estructura amb les campanes pugui elevar perquè aquelles es vegin i per tant es sentin des del carrer, a cada un dels tocs, és tan desgavellada, per l'excessiu cost de manteniment, com la solució actual. < br />
Probablement sigui més útil trobar una estructura metàl·lica, elevada sobre el centre de l'estructura actual, quadrada i metàl·lica, on les quatre campanes es trobessin, amb els seus corresponents jous de fusta, en cada un dels quatre costats, i amb una petita coberta, molt lleugera i de bon disseny, la finalitat seria més acústica (difusió del so) i protectora (enfront de les adversitats meteorològiques). Imaginem doncs una estructura metàl·lica central, en què les quatre campanes es troben en cada un dels costats, de manera que poden oscil·lar lliurement i fins i tot quedar-assentades cap amunt, de manera que es vegin (i es sentin) des del carrer. A més, i vista l'amplitud de la sala de campanes, fins i tot es podria tocar manualment, des de l'actual sòl, no de dins cap a fora, com és usual en la quasi totalitat de les torres, sinó al voltant de les campanes.
Per descomptat les quatre campanes, dotades amb els seus corresponents jous de fusta, podrien tocar amb motors d'impulsos que fossin capaços de deixar-les invertides cap amunt, permetent llavors la composició de tocs a la manera tradicional, combinant unes amb les altres, i no depenent de les lleis de la combinatòria com passa amb les campanes mecanitzades a l'estil "lancé" o "rétro".
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (12-07-1989)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-08-1998)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (21-05-2005)
  • Matraca
    En 2010 Delfí DALMAU i ARGEMIR documenta en el corredor superior del gran absis central una matraca portàtil, de grans dimensions, segurament utilitzada en Setmana Santa.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Maria - LA SEU D'URGELL1994
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Maria - LA SEU D'URGELL1995
    LLOP i BAYO, FrancescCampanes, campaners i tocs a les terres de Lleida: un patrimoni en vies de substitució2008
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes i la llengua2012
    ROURERA, Mireia"Les campanes marcaven la vida de la gent"2010
    88 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 30-04-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    espadanyaCampana (1)16294037
    espadanyaSant Sadurní (2)16965072
    espadanyaCampana (3)1350ca60125
    sala de campanesErmengol (1)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)194689408
    sala de campanesSanta Maria (2)PACCARD (ANNECY)1992100579
    sala de campanesSant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara (3)MANZANA, VENTURA; MARCO FRANCISCO; PÉREZ JOAQUÍN1754103633
    sala de campanesCampana del Senyor (7)MESTRE ANTONI; MESTRE MIQUEL1507118951

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de Santa Maria - LA SEU D'URGELL (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa

    Data de construcció 1700ca
    Descripció Queda part de la maquinària del rellotge en una sala inferior a la de campanes.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 26-01-2013
    Ordinador - Catedral de Santa Maria - LA SEU D'URGELL (CATALUNYA)
    Ordinador (1)

    Existent En marxa

    AutorsCLOCK-O-MATIC (HOLSBEEK)
    Empresa de mantenimentERMEC (BARCELONA)
    Data de construcció 2005ca
    Descripció Hi ha un ordinador per als tocs automàtics i programats de la Seu. Segurament controla també l'apertura del sostre articulat de la sala de campanes.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 26-01-2013

  • LA SEU D'URGELL: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 26-04-2017
    Convertir a PDF