Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - LA VILA JOIOSA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 256)



Data de construcció Segle XVI
Descripció L'església parroquial disposa d'un campanar, situat a un dels laterals de la façana principal del temple. La torre forma part del conjunt defensiu de la població. És de planta quadrada i té dos cossos. El primer té aspecte massís i està alçat amb maçoneria per als murs i sillars de pedra als cantons. El segon cos és tot de silleria i té quatre finestres amb arc de mig punt per a les campanes. Finalment el terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als cantons.

La torre té una escala interior que recorre el seu perímetre fins a arribar a la sala de les campanes. Poc abans d'aquesta hi ha una sala amb dos maquinàries horàries. A un dels angles hi ha una escala de mà per accedir fins al terrat.
Protecció Bé: Església Parroquial de l'Assumpció
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Alacant
Municipi: La Vila Joiosa
Categoria: Monument
Codi: ( R. I. ) - 51 - 0011169 - 00000
Registre: ( R. I. )
Data d'Incoació: 22-04-1949
Data de Declaració: 25-06-1985
Data BOE Incoació: 05-05-1949
Data BOE Declaració: 29-06-1985
Disposició: RESOLUCIÓ
Matís: CASTELLS
Font: Ministeri de Cultura (2008)
Estat anterior Des de l'any 1940, la campana gran i la tercera tenien una truja de ferro de la foneria Viuda e Hijos de Ángel Perea, dotades amb cigonyal. La més xicoteta segurament tenia una truja de fusta. Finalment la gran tenia una maça horària exterior per tocar les hores.
Estat actual L'estat de conservació de la torre és precàri i cal una restauració. Les quatre campanes están instal·lades al segon cos de la torre amb truja de ferro, dos de la foneria Roses (la Puríssima i l'Assumpció) i altres dos de la foneria Manclús (Sant Josep i Santa Marta). Totes elles disposen de motors de vol continu i les tres grans a més disposen d'electromalls.
Campanes Disposa d'un conjunt de quatre campanes. La més xicoteta és de l'any 1971 i està dedicada a la Puríssima Concepció. És obra dels tallers de Salvador Manclús. La següent és de l'any 1939, fosa per Viuda e Hijos de Ángel Perea de Miranda de Ebro. La mitjana va ser fosa l'any 1966 per la foneria Roses d'Atzeneta i la Gran és de Salvador Manclús, fosa en 1971 i dedicada a Santa Marta, patrona de la localitat.
Tocs tradicionals de campanes Sembla que les tres campanes grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als respectius batalls i les quatre es voltejaven manualment des de la sala de les campanes. La gran tocava les hores.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes voltegen automàticament i les tres grans també repiquen.
Visites als campanars La torre, així com la ronda de guàrdia són accessibles per a la visita turística.
Intervencions La torre es va alçar al segle XVI, possiblement al mateix temps o poc després de la construcció del nou temple parroquial. Formava part del conjunt defensiu de la vila. De les antigues campanes sembla que sols es va salvar una, la Puríssima. L'any 1940 es compraren almenys dos campanes als tallers de la foneria Viuda e Hijos de Ángel Perea, foses l'any anterior i instal·lades al campanar amb truges de ferro d'aquesta foneria.

A mitjans del segle XX hi ha diverses intervencions documentades. L'any 1966 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida es va refondre la campana dedicada a l'Assumpció i possiblement també canviaren la truja de la Puríssima. Aquesta campana i la dedicada a Santa Marta (la gran) estarien trencades l'any 1971 quan la foneria de Salvador Manclús del Grau de València les va refondre als seus tallers. La mecanització de les campanes sembla que és posterior, ja dels anys 80. Durant aquesta canviaren les truges de les campanes dedicades a Santa Marta i Sant Josep.

L'empresa VALVERDE demana en febrer de 2008 permís per instal·lar un nou ordinador en substitució de l'anterior, que no controlava correctament els tocs del rellotge i els litúrgics.
Propostes La instal·lació actual de les campanes no afavoreix la seua conservació ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant cal restaurar el conjunt. Les quatre s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Els motors s'ha de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. Els electormalls trifàsics s'han de canviar per altres monofàsics.
Autors
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (09-07-1995)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de les campanes i actualització de les fitxes] (14-08-2019)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    AJUNTAMENT DE LA VILA JOIOSAAgenda Cultural2002
    8 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 23-01-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesPuríssima Concepció (1)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)19714346
    Sala de les campanesSant Josep (2)PEREA, VIUDA E HIJOS DE ÁNGEL (MIRANDA DE EBRO)19395177
    Sala de les campanesMare de Déu de l'Assumpció (3)ROSES ATZENETA196675244
    Sala de les campanesSanta Marta (4)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)197194481

  • LA VILA JOIOSA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 25-11-2020
    Convertir a PDF