Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Cristòfol - CAMPDEVÀNOL (CATALUNYA)

(Referència: 2854)


Alçada del campanar 46.34
Descripció Altitud: 738 metres.
Església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 1890. Consta d'una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals; la nau central està coberta amb una volta de llunetes i dividida en quatre trams un dels quals hi té el cor que descansa sobre un arc rebaixat i una volta d'aresta; l'absis és semicircular; té un digne cancell. Al frontis hi ha un portal rectangular d'aires classicitzants amb fines pilastres adossades als muntants, entaulament, rosassa atrompetada a mitja alçada i cornisa angular sobre caps de biga. Els seus murs són de paredat d'un material marronós.
Dimensions: 34'24 x 10'37 x 15'23 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total incloses les capelles laterals fa 21'97 metres.
Arquitecte pel que fa al campanar: Josep Maria Pericas.
Campanar merament funcional de parets nues; és el resultat d'una reconstrucció feta entre el 1944 i el 1945. Té planta rectangular (6'78 x 6'16 m) amb un alt cos amb un ull de bou a la base i un rellotge d'esfera al dessota d'una cornisa sobre mènsules que el corona i d'una teulada de quatre vents amb una torrella vuitavada o cel·la aixecada al seu centre amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen campanes. Està capçat per una cornisa amb un fris de petites finestres cegues al dessota i una agulla de pissarra cònica molt aguda amb inflexió a la base i un penell al capdamunt exclòs en el càlcul de l'alçada. Els seus murs a la part baixen tenen panys amb carreus petits de pedra marronosa; des de mitja alçada predominen els panys de paredat, un pèl més clars que a la base; les cantoneres tenen carreus ben escairats de pedra blanquinosa.
L'escala que puja per l'interior és de cargol d'obra i està situada a la banda de migdia del campanar.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle sud-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 46'34 metres.
Esveltesa: 6,8
Protecció Sense protecció
Intervencions Però l'any 1885 es va substituir novament l'església per una altra que es va anar construint i que es troba situada just enmig de l'actual població. La construcció va ser inaugurada l'any 1890.
Es va construir amb una nau central i dues naus laterals i amb un petit campanar d'espadanya. El 1909, es va construir un nou campanar de torre quadrada i octogonal, acabada amb una cúpula punxeguda. Aquest campanar, però, va ensorrar-se el 1944, enmig d'un gran terrabastall. Amb l'ensorrament, es va aixafar la teulada de la rectoria i una part de l'església. Les hipòtesis de la caiguda del campanar són diverses: alguns diuen que es tracta d'un ressentiment a les parets com a conseqüència de les explosions dels bombardejos que es van donar sobre la població durant els mesos de gener i febrer de 1939. Altres apunten a que es tracta d'un defecte en la construcció que, a més, es va veure agreujat per aquestes explosions. El cert és que, després de la guerra civil espanyola, les esquerdes van començar a tenir més presència i cada vegada s'anaven fent més grosses. Per aquest mateix motiu, el mossèn Francesc Barnils, va haver d'abandonar la rectoria i es va instal•lar en una dependència de la sagristia. I finalment, va arribar l'ensorrament la nit del 28 de març de 1944.
L'endemà d'aquest la plaça de l'església va ser tot un espectacle. Tothom s'hi acostava per veure què havia passat. Campdevànol va sortir, fins i tot, com a notícia, als diaris de Barcelona de l'11 de maig de 1944.
Degut a aquest ensorrament, va ser necessària la construcció d'un nou campanar, que es va iniciar ràpidament. Hi va voler col•laborar tot el poble, de manera que inclús es va crear una comissió, la “Comissió Econòmica Pro reconstrucció del Campanar”. Durant el 1944 i el 1945 s'organitzaren diferents activitats populars per tal de recollir diners per tal de poder reconstruir el campanar. Durant uns quants anys, s'organitzà una tómbola i, el Cercle Campdevanolenc, va organitzar diferents activitats de caire teatral. El barri de Sant Martí d'Armàncies va organitzar una “Festa major d'estiu” al juliol. Tot i la bona voluntat de tota aquesta gent, el que es va recollir van ser pocs diners en realitat. I amb el pas del temps, els voluntaris ja no eren tan nombrosos. Per aquest motiu va ser necessari confiar en professionals per dur a terme la construcció. El 24 de juny de 1944, l'arquitecte barceloní, Josep M. Pericàs, presentà els plànols i el pressupost per a la construcció. Els dies 29, 30 de setembre de 1945 i 1 d'octubre de 1945, un cop acabada la construcció del campanar, es van organitzar unes festes ben solemnes per celebrar la seva inauguració, així com la inauguració del nou rellotge i de les campanes, que van ser batejades amb els noms de Marta i Florinda. Fins i tot, P.Joan Perelló, Bisbe de Vic, va ser present a la festa i oficià la benedicció.
2 Fotos
Editor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
Actualització 02-03-2016


  • CAMPDEVÀNOL: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF