Inventari de Campanes

Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA (CATALUNYA)

(Referència: 425)



Alçada del campanar 28.66
Descripció Catedral de Santa Maria. La parròquia està sota l'Advocació del Sant Crist
Altitud: 12 metres.
Església catedral amb l'interior gòtic (1347-1597) i amb restes romàniques visibles als murs i capitells del claustre; hi figura la data de l'inici: 1158. Consta de tres naus de cinc trams separades per robustes columnes fasciculades; estan cobertes amb voltes ogivals excepte el tram dels peus que es va cobrir amb una volta de canó de cassetons al segle XVIII; els arcs formers i els cinc torals són tots d'arc apuntat; la capçalera, única per a les tres naus, és poligonal; amb tot, la nau central té un presbiteri poligonal de nou costats, els dos primers de cada banda més llargs que els altres; la seva volta de creueria és més baixa que la de la nau i, al damunt de l'arc presbiteral, hi ha obert un gran rosetó; no té transsepte. A l'inici de la construcció l'estil gòtic rebé influència francesa, però s'acabà segons l'estil català. Té un claustre gòtic amb diverses làpides, una d'elles trilingüe del segle VI.
La façana principal barroca fou aixecada entre el 1620-1757; ha restat inacabada; té uns accessos laterals per dues altes graderies oposades. Hi ha oberts tres portals rectangulars amb columnes adossades als muntants, en el central d'ordre jònic, als laterals, corinti; té un entaulament amb un frontó arquejat truncat damunt el portal principal; les fornícules al damunt dels tres portals han restat buides, la central queda emmarcada per columnes salomòniques. Tot el frontis presenta un parament de grans carreus ben escairats amb columnes corínties i pilastres que el recorren de dalt a baix amb entaulament sota cornisa decorat i motllurat; per coronament s'ha limitat a una cornisa horitzontal doble i motllurada. Una segona portalada també barroca es troba oberta al claustre, coneguda com la porta de l'Olivera; fou feta entre el 1710 i el 1718 segons traceria de Pau Simó.
La capella del Sagrari és constituïda com a parròquia del Sant Crist; és d'estil neoclàssic, del 1829, i es troba situada al costat de llevant del claustre.
Dimensions: 71'22 x 11'33 x 23'43 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada de la nau central fins al fons del presbiteri fa 57'22 metres; la llargada total inclòs el deambulatori que es troba darrera l'altar major i fins al fons de la capella central de l'absis 71'22 metres; amplada total de les tres naus: 24'47, i des del fons de les capelles laterals: 34'10 metres.
Guarda retaules gòtics: políptic de Santa Maria de fusta policromada del 1350 a l'altar major presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de les Estrelles; el de la Transfiguració, atribuït a Jaume Huguet o als Vergós. Retaules barrocs: el de la Mare de Déu de la Cinta del 1822 dins la capella homònima (1672-1725) obra de Diego Martínez; el del Roser i el de la capella de Sant Josep. Sepulcre gòtic de Joan de Girona. Pica baptismal del 1394-1416 procedent del castell de Peníscola amb relleus que representen temes heràldics del papa Benet XIII. Trones gòtiques del segle XIV amb relleus que decoren externament l'escala i la trona.
Arquitectes: Benet Basques de Montblanc; Antoni Guasc o Guarc (1345); mestre d'obres Benet d'Alguaire (1366-81); pel que fa a la façana, Martí d'Avaria (1625), Roc Xambó (1718-55) i Antoni Ferrer (1755-75).
Campanar aixecat entre el 1708 i el 1728, inacabat, ja que només en sobresurt la cel·la en lloc de tenir una alçada d'uns 60 metres com estava projectat; la cel·la de planta rectangular (7'00 x 7'75 m) es troba situada sobre l'ala dreta dels peus de l'edifici, al seu angle sud, amb finestres d'arc de mig punt, dues a cada cara menys a llevant on n'hi ha tres; els seus murs són de carreus ben escairats de pedra blanca i està coronada per una minsa cornisa i un terrat, tot plegat sense cap guarniment com si calgués completar-la amb elements concordants amb la resta de la façana de tons marronosos; hi pengen tres campanes grans i una matraca; al centre, no visibles des de l'exterior, hi ha cinc campanes petites pels tocs horaris a manera de carilló. Els pilars que formen les finestres mostren paraments de grans carreus ben escairats; la coberta està formada per un sostre modern horitzontal amb bigues de formigó. S'accedeix a la cel·la per una àmplia escala de cargol de pedra picada de graons triangulars, amb tres amples replans; arriba fins a l'alçada del rellotge; des d'allí fins a la cel·la hi puja una escala sobre voltes, estreta, amb barana de ferro.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 28'66 metres.
Esveltesa: 3,7
Protecció Bé: Església Catedral de Santa Maria
Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya
Província: Tarragona
Municipi: Tortosa (Baix Ebre)
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000923 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Font: Ministerio de Cultura (2007)

Identificador: BCIN: 226-MH (IPA: 251)
Estat original La Catedral de Tortosa compta amb un document inusual, que relaciona les campanes i els tocs, abans de la destrucció de 1936 i fins i tot abans i durant els canvis ocorreguts durant el segle XIX. Es tracta del llibre de Joan MOREIRA "Del Folklore Tortosí", editat en Tortosa en 1934, i reeditat en 1979, tot i mantenint la singular ortografia i les transcripcions musicals. El llibre relata l'existència de 10 campanes en la Catedral, la seva afinació musical i els tocs corresponents.
D'aquestes campanes sols resta la "Vedada", fins i tot mantenint la seva instal•lació original.
Estat anterior En 1989 la Catedral comptava amb tres campanes que voltaven completament, entre les quals es trobava la major campana de volteig enregistrada. El conjunt estava mecanitzat amb motors de volteig continu. Les tres campanes de volteig havien sigut privades de les anses, i foradades amb trepants, per unir-les als jous metàl•lics.
Així mateix, un conjunt de campanes, més o menys harmonitzades, tocaven melodies cada quart d'hora, mitjançant un complex mecanisme i complicades transmissions amb cables, escaires i malls externs.
Estat actual Les dues campanes menors de volteig continuen girant, tot i que la mitjana, refosa, es belluga ara amb un motor d'impulsos. La gran, però, està immobilitzada, per un excés de previsió.
Els malls de les campanes dels quarts han sigut substituïts per electromalls.
Una interessant característica del campanar és l'existència de forats de bastida verticals, damunt les campanes, per permetre tant la seva conservació com el desmuntatge i pujada.
Acústica, afinació de les campanes El campanar de Tortosa és molt limitat des d'un punt de vista acústic. Per una part sobresurt molt poc de la façana, i per tant del conjunt volumètric de la Catedral. Per altra part, la sala de campanes no compta amb solucions que millorarien la sonoritat, com ara una volta per tancar el sostre o uns murs baix les campanes, la primera per expandir els sons aguts i els segons per reverberar els sons baixos.
Probablement la millor solució seria augmentar un cos més el campanar, repetint el cos de campanes, amb les seves finestres semblants a les actuals, i tancar la nova sala amb una volta. D'aquella manera el so de les campanes s'escamparia més per Tortosa, i el campanar, semblant tot i que més esvelt, guardaria una aparença amb la torre existent.
Coloms i altres plagues Els coloms i altres aus no infecten excessivament el campanar de la Catedral de Tortosa. No obstant, i tenint en compte els murs tan gruixuts de la torre, caldria plantejar recular les campanes, tot i posant unes xarxes metàl•liques a nivell dels finestrals, protegint les instal•lacions de les aus, i permetent que les campanes voltin com sempre ho han fet en aquest campanar.
La xarxa metàl•lica ha de ser suficientment fina per permetre el pas del so i no interferir en l'aspecte visual de les instal•lacions, i prou grossa per impedir el pas de les aus.
Campanes Segons MOREIRA la Catedral comptava amb deu campanes: les dos del rellotge (una de quarts i altra de les hores), una campana exterior o "Vedada", que anunciava el toc d'Alçar a Déu i altres senyals als campaners així com els tocs de mort, i un conjunt de set campanes en el campanar, de les quals les dues menors podrien repicar-se o voltar-se: la "Còrdula" o "Racona" i la "Naçarena" o "Portes". Les altres cinc voltaven únicament, amb l'excepció de la Cinta que podia tocar també batallades..
Eren la "Prima", la "Càndia", la "Rúfola" (que seria gòtica i que és l'única de la qual es transcriu l'epigrafia "Cristus imperat - Cristus regnat - Cristus amb omni fulgore nos defendat"), l'"Agustina" i la "Cinta", la major.
Aquestes campanes foren destruïdes en 1936, restant sols la "Vedada", fins i tot amb la seva instal•lació original. Aquesta campana, de les darreries del XIX té diverses característiques singulars: conserva una Crucifixió gòtica, probablement de la campana anterior, així com el jou de fusta i els ferratges que són al menys del XVIII. Finalment està feta per uns fonedors dels quals no teníem coneixement fins la data.
En la sala de campanes hi ha ara huit: cinc penjades d'una biga de ferro, i utilitzades com a conjunt melòdic, per tocar els Goigs de la Mare de Déu de la Cinta, a cada quart d'hora, i tres campanes per voltar. Les cinc primeres són de 1940: dues fabricades per CONSTANTINO LINARES ORTIZ, de Carabanchel Bajo. i les altres tres pels HERMANOS ROSES de Silla. També varen fondre aquests en 1952 la campana major, tot i que figura la marca de l'instal•lador local, TALLERES CRONOS de Roquetes. És aquesta la major campana existent fins a la data actual de voltar complet i de perfil europeu.
També hi ha un altra campana de 1824, procedent probablement del repartiment de campanes després de la guerra.
En 1989 hi havia una campana més, fosa en 1941 pels BARBERI d'Olot, però ha sigut substituïda per una nova feta pels HERMANOS PORTILLA de Gajano en 1995.
Curiosament CALVETE, que en 1991 transcriu com sempre textos remesos per la Catedral sense esmentar l'origen, diu que "Solamente hay una campana antigua, que se llama Nuestra Señora de la Cinta, y otras del siglo pasado. Se desconocen más datos de las mismas" la qual cosa, com hem vist, no correspon a la realitat.
Tocs tradicionals de campanes El treball de MOREIRA ens permet conèixer els tocs tradicionals.
- A Foc, Sometent i a Lladres - Batallades ràpides de la Cinta sola
- En la presa de possessió d'un canonge - Batallades lentes de la Cinta sola
- A la Vera Creu - 13 batallades per anunciar l'adoració del Lignum Crucis
- Resar la Passió - Del dilluns de Pasqua Florida fins al dissabte vespra de Pasqua Granada - Mentre batallades de la Cinta sola, una o dues per minut
- Oració de traure ànima - Des de la fi del cor de la tarda fins el toc d'oració - una batallada de la Cinta cada minut
- Toc d'Oració o Àngelus - Alba, mig dia i boqueta nit - Volteja la Prima un o dos minuts i després la Cinta dona tres batallades, amb una pausa de l'Ave Maria
- Toc de combregar de dona: quatre batallades en la Cinta
- Toc de combregar d'home: sis batallades
- Toc de combregar de capellà: sis batallades en la Cinta i vuitanta en la Racona
- Toc de comensal o beneficiat: nou batallades en la Cinta i vuitanta en la Racona
- Toc de bisbe o canonge: trenta sis campanades en la Cinta i mentre cent en la Vedada. Al sortir de la Catedral el combregar repicaven la Racona i la Portes mentre voltaven la Prima i la Càndia.
- Toc d'enterrament d'aubà (infant) dues batallades de la Portes que s'alternen amb la Rúfola voltada.
- Toc d'enterrament de cos gran (adult) dues batallades de la Portes i dues batallades de la Càndia. Un quart d'hora abans de l'enterrament la Racona indicava amb les batallades el número de capellans assistents. Per a enterro de vint capellans es tocaven dos vegades vint batallades, i per a trenta capellans dues voltes trenta batallades, separades per un silenci d'un minut.
- Toc d'enterrament de beneficiat o capellà. Toquen alternades la Rúfola, la Càndia i la Portes, oscil•lant i parant cap amunt les tres campanes. Aquest toc es feia també per als tocs de seglars anomenats "de seixanta capellans".
- Mort del senyor bisbe. Començava a tocar la Vedada, durant tres dies (probablement dia i nit). En el moment que el Capítol anava al palau bisbal a cantar l'absolta, la Vedada canviava l'oscil•lació per batallades pausades, mentre que quan anaven les parròquies i capellans adscrits, les batallades eren de la Racona. S'hi feien diversos tocs o "clamorejos" amb la Càndia, l'Agustina i la CInta, totes tres oscil•lades i parades cap amunt, coordinant el toc, amb pauses de dos o tres minuts entre toc i toc, mentre oscil•lava la Vedada. El toc es feia també en la mort del Papa, dels Reis, i en aniversaris de mort de bisbes i canonges, així com per a les maitines de Difunts del Dia de Tots Sants i pel matí del dia d'Ànimes. Igualment es tocava el dimecres a la tarda i el dijous de Passió, en motiu del sermó d'ànimes. També tenia dret al toc la família dels Jordà, tot i que sense el toc de la Vedada.
- Toc de cor diari. En el primer quart toca la Càndia sola, voltant en intervals i parades d'un minut o menys, quedant empinada. En el segon quart toca igualment voltada la Prima sola, quedant també empinada, acabant en lo moment de començar el cor. Cinc minuts després d'haver començat el cor volteja la Rúfola durant tres minuts. Al començar la missa major "amollen" (deixen anar) les tres campanes empinades, fins que paren soles.
- Toc de vespres diari. Les dues primeres parts iguals que el cor de matí, amollant les dues campanes Càndia i Prima al començar les vespres.
- Toc de vespres de primera classe. Durant el primer quart volten la Racona, la Portes, la Rúfola, la Prima i la Càndia en cops de dos o tres minuts, tocant les cinc campanes, i descansos d'un o dos tocant la Rúfola sola. Després del darrer toc es deixen empinades. El segon quart és amb l'Agustina voltant sola, amb petits descansos. Si després de Laudes hi ha Salve aquesta campana es queda empinada. Al començar el cor es deixen anar totes.
- Toc de maitines de primera classe. Quan comencen maitines es fan tres o quatre tocs de la Rúfola, la Càndia i l'Agustina, voltades, fins arribar al Te Deum.
- Toc del seny o dels perduts de primera classe. A tres quarts de nou de la nit en estiu i tres quarts de vuit d'hivern es tocaven batallades alternades i lentes de l'Agustina i la Cinta durant un quart. Passat lo quart es donaven tres o quatre vols de la Prima seguit de tres batallades distanciades de la Cinta, el temps aproximat de resar un Ave Maria.
- Toc de tèrcia de primera classe. Igual que el toc de cor. Cinc minuts després de començar lo cor es fan tres o quatre vols de la Càndia i l'Agustina, deixant-les anar al començar la missa major.
- Toc de vespres de segona classe. Durant el primer quart volten la Racona, la Portes, la Rúfola i la Càndia en cops de dos o tres minuts, tocant les quatre campanes, i descansos d'un o dos tocant la Racona sola. Després del darrer toc es deixen empinades. El segon quart és amb la Càndia i la Cinta. Al començar el cor es deixen anar totes.
- Toc de maitines de segona classe. Quan comencen maitines es fan tres o quatre tocs de la Portes, la Rúfola i la Càndia, voltades, fins arribar al Te Deum.
- Toc del seny o dels perduts de segona classe. Toca la Càndia voltada, mentre peguen batallades de la Cinta.
- Toc de vespres de segona classe borda. El toc és amb la Portes, la Rúfola i la Càndia i volta sola la Rúfola. El segon quart és amb la Càndia voltada sola.
- Toc de maitines de segona classe borda. Com el primer toc de vespres, fins al Te Deum.
- Toc de tèrcia de segona classe borda. La Rúfola sola.
- Toc del seny o dels perduts. Exceptuats els dies clàssics, el toc començava amb dotze batallades molt lentes de la Cinta. Després uns quants minuts de batallades seguides de la Càndia. Finalment la prima sola voltejant fins tocar les nou en estiu i les vuit en hivern. Acabat amb tres batallades lentes de la Cinta.
- Toc de Minerva. El dissabte abans del tercer diumenge de mes. S'anunciava amb un llarg repic de la Racona i la Portes abans de les tres últimes batallades de la Cinta.
- Toc anunciant sermó de l'endemà. S'anuncia en quatre batallades de la Càndia si predica un beneficiat o capellà, sis batallades de l'Agustina si és canonge, i dotze batallades de l'Agustina si és el bisbe.
- Toc de visita pastoral. Per a la sortida i la tornada del bisbe, i mentre està a la vista del campanar, es repiquen la Racona i la Portes, mentre volteja la Cinta.
- Toc al marxar la Santa Cinta a Madrid, en els infantaments de les reines. Es volten una bona estona la Rúfola i la Càndia.
- Toc a la tornada de la Santa Cinta de Madrid. Es toca el vol general.
- Vol general. Consisteix en el repic de la Racona i la Portes, mentre volten la Prima, la Rúfola, la Càndia, l'Agustina i la Cinta, començant en aquest ordre (mentre repiquen les altres) i parant en ordre invers. El vol general es toca en les grans festivitats i també en l'Hora Santa de l'Ascensió, la Pasqua Granada i la Santíssima Trinitat.
Tocs actuals de campanes El petit ordinador s'encarrega d'uns quants tocs ordinaris, sense relació amb els tocs tradicionals. També interpreta, a cada quart d'hora, amb les cinc campanes fixes, parts de la melodia dels Goigs de la Mare de Déu de la Cinta.
Tocs proposats de campanes Es proposa una recuperació dels tocs tradicionals, que va relacionada amb una ambiciosa restauració del conjunt. Les vuit campanes de la sala de campanes s'ubicarien cada una a un dels finestrals, i podrien voltar totes completament. Les cinc del carilló actual continuarien dotades d'electromalls per tocar els Goigs de la Mare de Déu als quarts d'hora, però també participarien en altres tocs diaris, de festa o de mort, adaptant els tocs de MOREIRA a les necessitats cultuals i culturals de la Catedral actual.
Igualment la Cinta estaria dotada d'electromall per als senyals diaris.
Finalment, i per preservar el descans nocturn, els Goigs de la Mare de Déu sonarien als quarts des de les huit del mati fins les dotze de la nit, mentre que la campana C, que recuperaria el paper de la dels quarts desapareguda, sonaria de nit. El toc de les hores es realitzaria amb la campana mitjana, ara nomenada "Còrdula Càndia", que prendria el lloc de la campana de les hores, també perduda.
Intervencions Dos intervencions en els últims anys. Arquitectònicament s'ha millorat l'aspecte extern del campanar, sense intervenir en els espais acústics interiors, especialment la sala de campanes.
Igualment s'ha substituït el conjunt de mecanismes per tocar les campanes del carilló, desmuntant parcialment els malls externs per gravetat i posant-hi electromalls de resposta lenta. També s'ha refós una campana, substituint el sistema de toc (motor d'impulsos en compte de motor continu) però mantenint el jou de ferro, tot i que renovat.
Propostes Es proposa una àmplia restauració del conjunt. En primer lloc cal recordar que segons les dades transmeses per MOREIRA totes les campanes voltaven completament. Amb la tecnologia actual es pot restaurar el conjunt existent de vuit campanes, de manera que voltessin totes, no sols mantenint sinó augmentant el conjunt anterior a la guerra.
Les campanes estarien ubicades als finestrals, però darrere d'una fina xarxa d'acer inoxidable, de manera que quedessin protegides contra les aus. Aquesta xarxa no hauria de limitar el volteig complet fins i tot de la campana major, la qual cosa suposa que cal recular els suports dels eixos per permetre aquest toc circular.
Totes les campanes han de ser netejades, per dintre i per fora, per recuperar la sonoritat original.
Totes les campanes han de ser dotades de jous de fusta, seguint el model de la Vedada, mantenint les característiques de forma, perfil i relació de contrapès.


Totes les campanes han de poder oscil•lar i voltejar completament. Inclòs, els motors permetran que les campanes puguin romandre parades invertides, entre toc i toc així com per als tocs de difunts. En conseqüència hauran de ser dotades de motors d'impulsos programables. Les cinc campanes procedents del carilló així com la Cinta seran dotades igualment d'electromalls per permetre tocar tant els Goigs de la Mare de Déu com altres senyals. En tots els casos els motors, i en el seu cas els electromalls, estaran ubicats al costat esquerre, dotant les campanes d'un braç metàl·lic per permetre el toc manual en el costat dret. Els mecanismes reproduiran els tocs tradicionals i no impediran els tocs manuals.
Respecte al rellotge, no sols en desús sinó de complicat manteniment, sembla adient desmuntar-lo i exposar-lo en altra part de la catedral, degut al seu interès tècnic.
En conseqüència la sala de campanes quedarà neta tant de les bigues metàl•liques i de fusta que l'ocupen al mig com de la petita habitació del rellotge.
Des d'un punt de vista arquitectònic caldria avaluar la possibilitat de recréixer un cos més el campanar, reproduint les finestres actuals, per permetre una millor difusió dels sons de les campanes. No obstant, en cas de mantenir l'estat actual, i a banda de tancar les obertures amb la xarxa metàl•lica esmentada, seria convenient modificar el sostre de la sala, fins i tot recobrint-la d'una volta, per millorar la sonoritat de les notes agudes del conjunt. Igualment caldria posar murs baix de les campanes, d'una alçada aproximada de 150 cm per augmentar la reverberació dels harmònics baixos dels bronzes.
Ha d'assegurar-se l'accés a la planta superior, així com mantenir expedits els forats de les bastides verticals, damunt de cada un dels arcs, per a poder efectuar el manteniment de les campanes (pujades, baixades, desplaçaments).
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (21-07-1989)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (06-08-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (06-05-2008)
  • QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel (13-03-2014)
  • Cuadrante solar
    En el claustre hi ha fins a 5 quadrants solars, en diverses orientacions.

     

    Matraca
    Unes extraordinàries "batzoles", de grans dimensions, sense restaurar.

     

    Rogle, roda de campanes
    El "rotllo" es troba al peu de la nau, probablement perquè estava junt a l'antic cor de la Catedral, i sembla estar en ús.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    CALVETE HERNÁNDEZ, PascualCatedral de Tortosa1991
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Tortosa - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes i la llengua2012
    RUBIO MILLÁN, CésarSanta Cinta2006
    57 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 03-04-2015

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    La Córdula (refosa)BARBERÍ, H. DE E. (OLOT)1941118951
    CintaBARBERÍ, H. DE E. (OLOT)19431702845

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    espadanya en la cobertaLa VedadaTRAVER, VALENTIN Y HERMANO18944449
    Sala de campanesCarilló del rellotge (A)LINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)1940ca5491
    Sala de campanesCarilló del rellotge (B)ROSES, HERMANOS (SILLA)194059119
    Sala de campanesSanta Bàrbara (1)GUILLEM, ANTONIO BELTRÁN182460125
    Sala de campanesCarilló del rellotge (C)ROSES, HERMANOS (SILLA)194065159
    Sala de campanesCarilló del rellotge (D)LINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)194080296
    Sala de campanesCarilló del rellotge (E)ROSES, HERMANOS (SILLA)194095496
    Sala de campanesLa Córdula Càndia (2)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)1995119976
    Sala de campanesLa Cinta (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)19521732998

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent En marxa

    AutorsBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS (ROQUETES)
    Descripció La Catedral compta amb un magnífic rellotge mecànic, de factura industrial, que gestionava, mitjançant un complex sistema de transmissió el toc de certes melodies per als quarts. Tant el rellotge com les transmissions romanen pràcticament intactes, tot i que en desús, amb l'excepció dels malls, que han sigut mutilats, sense desmuntar-los.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-03-2014
    Ordinador - Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA (CATALUNYA)
    Ordinador (1)

    Existent En marxa

    Descripció Peculiar ordinador, pràcticament únic, construït per a aquesta catedral, i el toc extern de les campanes es realitza ara per sengles electromalls.
    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 14-03-2014

  • TORTOSA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-04-2017
    Convertir a PDF