Inventari de Campanes

Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA (CATALUNYA)

(Referència: 400)



Alçada del campanar 33
Descripció Poc ens diu SARTHOU d'aquesta Santa Església Catedral. Sols que
de 1163 es la tercera consagración y que de esta época quedan aún los tres ábsides románicos, el campanario y unos fragmentos de su portada.

MUÑOZ i LLORET aporta poc més, sense esmentar, com és habitual, les campanes:
Entre l'església i el claustre s'alça la torre del campanar, amb uns finestrals romànics amb arquivoltes i capitells esculpits, la majoria d'ells tapiats. Entre el 1579 i el 1667 fou sobrealçat i rematat amb un nou acabament.



Altitud: 664 metres.
Església gòtica que conserva restes del temple romànic del 1163; aquestes restes són el campanar i tres absis semicirculars; els dos laterals estan decorats amb arcs cecs sobre permòdols; el central té la cornisa sobre mènsules i una finestreta central decorada amb columnetes; per l'interior està decorat amb arcs i columnetes; avui hi ha ubicada una capella; els altres dos serveixen de sagristia. A l'interior de l'antic temple romànic es va construir l'actual temple gòtic, lleugerament escorat respecte de l'anterior cap a l'esquerra, tot conservant els absis romànics, la part principal del campanar, alguns murs i part dels murs exteriors del claustre on es veuen extraordinàries finestres romàniques estil lleidatà.
Consta d'una sola nau gòtica capçada per un absis poligonal de set costats que sobresurt per damunt dels primitius romànics; fou iniciada entre el 1265 i el 1287 i està coberta amb una volta de creueria de cinc trams més un amb el terra a més alçada i amb grades per salvar el desnivell fins a l'entrada principal a ponent; el presbiteri s'acabà el 1623; es pot considerar com una mena de transsepte el tram proper al presbiteri ja que les capelles laterals barroques aprofundeixen per cada costat.
El temple es pogué donar per finalitzat el 1769 amb una façana barroca al mur de ponent; hi té un portal en arc rebaixat flanquejat per columnes exemptes sobre pedestals, un frontó circular partit amb una fornícula amb imatge intercalada; un medalló al capdamunt amb una motllura doble que fa de cornisa amb un frontó i pinacle al centre i altres als extrems. L'entrada habitual es troba en un cos que sobresurt del mur lateral de tramuntana i que dóna al segon tram de la nau; la seva portalada neoclàssica del 1780 té un portal en arc de mig punt amb el marc acanalat a l'intradós i flanquejat per dobles pilastres jòniques, un entaulament i una segona zona superior amb un alt relleu figuratiu al centre amb les figures de tres àngels que eleven el cos de Maria Assumpta i un bordó amb una creu en relleu al cim i pilastres poligonals a les cantoneres. El mur gòtic que forma la façana lateral està bastit a base de carreus petits, ben escairats i alineats; té una cornisa al llarg del mur amb frisos en ziga-zaga; a mitja alçada, una motllura o petit ràfec descansa sobre mènsules.
Té un claustre neoclàssic.
Dimensions: 58'20 x 13'71 x 19'53 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Arquitecte: el mestre d'obres de Barcelona Claudi Casals II (segle XVII).
Guarda una escultura romànica en pedra del país anomenada la Mare de Déu del Claustre d'una alçada de 1'05 m; la Mare es troba en posició asseguda amb el Nen sobre el genoll esquerre; ha estat atribuïda a l'artista d'origen occità Gilabert del segle XIII o de poc temps abans. Té pintures de Josep Obiols, mosaics de Jaume Padrís i escultures de F. Juventeny, tot a la capella de la Mare de Déu del Claustre i un retaule barroc (1754) a la capella de la Mercè. Té orgue.
Campanar de planta rectangular (8'45 x 7'60 m) coronat per una cornisa motllurada i una coberta baixa de quatre vessants amb una estructura metàl·lica al damunt d'on pengen dues campanetes; aquesta estructura no ha estat comptada a l'hora de fer el càlcul de l'alçada. Els primers 25 metres són del romànic (segle XII) amb finestres d'arc de mig punt amb bordó treballat amb motius geomètrics sobre mènsules; una finestra es troba al pis baix i dues a l'alt a cadascuna de les seves cares; una motllura decorada amb un escacat les separa. Al seu damunt hi fou aixecat un altre pis en el segle XVII on s'hi ubica cel·la; hi ha obertes dues finestres d'arc de mig punt a cada cara. Els seus murs, de dalt a baix, tenen paraments de carreus mitjans ben escairats i alineats de pedra blanquinosa.
Per l'interior, una escala de cargol permet accedir als diferents pisos; està dividida en sectors, al primer és metàl·lica, al segon és de pedra picada, i als altres, torna a ser metàl·lica.
Situació: rodejat d'edificis eclesiàstics, està en la banda de migdia enfrontat amb el segon tram de la nau.
Alçada: 33 metres, segons els plànols actualitzats que m'han facilitat amablement els conservadors del temple, dada que em serveix, ja que personalment no m'ha estat possible de fer la mesura per les edificacions que envolten l'edifici catedralici.
Esveltesa: 2,8
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional 205-MH-ZA
Identificador: RI-51-0000691
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Categoria: 51 Monument
Nom: Església Colegiata de Santa Maria
Comunitat Autònoma: C.A. Catalunya
Província: Lérida / Lleida
Municipi: Solsona
Data de Declaració: 03-06-1931
Butlletí de la Declaració: 04-06-1931
Tramitació: INCLÒS/DECLARAT
Font: Ministerio de Cultura (2005)
Graffitti Probablement per causa de la restauració, no resta cap grafit en el campanar.
Estat anterior En 1989 el campanar, que era manual i que comptava amb campaner, estava en un estat important de degradació. Una de les majors agressions que patia era el pas del fumeral de la calefacció de la Catedral, que travessava tots els nivells i soltava els seus fums a menys d'un metre de les campanes del rellotge, en la teulada.
L'entrada de coloms al campanar era habitual, i hi havia bastant brutícia, exceptuat en aquells llocs utilitzats pel campaner i pels seus ajudants.
La sala de campanes, com espai acústic, estava conformada tant per unes baranes de pedra que arribaven fins les campanes, en totes les finestres, inclós les Tèrcies i les Catrinoies. Alguna finestra buida estava coberta, probablement amb un doble sentit, tant acústic com de protecció contra el fred. De la mateixa manera la coberta, a dos aigües, marcava dins la sala una mena de cúpula per expandir millor el so.
El rellotge mecànic, tot i que molt modificat, estava en funcionament, així com les matraques, que en aquell moment estaven ubicades entre les Tèrcies, a gran altura.
Estat actual Les campanes, probablement, no foren modificades durant la restauració arquitectònica. Les campanes del rellotge es troben ubicades, aproximadament, de la mateixa manera, tot i substituint la teulada per una terrassa. Les campanetes interiors del rellotge han patit una profunda remodelació, amb resultats molt negatius tant des del punt de vista patrimonial (pèrdua d'instal•lacions antigues) com acústic (substitució dels malls històrics per altres més petits, elèctrics; substitució de la biga de fusta per una altra de ferro, que augmenta els harmònics alts de les campanes agudes, resultant encara més metàl•liques).
Els espais interns del campanar han sigut profundament modificats, dotant el conjunt d'una escala metàl•lica de caragol que permet accedir amb certa comoditat fins a la sala de campanes. D'ahí en avant una escala retràctil permet accedir fins al sostre on una portella permet arribar a les campanes del rellotge, entre les quals es troba la més antiga del conjunt.
Diverses actuacions arquitectòniques, d'innegable impacte estètic, tenen repercussió negativa en la sonoritat del conjunt: la substitució de les baranes de pedra per altres transparents de ferro; el canvi de la coberta a dos aigües per una plana de fusta així com la ubicació d'una mena de canal perifèric transparent, que permet veure en cada planta, la de baix.
L'antic fumeral ha desaparegut i probablement el seu lloc està ocupat pel conjunt de cordes que permeten interpretar al campaner, encara actiu malgrat la seva edat, els senyals quotidians.
El rellotge mecànic, substituït per un ordinador, ha sigut ubicat en una estructura metàl•lica, oberta al vent, que no el conserva ni permet contemplar-lo de prop.
Acústica, afinació de les campanes Pensem que certs elements ara desapareguts funcionaven com elements acústics, és a dir que reforçaven la ressonància del campanar.
Per una part, les baranes de pedra que arribaven fins les campanes, especialment les Catrinoies i les Tèrcies, així com els finestrals tapiats, i la coberta a dos aigües, que no havia sigut emmascarada per un fals sostre. Aquells elements reforçaven la ressonància dels harmònics baixos (cas de les baranes) i expedien cap a fora els harmònics alts (cas de la teulada inclinada).
Després de la restauració ha hagut modificacions força importants, que canviaran en gran part la sonoritat original, tot i que s'han conservat les mateixes campanes amb les instal•lacions anteriors.
La desaparició de les baranes opaques, de pedra, i la substitució per altres metàl•liques, transparents, així com l'obertura dels murs tapiats, no té justificació acústica, ja que disminueix la caixa de ressonància inicial, amb una menor duració dels harmònics baixos.
Igualment la substitució del sostre a dos aigües per un horitzontal i de fusta modifica parcialment la difusió dels harmònics aguts, tot i que aquesta solució podria ser acceptable.
La proposta de buidar perifèricament el sòl, amb una mena de canal transparent que deixa passar la llum i la visió de la planta inferior és magnífica des del punt de vista estètic i arquitectònic, però és una molt greu agressió acústica al campanar. Si per una part hem baixat o substituït els murs de les finestres, i per altra el sol, que servia per reflectir els harmònics baixos, ara està obert, la ressonància de la sala s'ha modificat de manera irreversible.
La solució és quasibé impossible, ja que ataca frontalment la proposta arquitectònica. Caldria, al menys. cobrir les baranes metàl•liques amb fusta, per la part de dins, per augmentar la caixa ressonant, i probablement caldria fer el mateix amb les finestres desocupades de campanes, cobrint la porta la totalitat del buit. No obstant, no trobem una solució fàcil per resoldre la modificació radical de sonoritat causada, de manera irreversible, per l'esmentada obertura perimetral, de gran efecte estètic.
Coloms i altres plagues Apenes hi han excrements de coloms. Sols es presenten alguns en la zona de l'escala retràctil, ja que les bigues de la coberta estan protegides amb punxes contra ocells. També hi ha excrements d'algun altre animal, probablement rates penades, en la zona d'una de les Catrinoies.
En les sales inferiors, ara obertes a tots els vents, no hi ha tampoc restes d'animals. No obstant, i fora del programa original de restauració, s'ha construït una mena de galliner amb materials casolans, profitant l'estructura metàl•lica nova del rellotge, on no hi havia aus en el moment de la nostra visita.
Campanes El campanar compta amb dos conjunts de campanes dedicats, com és habitual, als tocs del rellotge i als litúrgics. De les onze campanes existents, sols quatre són posteriors a 1939, encara que dues petites (les Catrinoies) procedeixen del despoblat de Terrassola, i les dues interiors del rellotge d'escasses dimensions són anepígrafes, i no tenen elements per identificar la seva antigüitat.
De les tres campanes exteriors del rellotge la menor dels quarts té epigrafia gòtica, encara mal estudiada, mentre que les altres dues (major de quarts i de les hores) són del segle XIX.
Les dues Catrinoies són de gran interès: una del XVII i altra del XVIII, de bastant bona factura.
Les quatre campanes noves tenen escassos elements de vàlua patrimonial. Així, les dues majors, excessivament grans, tenen la forma i la sonoritat anomenada "romana" característica de terres castellanes o basques i totalment aliena a la cultura tradicional catalana. Les seves inscripcions serien totalment estàndard si no tinguéssin una especial dedicació a la Catedral, al bisbe i a l'alcalde de Solsona. No tenen jou, sinó una lleugera estructura metàl•lica que utilitza part del pes de les campanes com a contrapès.
Les dues altres campanes, de l'any següent, 1941, tenen una forma i sonoritat més habitual en terres catalanes, així com uns jous de pedra i fusta, probablement antics, i del major interès. Sembla evident que l'elecció de forma, empresa, sonoritat i instal•lació diferent, estarien relacionades en una escassa valoració de les dues campanes majors.
Sols les quatre menors de les sis campanes litúrgiques es poden brandar i dur a seure a la manera tradicional, mentre que les majors estan fixes per repicar exclusivament. Cap de les sis té mecanismes electromecànics per al seu toc automàtic, per auxiliar els tocs manuals del campaner i dels seus ajudants.
Tocs tradicionals de campanes Els tocs de la Catedral de Solsona foren documentats en 1989.

  • Cor diari

    • Batallades de la Major durant un quart d'hora
    • Brandar la Catrinoia Xica
    • Brandar la Tèrcia gran

  • Cor festa

    • Batallades de la Major durant un quart d'hora
    • Brandar la Catrinoia Xica
    • Brandar les Tèrcies

  • Toc de festa - Es branden les Catrinoies i les Tèrcies i es toquen a batallades les dues majors.
  • Toc de mort

    • Home - 3 batallades de la Mangranera
    • Dona - 2 batallades de la Mangranera
    • Toc de 10 a 15 minuts

  • Toc de mort de canalla

    • Nen - 3 batallades de la Catrinoia grossa
    • Nena - 2 batallades de la Catrinoia grossa
    • Batallades de la Catrinoia grossa durant un quart d'hora

  • Enterrament

    • Es branda la Tèrcia xica i mentre tocs a l'unísson de les dues majors
    • Si és canonge, es branda la Tèrcia gran
    • Per enterrament de bisbe, es branden les dues Tèrcies
    • Per a mort de papa es branda la Tèrcia gran i quan para batallades en la Mangranera

  • Mes de Maria i del Rosari

    • Repics de les Catrinoies
    • Es branda la Catrinoia xica

  • Àngelus

    • A les 7 del matí: 9 batallades de la Major
    • A les 12 del migdia: La Catrinoia xica brandada i 9 batallades de la Major
    • A les 21 hores: 9 batallades de la Major

  • Tocs de festa

    • Dies de Nadal, Pasqua i Corpus
    • La vespra a les 12 i el dia a les 12
    • 11:45 hores - repicó de les Catrinoies i després toc general

Tocs actuals de campanes Es realitzen els tocs tradicionals, amb les limitacions de l'avançada edat del campaner i les possibilitats del grup d'ajudants.
Visites als campanars La restauració del campanar permetria la visita acompanyada a les diverses sales i a les campanes. Igualment caldria profitar els espais creats, per dotar-los amb informació sobre el campanar, el rellotge, així com sobre les campanes i els tocs.
Intervencions El campanar ha sigut profundament restaurat en 2000.
Probablement la major diferència respecte a l'estat anterior sigui la desaparició del fumeral que no sols trencava tots els espais interns del campanar sinó que suposava una forta agressió , especialment contaminant, sobre les valuoses campanes del rellotge i la seva antiga estructura. El seu volum cilíndric ha sigut substituït, de manera afortunada, pel conjunt de cordes utilitzades per al toc manual des del peu del campanar.
La reordenació dels volums interns de la torre, realitzada amb criteris arquitectònics i esteticistes, no ha tingut en compte, però, les necessitats acústiques i tècniques del campanar, com objecte sonor i com espai de treball. Tampoc tracta de conservar valuosos objectes, com l'antic rellotge mecànic, sinó mostrar-los, fora de context, i en deficient estat de conservació.
Altres elements, com la seguretat dels visitants o el control de les aus, no han sigut resolts, en la sala intermèdia del campanar, estèticament molt atractiva, però amb les incidències esmentades.
L'excessiva actuació en el conjunt, a la busca d'un estat original ideal, ha suposat també la pèrdua de nombrosa informació històrica, com ara els grafits, inexistents en l'actualitat.
No obstant, en conjunt, es tracta d'una de les actuacions recents en campanars més respectuoses amb els usos, l'accés i la conservació dels elements d'un campanar.
Propostes Proposem diverses línies d'actuació, per completar la restauració del campanar, com instrument musical i edifici visitable.
Respecte a l'edifici caldria actuar sobre la seguretat i sobre l'acústica, amb totes les limitacions ja esmentades. Caldrà, en la sala intermèdia, cobrir totes les finestres amb xàrcies d'acer inoxidable, com les existents a la Catedral de Tarragona, per evitar tant l'entrada d'ocells com la possible caiguda d'objectes o de persones per les finestres (ara escassament protegides amb unes baranes molt estètiques).
Igualment, tot i admetent com irreversible l'actuació en el sòl de la sala de campanes (que caldria cobrir amb fusta per baix de la reixa existent), cal al menys cobrir les baranes metàl•liques, tant de les Tèrcies com de les Catrinoies també amb fusta, per la part interior, per recrear l'espai acústic perdut. Caldria igualment cobrir la finestra baixa (ara ocupada per una tauleta) de manera a ampliar l'esmentada caixa de ressonància.
Una tercera actuació, relacionada amb el rellotge, suposa ubicar-lo de manera que estigui protegit, i que sigui accessible als visitants. La proposta actual (elevar-lo uns tres metres per fer-lo funcionar uns minuts) no té apenes sentit, ja que la corda de remuntatge és apenes accessible, i sobre tot queda totalment descobert, i en un estat avançat de degradació. No som partidaris de desplassar el rellotge del campanar, tot i que degut a l'apertura de les finestres de la sala, podria ser recomanable ubicar-lo, en un aparador de vidre, en la planta baixa.
Naturalment ha de desaparéixer la inacceptable gàbia ubicada baix de l'esmentat mecanisme.
Respecte a les campanes, cal conservar les quatre petites (Catrinoies i Tèrcies) tot i que seria recomanable ampliar els braços de fusta de les menors, de manera que els eixos no fòssin tan llargs, amb un cert perill de trencament a mig termini.
Les dues campanes majors han de ser refoses, sens dubte, i canviades per dues harmonitzades amb les altres, i de menor diàmetre (encara que el pes serà paregut, ja que aquestes campanes actuals són molt fines, i per tant no pesen tant com semblen). Les noves campanes han de ser dotades de jous de fusta i pedra inspirats en les Tèrcies. Probablement l'accés a la sala, ubicat massa prop de la Grossa, causarà molèsties per al toc manual, que haurà d'adaptar-s'hi. Vista la decoració de les campanes i la seva epigrafia, sembla suficient la documentació, conservant únicament el motle de la Mare de Déu del Claustre, per ornamentar les futures campanes.
Respecte a les campanes petites del rellotge, la desaparició dels malls històrics i la substitució de la biga de fusta original, suposen una modificació inacceptable, sobre tot des del punt de vista acústic. Sembla imprescindible la substitució de la biga de ferro per un altra de fusta, i en allò que sigui possible, la reposició dels malls històrics encara que el mecanisme vagi connectat a un motor o electromall.
Les campanes grans del rellotge i la seva estructura, no han pogut esser documentades en la visita de 2004 i per tant cal ajornar la valoració de les actuacions a una inspecció pendent.
L'existència de campaner, en el moment present, i d'un grup d'ajudants per a les festes, no assegura, però, el futur dels tocs tradicionals. Caldria pensar, molt acuradament, la instal•lació d'una sèrie de mecanismes auxiliars, per permetre els tocs diaris, com passa a diverses Catedrals com la de València, que reprodueixen els tocs tradicionals de cada dia i no impedeixen els manuals. En qualsevol cas seria inacceptable que els nous motors no respectéssin la manera de tocar les campanes de Solsona en particular i de Catalunya en general, amb la introducció de tocs aliens a la cultura catalana. Semblaria recomanable, al menys, una sèrie de mecanismes per tirar del batall de la Major, i de sengles motors d'impulsos per brandar la Catrinoia Xica i la Tèrcia Gran.
La mecanització de tot el conjunt hauria de tenir alguna limitació (com ara evitar que les dues campanes majors poguéssin ser brandades de manera mecànica) associada a l'existència del grup estable de campaners, que tocaria totes les campanes, a la manera catalana, per a les festes majors.
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (13-07-1989)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (03-10-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (24-07-2004)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-05-2005)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (21-05-2005)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (07-09-2005)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (23-07-2009)
  • Quadrant solar
    Hi ha un quadrant solar.

     

    Matraca
    Anomenades a Solsona "patriques" o "tenebres".
    Les matraques originals, possiblement restaurades, es conserven en la mateixa sala, tot i que canviades d'altura respecte al sól i també d'ubicació.
    En 1989 es trobaven entre les dues Tèrcies, de manera que estaven a la mateixa altura de l'arc i es tocaven amb una corda més llarga, amb el mateix cigonyal que ara tenen.
    En 2004 es troben en un suport semblant a l'anterior, però ubicades entre les dues campanes majors, molt més baixes que abans. Aquest canvi d'altura i d'ubicació tindrà repercussions sonores.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    ARMORA, E.El obispo de Solsona propone un repique de campanas por «la libertad» de Cataluña2015
    AUGÈ i CLOSA, Josep MariaTocs de campanes de la Catedral de Solsona1989
    AVANCampaneros valencianos difunden por internet el sonido de más de 200 toques de campanas de pueblos de toda España2006
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Solsona1991
    CAMPANERS DE SOLSONAConcert de campanes2005
    CASALS, QueraltEl finestral romànic del campanar de la catedral de Solsona sortirà a la llum2015
    Festa Major de SolsonaSolsona ret un reconeixement als darrers campaners2006
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA1994
    LLOP i BAYO, FrancescIn memoriam: Josep Maria AUGÈ i CLOSA, el campaner de Solsona2008
    LLOP i BAYO, FrancescCampanes, campaners i tocs a les terres de Lleida: un patrimoni en vies de substitució2008
    REDACCIÓ SOLSONAEl Campanar de la Catedral2015
    REDACCIÓNEl obispo de Solsona también entra en campaña para el 27S2015
    SOLER, EnriqueDos curas se pican en Facebook: "O suenan tus campanas o suenan las mías"2015
    SOLSONAEXPERIENCE.COMVisites guiades al campanar de la catedral de Solsona2017
    95 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-04-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    sala de campanesLa Catrinoia xica (1)PINTOR, PERE MARIA (SOLSONA)17335386
    sala de campanesLa Catrinoia grossa (2)166057107
    sala de campanesLa Tèrcia petita (3)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA194193466
    sala de campanesLa Tèrcia gran (4)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA1941114858
    sala de campanesLa Mangranera (5)ERICE, VIDAL19401511305
    sala de campanesLa Major (6)ERICE, VIDAL19401792174
    terrassaCampana dels quarts petita (A)1450ca4656
    terrassaCampana dels quarts gran (B)CLARIS, BONAVENTURA180770199
    terrassaCampana de les hores (C)MESTRES, JOSEP (CALAF)182081308

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    Descripció El rellotge original, que estava en funcionament en 1989, havia sigut modificat de manera que sols comptava amb dues cordes: una per al moviment i un altra per al toc dels quarts i de les hores, de remuntatge diari i manual. Les mesures del bastidor eren 115 d'alçada, 125 de llarg i 115 d'amplària. La modificació restava interès al conjunt, i hagués sigut convenient una restauració per tornar-hi la integritat del mecanisme, tot i mantenent les seves característiques i el seu ús manal. Tenia també dues campanetes que repetien el toc horari en la catedral.
    En 2004 ha sigut ubicat en una estructura metàl·lica, inaccessible, sense cap protecció, deixant-li a penes tres metres de corda dels tambors, sense cap sortida a campanes del rellotge o esferes. És probablement el punt més feble de la restauració, ja que el rellotge de forja, d'excel•lent factura, no sols no funciona sinó que es troba exposat a una ràpida degradació. Tindria més sentit una protecció, a l'estil de la Catedral de Tarragona, guardant el rellotge en un aparador de vidre, ubicat en un costat de la sala.
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (13-07-1989)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (24-07-2004)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (16-05-2005)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (21-05-2005)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (07-09-2005)
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 31-08-2012

  • SOLSONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 20-11-2017
    Convertir a PDF