Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Bàrbera - PILES (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 352)


Data de construcció 1733-1744
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església parroquial. És de planta quadrada i té tres cossos, amb una distribució típica dels campanars barrocs valencians i segurament alçat amb rajola i maçoneriaM. El primer cos és completament llis i té als angles decorats amb policromia que imita formes diverses. Està separat del segon per un entaulament amb tríglifs. Este segon cos correspon amb el de les campanes i disposa de quatre finestres amb arc de mig punt. El mur exterior està ordenat articulat per mitjà de pilastres toscanes, agrupades de dos en dos, i amb les de l'angle ocupant l'aresta. Les pilastres s'alcen sobre un basament amb tríglifs. Un segon entaulament separa aquest cos del tercer i presenta unes originals petxines al centre, sobre les finestres de les campanes.

El tercer cos es divideix en dos altures, que tenen uns arcs de mig punt. El primer disposa d'uns arcs en diagonal i un entaulament amb forma circular al centre. El segon té uns aletons als angles i un entaulament sobre el qual es disposa una teulada a quatre aigües amb creu i veleta. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles. L'exterior està policromat amb diversos motius geomètrics.

La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Aquesta està coberta amb una volta rebaixada i des d'aquesta fins al terrat hi ha una escala de mà.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original El campanar comptava amb una rica decoració exterior, fonamentalment motius geomètrics, que s'ha conservat en prou bon estat. Fins a la mecanització de finals dels 60 o 70 les quatre campanes tenien truges de fusta, segurament de perfil semblant al tradicional valencià i fabricats al mateix tems que es varen fondre les campanes. Segurament també tindrien llargues cordes unides als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. Les campanes horàries disposarien de maces que estarien connectades amb la maquinària del rellotge. Entre la part superior del campanar i la façana principal de l'església hi havia una construcció amb la maquinària del rellotge i una mostra.
Estat anterior Amb anterioritat a l'any 2001 les tres campanes que tenia la torre estaven instal·lades amb truges de ferro a les finestres del segon cos i mecanitzades amb motor d'impuls i electromalls monofàsics.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo i conserva restaurada part de la policromia exterior. Les quatre campanes litúrgiques estan instal·lades amb truges de fusta de Industrias Manclús i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Tenen batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. La major té un badat al llavi que afecta la seua sonoritat. Dels timbres horaris dos estan mecanitzats amb electromall monofàsic i el més xicotet no presenta accessoris.
Campanes Té dos conjunts de campanes diferents tant per la seua ubicació com per la funció asignada. Per una banda hi ha tres campanons al tercer cos adquirits per interpretar els tocs horaris. Hi ha dos per als quats (tot i què sols un està en ús) i altre per a les hores. Al segon cos estan les quatre campanes litúrgiques, que de menor a major són: Mare de Déu dels Miracles (Hnos. Portilla, 2001), Santa Maria (Salvador Manclús, 1969), Sant Felip Neri (Hnos. Portilla, 2001) i Santa Bàrbera >(Hnos. Roses, 1940).
Tocs tradicionals de campanes Les campanes es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. Els timbres (o campanons) interpretaven hores i quarts accionats per la maquinària.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. Els dos timbres grans toquen hores i cuarts.
Intervencions El campanar es va construir possiblement entre els anys 1733 i 1744, cronologia a la qual es situa la construcció de l'església. És una torre típicament barroca amb tres nivells i un segon cos amb elements com les cornises, pilastres o entaulaments. El tercer cos també segueix la disposició habitual. L'any 2001 es va restaurar, recuperant part de la vistosa policromia exterior.

Les antigues campanes varen desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939) i en 1940 varen fondre tres campanes noves als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla. La més xicoteta d'aquestes es va badar en 1969 i es va refondre als tallers de la foneria de Salvador Manclús. És possible que en aquesta data es mecanitzaren totes les campanes. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i les dotaren amb motors de vol continu i electromall monofàsic.

Restaurat el campanar i el joc de campanes en l'any 2001. La mitjana estava badada i es va refondre. Al mateix temps es va fer una campana nova més xicoteta. Les dos es varen fondre als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla. Industrias Manclús va fabricar les quatre truges de fusta i instal·laren les campanes a la torre amb motors d'impuls i electromalls monofàsics. L'any 2019 es va badar la campana major.
Propostes Cal refondre la campana major badada, tot aprofitant la instal·lació de l'actual. També caldria mecanitzar el campanó xicotet dels quarts amb un electromall monofàsic.
Autors
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (02-02-1996)
  • OSA MILLÁN, Sergio (04-05-2019)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de les campanes i actualització de les fitxes] (17-11-2019)
  • Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    Autors de la documentacióTítolData
    AMANIDA DE PROJECTESFichas Campanarios Safor2010
    AVANComienza la restauración del campanario de la iglesia de Piles2000
    AVANLa localidad valenciana de Piles celebra este domingo la festividad de su patrona, Santa Bárbara2011
    AVANLa localidad valenciana de Piles celebra este domingo la festividad de su patrona, Santa Bárbara2011
    EFELlevan cinco años sin sonar las campanas2000
    L. B.Recuperadas las policromías originales del campanario de Piles2001
    MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, DomingoFitxes Campanars de la Safor2010
    24 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 29-03-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Salvadora Josefa (refosa)ROSES, HERMANOS (SILLA)194070199
    San Felipe Neri (refosa)ROSES, HERMANOS (SILLA)194090422

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesMare de Déu dels Miracles (1)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20005491
    Sala de les campanesSanta Maria (2)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)196981308
    Sala de les campanesSant Felip Neri (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200092451
    Sala de les campanesSanta Bàrbera (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)1940110771
    Tercer cos del campanarCampanó de quarts (A)1950ca5047
    Tercer cos del campanarCampanó de quarts (B)1950ca6082
    Tercer cos del campanarCampanó d'Hores (C)1950ca70199

  • PILES: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 31-10-2020
    Convertir a PDF