| Data de construcció | Primer cos de principis del segle XVII, ampliat al XVIII | Descripció |
El campanar es troba ubicat en un lateral de la nau principal del temple, damunt de la capella del Santíssim Crist de les Campanes. La planta és quadrada i compta amb tres cossos decreixents. El primer cos té quatre trams amb un primer que es correspon al basament de silleria, damunt del qual estan la resta. Unes moldures serveixen de separació entre ells, comptant amb espilleres per il·luminar l'escala del campanar i una esfera del rellotge en cada cara del quart tram. Damunt d'aquest es troba el cos de les campanes que té quatre finestres per les campanes i en el exterior quatre pilastres toscanes per cada cara, situades damunt d'un alt basament i que estan rematades per una cornisa. El tercer cos es una estructura de dos trams amb quatre finestres en els dos. El primer a més té arcs en diagonal. Finalment trobem la característica coberta a quatre aigües i una creu. El seu interior compta en primer lloc amb una escala de caragol, corresponent a la de la primitiva torre que arriba a l'altura on estava ubicada la primitiva Sala de les Campanes. Des d'aquest nivell l'escala passa a ser perimetral fins arribar a la Sala de les Campanes. | Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | Estat original | Fins mitjans del segle XX les campanes comptaven amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-les tenien llargues cordes que baixaven des de la Sala de les Campanes fins els peus del campanar. Possiblement estaven dotades de ballestes. La campana de Senyals tenia una corda per tocar-la des del interior del temple. | Estat anterior | Fins la darrera restauració de 2007 l'estat de les campanes era regular. Aquestes estaven instal·lades a la Sala de les Campanes amb truges de ferro de la casa Roses i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls monofàsics. La instal·lació no guardava relació amb l'estat tradicional de les campanes ni possibilitava el seu toc manual. A l'espadanya de la façana principal estava ubicada la campaneta de les Senyals, també en regular estat. La truja i els ferratges presentaven un fort desgast per la continua exposició als agents atmosfèrics. A més no tenia cap corda o cable per tocar-la. | Estat actual | La fàbrica del campanar es troba en un bon estat de conservació i tan sols el tercer cos, més exposat als agents atmosfèrics, necessita de millores per afavorir la seua correcta conservació. Les sis campanes del temple igualment estan en bon estat, ubicades en tres espais diferents. En primer lloc la campaneta de les Senyals està guardada provisionalment al transaltar de l'església i conserva els accesoris antics (truja de fusta, ballesta i ferratges). En segon lloc al tercer cos del campanar està la Campana de les Hores. Finalment a la Sala de les Campanes trobem el conjunt de campanes litúrgiques, instal·lades en les finestres. Compten amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall. A més compten amb ballesta per a toc manual. | Campanes | Del conjunt de campanes històriques ens han arribat al nostres dies dos: una menudeta, de senyals, del segle XVIII, i una molt valuosa de Miquel de BIELSA (o de VIELSA, com signa altres voltes), de 1621. Les dos majors del joc són dels Hermanos ROSES de Silla, fruit d'una refosa, així com la menor, refeta per Salvador MANCLÚS. | Tocs tradicionals de campanes | En primer lloc la Senyalera es tocava amb una corda i cable per coordinar els tocs de les campanes amb els actes celebrats a l'interior del temple parroquial. La campana de les hores tocava dia i nit sense repetició. La major part dels tocs es realitzaven amb les quatre campanes del segon cos de la torre, repicant des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls i voltejant des de la mateixa Sala de les Campanes. | Tocs actuals de campanes | La campana de les hores continua tocant i a més marca la mitja. Les quatre campanes del joc voltegen i repiquen automàticament. | Intervencions |
El primer cos del campanar sembla correspondre a la primitiva torre, ja que poc abans de l'actual segon cos es conserven restes de les antigues finestres. A més en tot aquest tram hi ha una escala de caragol que antigament arribava fins la Sala de les Campanes. Aquesta construcció sembla ser del segle XVII. Al segle XVIII es portà a terme l'ampliació del campanar, conservant el primitiu. Les finestres de les campanes es tapiaren i a partit d'aquest nivell es va elevar la nova fàbrica. L'obra es va alçar seguint els models del barroc valencià, amb un cos de campanes inspirat als arcs del triomf romans i un tercer cos decreixent. Les campanes es pujaren a la nova ubicació. La casa Roses de Silla va refondre la Campana gran en 1954 i la Mitjana en 1966, sent possible que en aquesta última es canviaren les truges de fusta per altres de ferro. En 1981 es va badar la campana menor, encarregant-se la foneria de Salvador Manclús de refondre-la. Durant aquest treball a més es mecanitzaren els quatre bronzes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. L'estat en que estaven les campanes va obligar a iniciar en 2007 els treballs de restauració, baixant les campanes de la torre per l'empresa 2001 Técnica y Artesania. Els bronzes es netejaren per dins i fora i les truges de ferro es canviaren per altres de fusta de perfil valencià. Finalment els mecanismes de toc es canviaren per motors d'impulsos i electromalls monofàsics, a més de instal·lar ballestes per tocar manualment. Els treballs es pagaren amb subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i part per la Parròquia de Sant Pere. | Notes | Cada 17 d'agost la població celebra la festa del Crist de les Campanes. Aquesta invocació tant poc usual esta deguda a que la seua capella esta situada baix del campanar. |
|---|---|
| Autors |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autors | Títol | Data |
|---|---|---|
| ALELUYA | Albalat de la Ribera - Cristo de las Campanas | 1989 |
| PATRONAT PROCESSÓ SANTÍSSIM CRIST DE LES CAMPANES | Gozos al Santísimo Cristo de las Campanas | 1991 |
| GENERALITAT VALENCIANA | Subvencions de campanes 2006 | 2006 |
| 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. | Comienza la restauración de las campanas de Albalat de la Ribera | 2007 |
| AJUNTAMENT D'ALBALAT DE LA RIBERA | Les Festes d'Albalat | 2007 |
| GENERALITAT VALENCIANA | Subvencions de campanes 2007 | 2007 |
| WIKIPEDIA | Crist de les Campanes | 2013 |
| VALENCIA PLAZA | Feligreses caracterizados de personajes bíblicos acompañan al Cristo de las Campanas en Albalat de la Ribera | 2018 |
