| Data de construcció | Mitjans del segle XVIII | Descripció |
El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església i presenta tres cossos. És de planta quadrada. El primer cos s'alça sobre un basament de sillars de pedra i presenta tres trams iguals. Els murs d'aquest estan construïts amb maçoneria i sillars de pedra als angles i separats per unes motllures de rajola. El segon cos presenta quatre finestres amb arc de mig punt, una per cada lateral. El mur també està construït amb maçoneria, mentre que els angles exteriors i les finestres són de rajola. A l'exterior no presenta més que dos cornises que tanquen per baix i per dalt aquest cos. La torre està rematada per un templet octogonal amb quatre finestres. Les cares que no tenen finestres disposen d'uns arcs en diagonal. Aquest cos està tancat per una coberta de teula i un pinacle amb creu amb veleta. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Abans d'arribar a aquesta està la sala del rellotge, on es troba la banqueta que tenia la maquinària i hi ha una mostra (esfera) a un dels laterals. La sala de les campanes està coberta amb volta semiesfèrica. | Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | Graffitti | En té dos interessants. Un d'ells documenta la refosa d'algunes campanes en 1944 i diu així: "DIA 16 (se)tiembre AÑO 1844 Sefundieron las cam panas y fueron". Lamentablement no es conserva complet. L'altre documenta una gelada de l'any 1966. També hi ha algun més de gent que visità el campanar. | Estat original | Les campanes conservaren la seua instal·lació tradicional aproximadament fins a la dècada dels anys 60 o 70 del segle XX aproximadament. Les quatre tenien truges de fusta, possiblement fabricades al mateix temps que les campanes. La de la gran seria d'un perfil més pròxim al tradicional local, mentre que la resta en tindrien unes fabricades als anys 40 del segle XX. Segurament les tres majors disposarien de llargues cordes unides als respectius batalls i la més gran una maça horària. | Estat anterior | L'any 1995 les tres campanes grans disposaven d'electromalls trifàsics. És possible que aquests substituïren a uns primers manuals. | Estat actual | L'estat de conservació del campanar és bo. Les quatre campanes estan instal·lades a les finestres del segon cos de la torre. Presenten truges de ferro i motors de vol continu, així com batalls lligats (menys la gran que en té un de fixació rígida), però alguns no tenen cable de seguretat. Les tres grans, a més, estan mecanitzades amb electromall monofàsic. | Conservació, manteniment | Campanes | Té un conjunt de quatre campanes, les tres menors pertanyen al joc fos en 1945 per Juan Baustista Roses i de menor a major estan dedicades a la Pilarica, Sant Pere i Sant Francesc. La major és de la foneria Hijo de Manuel Rosas de Torredonjimeno i de l'any 1989. Està dedicada a la Immaculada. | Tocs tradicionals de campanes | Algunes de les campanes es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven totes des de la sala de les campanes. La major tocaba les hores. | Tocs actuals de campanes | Les quatre campanes voltegen automàticament i les tres majors es repiquen també de forma automàtica. | Intervencions |
La construcció del temple parroquial es situa a la dècada dels 30 del segle XVIII i es possible que el campanar es construïra entorn d'aquesta data o poc després. De les antigues campanes sabem que en 1844 es varen fondre algunes d'elles perquè un graffiti a la sala de les campaens ho documenta. L'antiga campana major era una d'elles i va ser l'única que no va desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). L'any 1945 Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida va fondre el nou joc. Durant la dècada dels 60 o 70 la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar els tocs. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i dotaren a les campanes amb motors de vol continu. És possible que una primera fase sols instal·laren martells manuals per a les tres campanes majors i als anys 80 instal·laren altres trifàsics. En 1989 es va refondre la campana major i amb posterioritat a l'any 2000 canviaren els martells per altres monofàsics. | Propostes | La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. |
|---|---|
| Autors |
