Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - MUSEROS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 303)


Data de construcció 1731-1734
Autors Atribuït a Joan i Josep Muñoz
Descripció El temple parroquial compta amb un campanar ubicat junt a la façana principal d'accés a l'església. La torre és de planta quadrada i tres cossos, alçada tota ella amb rajola damunt un basament de silleria. El primer cos compta amb tres trams, sent els dos primers de similar factura. En ells trobem als angles una decoració que tracta d'emular els sillars de pedra, amb una tonalitat diferent a la de la resta del mur. El tercer tram té una decoració geomètrica a més de l'esfera del rellotge i una cornisa. El segon cos es correspon amb el de les campanes amb quatre finestres per les campanes i quatre pilastres toscanes per cada cara amb fris i cornisa. Al tercer cos trobem en primer lloc una balustrada amb pinacles i seguidament un remat amb dos altures. Curiosament està col·locat en diagonal a la resta del campanar.

Al seu interior trobem una escala "a la castellana", que recorre el perímetre del campanar fins la Sala de les Campanes. Poc abans està la Caseta del Rellotge, una habitació xicoteta amb la maquinària al seu interior. Des de les campanes hi ha una escala de caragol per pujar al terrat.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat anterior En fotografies dels anys 80 es veu una decoració molt diferent al primer cos del campanar, en especial entre el basament de silleria i el tercer tram. Aquest espai estava pintat amb una decoració que emulava als sillars de pedra amb les seues juntes de morter. Per un altra banda les quatre campanes estaven mecanitzades amb motor de vol continu i martell, a més de comptar amb truja de ferro de la casa Manclús.
Estat actual La fàbrica de la torre es troba en un bon estat de conservació, pintada al seu exterior i amb alguns elements decoratius de rajola que queden a la vista en el seu material constructiu. És destacable que en la documentació del 30 de juny de 2014 es localitzen dos palmeres de considerable tamany al terrat i que deurien ser inmediatament tallades per evitar greus problemes en la fàbrica del campanar. També es conserva la maquinària del rellotge, tot i que parada. Per un altra banda al segon cos trobem el conjunt de tres campanes, instal·lades totes elles a les finestres. Les truges són de fusta, de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall. Per últim a l'espadanya que hi ha damunt de la façana principal es localitza la campaneta de les senyals, que conserva la truja de fusta original en un regular estat i caldria restaurar-la i donar-li alguna funció.
Campanes Compta la parròquia amb un conjunt de campanes caraterístic de l'Horta amb un conjunt de tres bronzes més una campaneta de les senyals. La campana gran és de l'any 1983, refosa d'una campana anterior dels anys 50, i de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Està dedicada a la titular del temple parroquial i patrona del poble, la Mare de Déu de l'Assumpció. La mitjana és de la mateixa foneria, refosa en 1969 sent rector D. José Cabo i dedica al patró Sant Roc. Finalment la campana més menuda és la que queda del conjunt antic, segurament fosa per Vicente Domingo Roses en l'any 1917.
Tocs tradicionals de campanes Els tocs antics es realitzaven amb el vol de les tres campanes i algunes variants segons les festes a celebrar. Al interior del campanar hi han restes dels forats pels quals baixaven les cordes de les campanes per poder repicar-les des dels peus del campanar sense ser necesari pujar dalt cada volta. La campana gran també tocava les hores, dia i nit, sense repetició. Per un altra banda la campaneta de les senyals es tocava quan era necesari coordinar tocs amb actes celebrats al interior del temple, segurament al mig vol amb una llarga corda.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament. També toquen les hores.
Intervencions En l'any 1729 es concertaren les obres de construcció del nou temple parroquial, estipulandes amb els germans Joan i Josep Muñoz. Dins de les capitulacions entrava la construcció del campanar, que suposem seria alçat pels mateixos constructors del temple, escomençant en 1731 les obres que acabaren en 1734. La torre es va construir seguint els models del segle XVIII amb tres cossos decreixents. Curiosament el tercer es va alçar en diagonal a la resta del campanar.

L'any 1953 la campana gran es va badar, procendit la casa Manclús a baixar-la del campanar per refondre-la. Tenim constància que la campana trencada es va fondre en 1888. Pocs anys després en 1969 també es trencà la mitjana, encarregant a la mateixa casa la seua refosa. Manclús també va portar a terme la mecanització del conjunt en 1970, canviant les truges de fusta per altres de ferro i instal·lant martells i motors de vol continu per tocar automàticament les campanes. L'empresa succesora de la foneria, Industrias Manclús, va restaurar en 2006 el conjunt, baixant les campanes de la torre el dia 3 de junt d'eixe any per traslladar-les als seus tallers. Els bronces es netejaren per dins i fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. En apenes un mes les campanes tornàren al campanar, ja restaurades i quedaren exposades al temple uns dies. La restauració es va realitzar ràpidament ja que a mitjans d'agost es celebraven les festes del poble. Finalment els mecanismes de toc es renovaren per electromalls i motors d'impulsos.
Autors de la fitxa de la torre
  • GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (02-03-1900)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (30-06-2014)
  • Rogle, roda de campanes
    En la Sagristia es localitza el rogle de campanetes, aparentment de moderna factura i penjat entre unes bigues de fusta.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.Restauración de las campanas de Museros (1)2006
    INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.Restauración de las campanas de Museros (2)2006
    SOLER MOLINA, Abel (Tr.)Any 1473. El Consell de Museros contracta una campana amb el mestre Ferran1473
    36 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 17-12-2014

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Maria de l'Assumpció (refosa)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)195394425

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesLa Martinica (1)ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)191767174
    Sala de les CampanesSant Roc (2)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)196976254
    Sala de les CampanesMaria de l´Assumpció (3)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)198395496
    terrassaCampaneta d´alçar a Déu (0)1717259

    Rellotge

    - Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - MUSEROS (COMUNITAT VALENCIANA)
    (1)

    Existent Parat

    AutorsCRONOS (ROQUETES)
    Empresa de mantenimentCRONOS (ROQUETES)
    Data de construcció 1950ca
    Descripció En la caseta del rellotge trobem la maquinària, en bon estat de conservació, tot i que parat. A la mateixa sala es conserva una carpeta amb les instruccions per al seu funcionament.
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 17-12-2014

  • MUSEROS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-06-2017
    Convertir a PDF