Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - LUCENA DEL CID (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 279)

Data de construcció Finalització entorn de 1740
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té tres cossos. Tota la torre està construïda amb carreus. El primer cos té un alt basament amb la porta d'accés a la torre i està dividit en dos trams que se separen per motllures. La cara orientada cap a façana principal té diverses finestres i una esfera o mostra del rellotge. Una cornisa separa el primer cos del segon. Aquest té quatre finestres amb arc de mi punt. A l'exterior hi ha quatre pilastres toscanes per cada lateral, agrupades de dos en dos i sobre un basament, amb entaulament i cornisa. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles i al centre hi ha una torreta a dos altures amb pilastres toscanes i una finestra amb arc de mig punt a cada lateral. Està rematat amb coberta de teula a quatre aigües. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Baix d'aquesta hi ha una habitació a la qual es guarda la maquinària del rellotge.

Per altra banda, la façana principal de l'església està rematada amb una espadanya. Disposa d'una única finestra amb arc de mig punt que té motllures des de l'altura de la imposta. Hi ha una pilastra a cada lateral de la finestra i entaulament. Està rematada per un frontó partit i pinacle piramidal al centre.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les campanes del segon cos de la torre estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local amb algunes diferències respecte del tradicional valencià. Bona part de la truja de la campana gran i els ferratges es guarden a la cripta de l'església parroquial. Les campanes disposarien també de cordes per als repics des dels peus de la torre i les que interpretaven tocs horaris estaven connectades a la maquinària del rellotge.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo. La campana de senyals està a la seua espadanya. La truja és de fusta de reduïdes proporcions, a restaurar i el batall antic. Aquest té una bola molt més grossa de l'habitual, pròpia d'una campana de senyals. Hi ha una palanca a la part superior amb un cable que servien per a tocar-la des del temple. La campana de les hores està instal·lada al centre del remat del campanar, la seua ubicació tradicional del campanar i fixada a unes bigues de fusta. Té dos maces horàries exteriors. Una està disposada per a colpejar un poc més baix del terç i altra al mig peu. Sols funciona aquesta última. Les quatre campanes del segon cos de la torre estan ubicades les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús. Tenen un electromall trifàsic i un martell manual amb un cable que serveix per a repicar-les manualment des dels peus de la torre. Presenten també un motor de vol continu. Els batalls estan lligats i dotats amb cable de seguretat. La Grossa té una maça horària que no funciona. Per altra banda hi ha al presbiteri una xicoteta campana d'eixida a missa, sobre la porta que el comunica amb la sagristia. Té una truja de fusta fixada a la campana amb unes falques i una palanca per oscil·lar-la.
Campanes Hi ha un total de set campanes entre el temple i el campanar. A l'interior del temple es conserva una xicoteta campana que data de l'any 1874. L'espadanya que corona la façana principal disposa d'una campana de senyals, posa possiblement a mitjans del segle XVIII. Per altra banda, la Campana de les Hores és de 1740 i segurament es va fondre amb la campana grossa, del mateix any. Les dos podrien ser obra de fonedors càntabres perquè les inscripcions, creus i sanefes així ho permeten intuir. Les altres tres campanes litúrgiques són posteriors. La més xicoteta és de l'any 1969 i rep el nom de Glòria. Va ser fosa conjuntament amb l'antiga Mitjana, actualment refosa, als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La tercera és de 1939 i dels tallers Hermanos Roses de Silla. Finalment, la mitjana actual és de l'any 2003 i la foneria Campanas Rivera. Està dedicada a la Santíssima Trinitat.
Tocs tradicionals de campanes La campana del presbiteri es tocava de forma oscil·lada amb una corda al batall per a l'inici de les misses i altres celebracions litúrgiques i la de senyals ho feia de forma oscil·lada des de l'interior del temple amb la finalitat de coordinar alguns tocs de campanes amb els oficis celebrats a l'església. La Campana dels quarts tocava exclusivament horaris. Possiblement es va plantejar durant un temps com a campana de quarts i hores i d'aquesta forma disposaren dos maces horàries exteriors a diferent altura, buscant així una sonoritat diferent per a cada toc. Els tocs de les hores es tocaven des de mitjans del segle XX amb la campana mayor. Les campanes litúrgiques es repicaven manualment des dels peus de la torre i les voltejaven des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Sols estan en us les campanes de la torre. La grossa i la dels quarts toquen, repectivament, hores i quarts. Les quatre del segon cos es repiquen manualment amb uns cables units als martells des dels peus de la torre i voltegen automàticament.
Intervencions La fosa d'almenys dos campanes en 1740 permet intuir que el campanar estava ja finalitzat en aquest moment, dada que corrobora la data que apareix a la façana principal de l'església (1739). El conjunt original sembla que va ser prou malmés durant la Guerra Civil (1936-1939) i en 1939 es va iniciar la seua reconstrucció. L'any 1969 la foneria de Salvador Manclús va refondre dos campanes i entre aquest any i gener del 1970 també va canviar les truges de fusta de les restants per altres de ferro i les dotà amb electromalls manuals i motors de vol continu. Els electromalls trifàsics semblen posteriors, de la dècada dels 80.
Propostes La instal·lació de la campana de senyals és tradicional i s'ha de conservar i restaurar en la mesura de les possibilitats. Si l'estat de conservació de la truja no garanteix la conservació del conjunt, es podria canviar per altra nova que imite el perfil de l'antiga. Per altra banda, tot i que es recomana conservar el toc manual, es podria mecanitzar amb motor d'impuls però sol per a tocar-la a mig vol.

La instal·lació actual de les campanes amb truja de ferro no reprodueix els valors tradicionals ni facilita el toc manual de les campanes, per tant, seria recomanable procedir a la seua restauració, baixant-les de la torre per netejar-la per dins i fora. Les truges actuals de ferro es deuen canviar per altres de fusta de perfil tradicional idèntic al que tenia la campana major (conservada a la cripta de l'església parroquial). Igualment s'ha de renovar la mecanització amb motors d'impuls i un electromalls monofàsics.
Autors
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de les fitxes] (01-11-2020)
  • Matraca
    Existeix matraca en bon estat i en ús en la sala de campanes, a conservar i restaurar.

     

    Rogle, roda de campanes
    El rogle està instal·lat a la sagristia de l'església. Sembla de mitjans del segle XX i té campanes de diverses grandàries. Es toca amb una corda.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorsTítolData
    GOZALBO, HéctorRecuperar el emblemático y antiguo sonido del bronce2004
    LA VEU DE L'ALCALATENEn marxa les obres de rehabilitació del campanar de Llucena2015
    PRADES FABRA, SalvadorLucena del Cid: los relojes de la torre1970
    18 Fotos

    Fitxes de totes les campanes

    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 09-01-2021

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Stma. Trinitat (refosa)MANCLÚS, SALVADOR196995496

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Espadanya a la façanaMaria, senyalera (0)1650ca259
    PresbiteriCampana d'eixida a missa (0)1874183
    Remat del campanarDe quarts (A)174060125
    Sala de campanesGloria (1)MANCLÚS, SALVADOR196970199
    Sala de campanesPau (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)193975244
    Sala de campanesSantíssima Trinitat (3)RIVERA, CAMPANAS200397528
    Sala de campanesLa grossa (4)1740115881

    Rellotges

    Rellotge mecànic - Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - LUCENA DEL CID (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat Motor elèctric

    Empresa de mantenimentMANCLÚS, SALVADOR
    Data de construcció 1969ca
    Descripció La maquinària del rellotge té a la mostra el nom de la foneria Manclús, però segurament es va fabricar a França. Es conserva en bon estat i les transmissions també, però no està en funcionament. Sembla que tocava els quarts amb la campana del tercer cos i les hores repetides amb la gran.
    • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica] (01-11-2020)
    Actualització 09-01-2021
    8 Fotos

  • LUCENA DEL CID: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 17-06-2021
    Convertir a PDF