Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Pere Apòstol - SUECA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 406)


Data de construcció Finalitzades les obres en 1732
Autors José Ortiz de Miralles i Francisco Martí menor.
Descripció En un lateral, junt al creuer s'alça la torre campanar, que representa un dels millors exemples dels campanars barrocs valencians. Seguint els models de l'època van alçar una torre amb tres cossos, sobre un basament de silleria, emprant com a material constructiu la rajola, mentre que la pedra queda rellevada per a alguns elements ornamentals. El primer cos compta amb dos trams de idèntica factura, amb una cornisa que el separa del segon. Aquest o cos de les campanes, compta amb quatre finestres, enmarcades per pilastres toscanes i dos més als angles per cada cara, sent aquestes últimes corinties. Una balustrada el separa del remat, una torreta de dos altures, tancada per una balustrada. Les dos altures del remat compten amb quatre arcs, el primer amb contraforts, mentre que el segon presenta una rica decoració basada en uns aletons als angles i pilastres emmarcant les finestres, sobre les que es situa una cornisa. Remata la torre una coberta a quatre aigües i veleta.

El seu interior compta en primer lloc amb una escala "a la castellana", que recorre el perímetre interior del campanar fins poc abans de la caseta del rellotge. A meitat del primer cos l'escala continua amb una de ferro que permet accedir en primer lloc a l'estança on es guardava la maquinaria del rellotge. Seguidament puja fins una habitació, coberta amb volta de forn i des de la qual s'accedeix a l'escala de caragol que puja a la Sala de les Campanes i es prolonga fins arribar al terrat, on es troben les campanes horàries.
Protecció Codi: 46.21.235-001
Municipi: SUECA Comarca: LA RIBERA BAIXA Província: VALÈNCIA
Denominació: Església Parroquial de Sant Pere apòstol
Localització: Plaça de Sant Pere, 1
Època: S.XIII al S.XX
Ús primitiu: Religiós
Ús actual:
Estil: Barroc
Tipologia: Edificis religiosos - Esglésies
DADES JURÍDIQUES
Estat: Declaració singular
Categoria: Monument
Anotació M: R-I-51-0004771
Data Disposició: 29/12/1982
Pub. DOGV: // Pub. BOE: 4/2/1983
En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser autoritzades explicitament per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les campanes del segon cos comptaven amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, possiblement amb ballestes per tocar-les. Les campanes de les hores eren accionades per la maquinària del rellotge amb un sistema de cables. Finalment les dos campanetes del tercer cos tindrien truja de fusta i cigonyal per voltejar-les bé des de la Sala de les Campanes o els peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització de 1955 les cinc campanes del segon cos comptaven amb electromalls monofàsics per repicar automàticament. Les tres campanes menors i la Santa Maria estaven instal·lades amb truja de ferro, similar a la de les campanes grans. Les primeres es localitzaven a la Sala de les Campanes i l'altra al tercer cos del campanar.
Estat actual El Campanar de Sueca conserva una de les escasses caixes d'avís per foc, amb la inscripció "AVISO / DE / INCENDIOS". Aquesta es troba ubicada al primer cos del campanar. La fàbrica del mateix està en un bon estat de conservació, per contra al primer cos de la torre trobem una gran quantitat de brutícia acumulada que seria aconsellable retirar.

Al segon cos del campanar trobem el conjunt de campanes. Les dos grans es troben en mal estat de conservació i a més la mitjana està immobilitzada per a que no voltege. Compten amb truges de ferro de la casa Manclús i motor de vol continu i electromall monofàsic per tocar. La gran a més té un batall de canya de plàstic que distorsiona el seu so. Per contra les altres dos campanes estan en un bon estat, instal·lades amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb electromall monofàsic i motor d'impulsos. Compten amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Per un altra banda al tercer cos del campanar estan les dos campanes horàries, que compten amb martells exteriors per tocar, accionats per un motor. La de les hores té a més un electromall. En el interior del temple, a la girola, està ubicada la Campaneta d'eixir a Missa. Aquesta està instal·lada a certa altura amb la truja de fusta original restaurada i es toca amb una corda unida a la ballesta. Finalment les campanes denominades Santa Maria i Jesús estan temporalment guardades als tallers d'Electorecamp S.L a l'espera de la restauració.

Vist l'estat en que es troben les dos campanes grans del joc es deurien baixar del campanar per netejar-les per fins i fora, canviar les truges de ferro actuals per altres de fusta de perfil tradicional valencià i els motors de vol continu per altres d'impulsos. A més, com que es troben a certa altura seria recomanable que tingueren ballestes per facilitar el seu toc manual.
Campanes Actualment la parròquia compta amb tres conjunts de campanes. En primer lloc a l'interior del temple trobem la Campana d'eixir a Missa, ubicada a certa altura en la Girola. També a l'interior del temple estan guardades les dos campanes menors del joc. Al segon cos de la torre estan els cinc bronzes que conformen el conjunt o joc de campanes. La menor es dedica al Santíssim Crist de la Sang, fosa en l'any 2000 en substitució de l'una antiga que es va decidir guardar i obra de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria). La següent està dedicada a Santa Bàrbera i també substitueix a una més antiga trencada. De l'anterior copiaren part de les inscripcions, afegint les corresponents a la nova. És del mateix fonedor que la menor. La tercera es dedica als Benissants, que són els patrons de Sueca. Va ser fosa en 1910, possiblement pel trencament d'una més antiga de datació desconegura. No indica qui va ser el fonedor, no obstant, els elements decoratius i la tipologia de lletra remeten a les campanes foses per Jaime Roses i Vicente Moreno, fonedors establerts a la ciutat de València. La mitjana, la Maria, és la més antiga del conjunt, fosa en l'any 1732, una volta estava acabat el nou campanar. Va ser fosa per Lluís Castañer i sufragada, com indiquen les inscripcions, per les autoritats municipals. La major, dedicada al titular del temple, és resultat de la refosa d'una campana més antiga, de la que tampoc coneixem dades. Entorn a 1977 es va badar i la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va fer nova.
Tocs tradicionals de campanes La ubicació tradicional de les campanes estava relacionada amb la funció específica que tenien i la finalitat per a la que varen ser foses. La campaneta d'exida a Missa es tocava al mig vol, marcant el inici de les celebracions litúrgiques els dies laborables. A l'espadanya que hi ha a la part posterior del temple estaria ubicada amb una campana que serviria per coordinar els tocs de les campanes de la torre amb els actes litúrgics celebrats al interior del temple. Els principals tocs es realitzaven amb les cinc campanes que conformen el joc. Aquestes es tocarien amb diverses combinacions adaptades al calendari litúrgic de la parròquia. Sembla que tots els tocs es realitzaven des de la mateixa de les campanes. A més la campana denominada Santa Maria es voltejava amb cigonyal.

Les campanes horàries tocaven de dia i de nit, accionades per la maquinària del rellotge. Les hores es tocaven sense repetició.
Tocs actuals de campanes La campana d'eixida a missa conserva la funció tradicional, tocant amb la corda unida a la ballesta. Les campanes del segon cos es voltegen i repiquen automàticament, mentre que les campanes horàries toquen, repetint les hores.
Intervencions Les primeres notícies documentals referents al campanar es remonten fins 1507, any en que es va acabar el primitiu i es pujaren les dos campanes a càrrec de Bertomeu Peris. Si ja existien campanes, segurament comptaria ja amb un anterior campanar, encara que possiblement tant el vell com el nou foren dos espadanyes. En qualsevol cas tindria una existencia efímera, ja que en 1536 els jurats de Sueca van demanar permís al Mestre de Montesa per convertir la torre senyorial del poble en campanar. Aquest permís deuria ser afirmatiu i en 1537 es realitzen obres a la torre per la seua transformació, afegint una escala de caragol fins al cos on quedaren instal·lades les campanes. També en aquells anys es va construir una espadanya per al Cimboriet, pagant al ferrer Bertomeu Tarrasa per preparar la campana per al seu toc. El campanar va ser objecte de continues reparacions: en 1587 a la seua coberta i fàbrica, mentre que en 1595 a l'espadanya del Cimboriet afegint una creu i veleta pel mestre Miquel Mathoses.

Entre novembre i decembre de 1719 va ser visitat campanar per José Mínguez, Felipe Serrano i Gaspar Martínez menor, advertint aquests mestres del estar de ruina en que es trobava i signant uns informes que advertien del desfavorable estat de conservació. Entorn a 1720 iniciarien la construcció de la actual torre que van finalitzar en 1732 els mestres d'obres José Ortiz de Miralles i Francisco Martí menor.

En 1889 possiblement es va canviar o reformar la maquinària del rellotge, així com l'esfera. Aquesta va quedar instal·lada amb un elegant marc metàl·lic en el que va quedar constància del patrocini municipal de l'obra: "AYUNTº / CONST / DE / SUECA / 1889" (Ayuntamiento Constitucional de Sueca 1889". A més per remarcar el caràcter municipal del rellotge està l'escut de la ciutat. Eixe mateix any es deurien fer les campanes de les hores que hi ha actualment, que no compten amb cap inscripció que ho indique.

En 1955 el rector D. Rafael Revert Gomis va promoure la mecanització de sis de les campanes, entre elles el conjunt format pels bronzes del segon cos. Les truges de fusta originals es canviaren per altres de ferro, instal·lant motors de vol continu per les sis campanes i cinc electromalls monofàsics per a les cinc del segon cos. Les dos campanes menors es badaren en l'any 2000 i 2002 segurament a causa de la instal·lació i es canviaren per dos campanes noves. En 2011 Electrorecamp S.L. va baixar de la torre aquestes dos campanes i la dels Benissants per procedir a la restauració, netejant els bronzes per dins i fora i canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. En juny d'eixe any quedaren instal·lades a la Sala de les Campanes i es mecanitzaren amb electromalls monofàsics i motors d'impulsos. Aquests treballs es realitzaren amb subvenció de la Diputació de València i part amb fons de la Parròquia. Durant els treballs es baixaren dos campanes del tercer cos a l'espera de una futura restauració.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-02-1995)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació exterior] (04-12-2011)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-08-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació del campanar i les campanes] (11-12-2014)
  • Rogle, roda de campanes
    Junt al presbiteri de l'església trobem el rogle, fet de forja. Possiblement es realitzada a principis del segle XX i abans indicaba l'any, quedant sols actualment la paraula: "AÑO". Sembla que com a mínim li falten dos campanetes.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    TALAVERA, A.Sant Pere de Sueca ya tiene nuevas campanas2011
    25 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 17-03-2015

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Interior del temple parroquialCampaneta d'eixida a missa1694248
    Interior del temple parroquialMaria Dolores (1)181071207
    Interior del temple parroquialSanta Barbara (2)186179285
    Sala de les CampanesSantíssim Crist de la Sang (1)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200068182
    Sala de les CampanesSanta Bàrbera (2)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200282319
    Sala de les CampanesBenissants (3)ROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE191096512
    Sala de les CampanesMaria (4)CASTAÑER, LLUÍS17321211026
    Sala de les CampanesSant Pere (5)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)19771351425
    Tercer cos del campanarJesús (0)18963832
    Tercer cos del campanarSanta Maria (00)ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)18264968
    Tercer cos del campanarDe Quarts (A)1889ca57107
    Tercer cos del campanarD´hores (B)1889ca81308

  • SUECA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-08-2017
    Convertir a PDF